{"id":274,"date":"2018-03-08T16:08:52","date_gmt":"2018-03-08T16:08:52","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15sergiomarin\/?p=274"},"modified":"2018-03-12T20:54:23","modified_gmt":"2018-03-12T20:54:23","slug":"lhome-que-va-illuminar-el-mon-nikola-tesla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15sergiomarin\/2018\/03\/08\/lhome-que-va-illuminar-el-mon-nikola-tesla\/","title":{"rendered":"L’home que va il\u00b7luminar el m\u00f3n, Nikola Tesla"},"content":{"rendered":"

Nikola Tesla el que va concebre les bases del sistema el\u00e8ctric actual i la comunicaci\u00f3 sense fils, va n\u00e9ixer 10 de juliol de 1856 a Smiljan a la S\u00e8rbia austrohongaresa, l’actual Cro\u00e0cia, on va estudiar enginyeria el\u00e8ctrica.<\/p>\n

\"Exemple

Exemple b\u00e0sic de corrent alterna<\/p><\/div>\n

En 1881 viatj\u00e0 a Budapest per treballar en una companyia de tel\u00e8grafs nord-americana, subsidi\u00e0ria de Thomas Alva Edison. L’any seg\u00fcent es va traslladar a Par\u00eds per a treballar com a empleat en una de les companyies d’Edison, on va realitzar la seva m\u00e9s gran aportaci\u00f3: la teoria del corrent altern en l’electricitat, cosa que li va permetre idear el primer motor d’inducci\u00f3 el 1882. Dos anys despr\u00e9s, amb 28 anys va emigrar als Estats Units (Nova York) on va rebre la nacionalitat i va treballar com a assistent de Thomas Alba Edison dissenyant motors i generadors. Segons Tesla, li va oferir 50.000 d\u00f2lars si aconseguia resoldre una s\u00e8rie de problemes d\u2019enginyeria per a l\u2019empresa.\u00a0Despr\u00e9s d\u2019acomplir la gesta, li va dir que l\u2019oferiment nom\u00e9s havia sigut una broma.<\/p>\n

\"Nikola

Nikola Tesla al seu laboratori de Colorado Springs pels voltants de 1900<\/p><\/div>\n

Amb Edison va tenir una relaci\u00f3 tensa, complicada, ja que cada un tenia una idea diferent de l’electricitat que s’anava a imposar en el futur de la humanitat: Edison advocava per la corrent continu i Tesla pel corrent altern. El futur li va donar la ra\u00f3 a Tesla.<\/p>\n

El 1887 Tesla va con\u00e8ixer dos inversors que es van avenir a finan\u00e7ar la creaci\u00f3 de la Tesla Electric Company. Va establir un laboratori a Manhattan, on va desenvolupar el motor d\u2019inducci\u00f3 de corrent altern.\u00a0Thomas Edison era partidari del corrent continu perqu\u00e8, esgrimia, era m\u00e9s segur que l\u2019altern. George Westinghouse, per la seva banda, es decantava pel corrent altern perqu\u00e8 feia possible la transmissi\u00f3 d\u2019electricitat a llargues dist\u00e0ncies. Com que George Westinghouse no disposava de prou capital, despr\u00e9s d\u2019explicar les seves dificultats a Tesla, li va demanar que li vengu\u00e9s les seves patents per una quantitat fixa (60.000\u202f$). Tesla hi va accedir i renunciava aix\u00ed al que s\u2019hauria convertit en una gran fortuna si les hagu\u00e9s conservat.<\/p>\n

\"George

George Westinghouse<\/p><\/div>\n

El 1891 va patentar el que seria en el seu m\u00e9s famosa invenci\u00f3: la base per a la transmissi\u00f3 sense fils de corrent el\u00e8ctric, conegut com: “La bobina de Tesla”. M\u00e9s de 70 patents se li atribueixen que van servir per inventar la r\u00e0dio, el radar i tecnologia de m\u00e9s alt nivell. El 1898 va fer una demostraci\u00f3 p\u00fablica del control remot sense fils d\u2019una embarcaci\u00f3 al Madison Square Garden, una proesa que molts van qualificar d\u2019estafa.<\/p>\n

\"Desc\u00e0rrega

Desc\u00e0rrega produ\u00efda per una bobina Tesla al Palau del Descobriment a Par\u00eds.<\/p><\/div>\n

El 1901 va construir la Torre Wardenclyffe a Long Island, finan\u00e7ada per J.P. Morgan (150.000\u202f$) i dissenyada per a la telefonia comercial transatl\u00e0ntica, un projecte ambici\u00f3s que seria un estendard del seu pla d\u2019electrificar el m\u00f3n. Tot i aix\u00f2, el somni de Tesla no es va arribar a materialitzar i Morgan no va trigar gaire a retirar-li el finan\u00e7ament.<\/p>\n

\"La

La Torre Wardenclyffe<\/p><\/div>\n

Tot avan\u00e7ava b\u00e9 fins que al 1909 Gugliemo Marconi va rebre el premi Nobel pel desenvolupament de la r\u00e0dio. El 1915 Tesla va demandar-lo per vulneraci\u00f3 de les seves patents, per\u00f2 el seu recurs no va prosperar.<\/p>\n

\"Guglielmo

Guglielmo Marconi<\/p><\/div>\n

Tesla va passar els seus \u00faltims anys deambulant d\u2019un lloc a un altre, deixant un rastre de factures impagades. Els temps en qu\u00e8 tenia diners havien quedat molt enrere.\u00a0Tesla va viure els \u00faltims deu anys de la seva vida en un hotel de Nova York que li pagava Westinghouse i s’entretenia donant menjar i guarint coloms desvalgudes.\u00a0El 7 de gener del 1943 al mat\u00ed una dona de fer feines de l\u2019hotel el va trobar mort a la seva habitaci\u00f3 a l\u2019edat de 86 anys.<\/p>\n

\"\u00daltima

\u00daltima fotografia de Nikola Tesla, 1943<\/p><\/div>\n

En conclusi\u00f3, malgrat els contratemps professionals i socials a qu\u00e8 va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res l’imped\u00eds de continuar investigant i, d’aquesta manera, va fer de la seva virtut un treball. Parlava vuit lleng\u00fces, va crear el primer motor que funcionava amb corrent altern, va desenvolupar la tecnologia subjacent per a la comunicaci\u00f3 sense fils a trav\u00e9s de llargues dist\u00e0ncies, va ser titular d\u2019aproximadament 700 i 800 patents i assegurava que havia concebut una \u201csuperarma\u201d que posaria fi a totes les guerres. A m\u00e9s de\u00a0rebre nombrosos reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, entre els quals hi ha, ir\u00f2nicament, la medalla Edison de l\u2019Institut Nord-americ\u00e0 d\u2019Enginyers Electr\u00f2nics.<\/p>\n

Fonts d’informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n