Al nostre grup ens ha tocat escriure sobre la defensa de la privacitat.
El Josep Mazzini va ser el fundador del grup la Jove Italia, aquest era un grup revolucionari i terrorista que volia la unificació.
Durant el 1844 Anglaterra va sospitar de que Manzini era terrorista, llavors els anglesos van utilitzar cartes i altres mitjans per veure que feia Mazzini i amb qui estava connectat. Mazzini ho va descobrir va haver un debat sobre els drets de la privacitat.
Tot seguit es va parlar sobre els Romans. Es parla sobre les cases d’aquests. La notícia diu que les persones amb diners poden tenir cases amb intimitat o no. A dins de les cases tenien totes les portes i les finestres obertes de manera que no hi havia cap mena de privacitat, no cop la part de fora de les cases que sempre estaven tancades portes i fines de manera que ningú pogués veure el que s’hi feia allà dins.
En aquella època els pobres no tenien cap mena de privacitat, ja que les cases eren molt petites hi no hi havia cap manera de tancar portes ni finestres perquè no se les podien permetre.
També quan van arribar les esglésies es van prohibir els banys públics per drets morals. En algunes ocasions quan alguna parella anava de noses algú l’havia de vigilar per així comprovar la fiabilitat de matrimoni.
Cxalie va ser un espia que va vigilar els seus enemics els polítics de França, d’aquesta manera prohibint-los dels drets de la privacitat. Ell va dir aquesta frase: “doneu-me dues ratlles escrites per un home i jo trobaré motius per condemnar-lo.”
