El Mussol i la Forca és un llibre escrit per Pau Joan Hernández en l’any 2004, de l’editorial Edebé.
La novel·la la considero de gènere negra i misteri ja que els ambients són foscos i existeix una investigació dels fets que succeeixen. Es crea tensió i ganes de saber com acaba.
La trama d’aquest llibre tracta sobre les conseqüències que es produeixen després del desallotjament violent de la policia d’un edifici ocupat i la desaparició dels okupes de l’edifici.
Mitjançant les pistes, com la final de futbol, casa ocupada i desorganització dels okupes, crec que la novel·la està ambientada en els anys 80 que és quan es van ocupar els primers habitatges buits, amb caràcter polític, a Barcelona i a, l’Estat espanyol. A més la final de futbol no es va celebrar a l’Estadi Olímpic i la van jugar el Barcelona i el Saragossa, a Madrid. Ja que segons el palmarès de la copa és l’únic any que coincideix amb la dècada esmentada anteriorment.
Els okupes intenten “crear una alternativa al sistema social que dominava la ciutat i mostrà a la gent que hi han altres maneres de viure, d’organitzar-se i d’entendre la societat” (pàg. 34). En aquest sentit, per la radicalització dels okupes al ser desallotjats fins al punt d’abraçar la lluita armada, crec que simplifica la seva lluita i els criminalitza en la novel·la.
Altres protagonistes principals són les persones que viuen a les clavegueres, que són gent desarrelada, sense futur, en definitiva serien els que anomenem indigents. Se’ls presenta com persones porugues, dèbils i violents “la por dels altres us fa sentir vius, i busqueu en l’odi i la violència la possibilitat de venjar-vos…” (pàg. 48). A més el situa com a enemics dels okupes “…podíeu passar a ser autèntics lluitadors… aquelles siluetes us escoltaven i us respectaven, però no us temien, perquè també us podien destruir.” (pàg. 49).
A la novel·la es situa a aquestes persones desarrelades com a enemigues dels okupes, en lloc de situar-les com a col·laboradores per tal de sumar-se a la lluita i poder construir una nova societat.
Altres personatges són una aprenent de periodista anomenada Lara i una aprenent de policia anomenada Rosa que es posen a investigar, encara que els seus caps respectius els hi diguin que no ho facin. Elles s’ho prenen d’una manera obsessiva fins al punt de posar-se en perill. Són les que li donen ritme a la trama. I tres amigues Anna, Sònia i Ingrid que es veuen implicades en la trama quan desapareix l’Anna.
M’ha agradat aquest llibre, la trama, el fet del qual tracta, encara que no comparteixo que situï com a enemics als que lluiten per un canvi social amb els que han estat expulsats de la societat. Per altra banda és un tema molt actual als nostres barris que persones que viuen molt humilment siguin expulsades de les seves cases mentre una minoria s’enriqueix d’això.