Durant la situació a la classe de socials hem estat treballant la revolució industrial, hem fet bastants treballs sobre aquest tema, i ara ens han fet escriure una carta a un infant de la revolució insdustrial comparant les nostres vides amb les de l’infant, la carta ha quedat així:
Benvolguda Marion,
T’escric aquesta carta perquè al meu institut la professora de socials ens ha fet escriure aquesta carta, sí, vaig a l’institut, des de ben petita tant jo com la meva germana hem anat a l’escola bressol, a l’escola i ara estic a l’institut a punt d’acabar l’ESO, quan acabi l’ESO, acabaré l’ensenyança obligatòria, és a dir, cadascú podrà escollir entre continuar els estudis o no i quina via seguir depèn del que vulguis estudiar.
Bé, et vaig a introduir la meva situació escolar, t’escric des del segle XXI on tots els infants estan obligats a tenir una escolarització fins que acabi l’ESO, encara em falta un curs per acabar-la, estic a tercer d’ESO i a socials estem treballant la revolució industrial que és el començament on la mà d’obra comença a substituir-se per les màquines. He estudiat una mica sobre això, vull dir, tot el que tu estàs vivint, els nens i nenes treballen, des de ben petits per donar-li béns a les respectives famílies, pensen que els nens no serveixen per res, per això els fan treballar i us aprofiten per als treballs on es fa falta mans més petites i són més laboriosos.
Treballeu catorze hores diàries, que poden arribar a ser setze, això al segle XXI no passa, estudiem sis hores diàries, aquestes les dediques a aprendre coneixements que et serviran a l’hora de posar-se a treballar.
La meva Jornada es basa a despertar-se anar-se a l’institut on tenim tres quarts d’hora d’esbarjo, d’acord, no sabeu el que és, l’esbarjo és una estona que tothom hauria de tenir on deixes de fer qualsevol cosa i dediques l’estona a tu, a fer el que t’agrada i el que vols. Vosaltres en lloc d’esbarjo teniu l’aturada de feina, és l’únic temps on podeu permetre deixar de treballar.
A part de les hores que treballeu els salaris que guanyeu son menys que els dels adults, malgrat la dura que és la vostra feina, aquí on estic jo els nens i nenes no cobren, ja que no exerceixen cap mena de treball, simplement van als centres escolars. Aquí els adolescents acostumen a començar a treballar als setze anys i ells ho fan en algun bar, bàsicament per començar a guanyar els seus propis diners. Però la gent comença a treballar realment quan acaba els seus estudis.
Al segle XXI cadascú viu a casa seva amb els seus pares i tenen la seva roba, les persones tenen la seva propia roba, la que volen, és a dir, tu et pots anar a comprar la roba que vulguis, en canvi a l’època que vius tu, tens la roba programada, vull dir, t’has de posar la roba que et diuen no pots escollir.
Adéu Marion.
A part he escollit dues imatges que m’agraden.
