El dia 23 d’abril, Sant Jordi, amb grups vam haver de inventar-nos una història, a cada li tocava un tema diferent, al meu grup ens va tocar fer una hiistòria de por. La història que vam fer va ser la seguent:
Ella, Lady Banks, sens dubte l’amor de la meva vida, ella era preciosa i imponent, una dona forta i difícil però també em protegia molt, sempre procurava que no sortís de casa, no fos cas que algú intentes ferme mal, però estar tot el dia dins de la cambra, el seu laboratori, era asfixiant, ni un minut de descans, nits en vela, dies rere dies fent-me proves, fins hi tot va haver-hi vegades en les quals no podia més i queia abatut a terra, però ella deia que ho feia pel meu bé, sempre estava dient que mirava per mi, a mi al principi no m’ho semblava, perquè quan tenia atacs de ràbia m’agredia físicament i verbalment mentre hem cridava que jo li feia fàstic en croat, però finalment vaig comprendre que la seva inestabilitat era fruit del seu pare i que a mi en realitat m’estimava i jo sabia que junts podríem superar tot els seus traumes.
A ell, el necessitava a ell, havia trobat a la persona perfecta era tan fastigosament innocent, ell em creia per sobre de tot perquè estava cegament enamorat, va arribar a desfer relacions amb família i amics perquè jo el vaig obligar, era la persona perfecta amb ell per fi podria complir el meu somni.
Tot va començar una nit de dijous, el cel era totalment clar, ni un núvol destorbava la brillantor de la lluna plena que il·luminava la ciutat de París, ho tenia tot planejat i calculat, si no sortia res de plans, per fi aconseguiria el que tota la vida havia estat planejant, jo no faria mal a ningú, res de matar, simplement transformar.
Eren les 22:00, a les 00.00 començava tot, tenia dues hores.
Ell i jo vam entrar siligosament a la catedral, el primer pas del pla era “casar-nos”, el somriure a la seva cara era enlluernant, tot anava sobre rodes, m’havia estat estudiant totes les parts que tenia la catedral, de manera que ningú ens pogués descobrir. Vam avançar fins a l’altar de l’església, encara ens quedava 1 h i havíem de fer el ritual, vaig obrir la bíblia i la vaig recolzar al faristol, vaig començar a llegir amb veu alta mentre li agafava les mans amb desgana, va arribar el moment del petó però de cop una llum vermella va cobrir tota l’església, per fi!, el maleït del meu suposat nòvio ara estava condemnat a ser un trist geperut.
Ja transformat el vaig agafar dels cabells i arrossegant-lo pe’l terre mentres jo subjectava a la meva mà una torxa encesa, el vaig portar fins a l’agulla de Notre Dame el vaig lligar amb una corda en el punt més alt per finalment deixar-lo allà podrint-se viu, tots els delictes que havia comès i els anys de presó que hem caurien ja m’eren igual però la bala que ell sempre sostenia a la seva mà dreta va fer que jo rellisqués i caigués cap a baix mentre la torxa feia que Notre Dame es cremés, d’aquesta manera no només vaig morir jo, sinó ell també i després d’haver complit el meu somni, transformar a la persona que més odiava i després matar-la d’una manera terrible no m’importava perquè els somnis, somnis són.