1.- En nombroses escenes del film observem com la sèrie “El show de Truman” té especial interès a fer publicitat indirecta o encoberta: personatges que parlen de determinats productes i els ensenyen a la càmera, actors secundaris que situen Truman al costat d’un cartell publicitari perquè la càmera reculli la imatge i els telespectadors el vegin clarament… Es fa publicitat indirecta a les telesèries dels nostres canals de televisió? I a les pel·lícules? Doneu exemples i opineu si us sembla o no correcte.
Tant a les pel·lícules com les telesèries de l’actualitat rebem publicitat indirecta. Un exemple molt clar és una sèrie espanyola anomenada “La que se avecina” on quan hi ha trasllats, en el context de la sèrie, aprofiten per passar coses com ara una capsa de Wii, un moble de Ikea…
Em sembla totalment incorrecte, perquè crec que intenten manipular les persones. Però entenc que no es deixara de fer ja que les companyies que paguen per rebre la publicitat molts cops aconsegueixen que la pel·lícula o sèrie es pugui dur a terme (pels diners que aporten).
2.- A la pel·lícula sentim frases com ara: Mai has pensat que la teva vida ha estat conduïda en certa direcció? El món gira al meu voltant. Heu sentit alguna vegada aquesta sensació? A què es deu?
Sí, he sentit alguna vegada aquesta sensació, i crec que es deu al fet de la desconfiança amb els altres humans ja que l’únic que sabem amb absoluta certesa es que nosaltres no som actors simulant una vida de mentida però no sabem si els altres o són o no.
3.- La seqüència del retrobament del pare que s’acaba amb plors molt emotius per part dels protagonistes i del públic, és celebrada amb eufòria pels realitzadors del show. Algú diu: Això és televisió pura. Què us sembla aquesta afirmació? A quin tipus de televisió es refereix? És l’únic tipus de televisió possible?
Ho diu perquè gracies a aquell moment ho mirara més gent i així guanyara més diners. La gent empatitza amb ells i fa que es miri molt més el programa. Aquest tipus de programes es diu “realities” i tracta de veure el dia a dia dels participants.
4.- Valoreu el comportament i la trajectòria del següents personatges: Truman, Meryl (l’esposa), Marlon (l’amic), Silvia (la noia que defensa Truman), la mare i Christoff.
Truman: És un home que ha estat tota la seva vida sent el protagonista d’un realitie sense saber-ho.
Meryl: És una dona que poc a poc és va notant que està amb ell per interès
Marlon: És el seu millor amic però tot el que diu li diu el creador
Silvia: Al principi no volia quedar amb ell i tampoc no volia parlar amb ell, després
5.- La pel·lícula està plena de símbols: Què vol dir Tru i Man en anglès? I Seahaven (el poble artificial on passa l’acció)? El vaixell que Truman agafa per fugir es diu Santa Maria. Quina significació té aquest nom?
El fet de que el personatge principal es digui Truman es deu a que en àngles True Man vol dir: Home de veritat.
El poble es diu Seahaven perquè en anglès vol dir: Amb mar
El vaixell Santa Maria va ser amb un dels quals amb Cristófol Colom va trobar America.
6.- A la pel·lícula se’ns explica que Truman era un nen no desitjat que fou adoptat per una corporació, i a partir d’aquí fou utilitzat per protagonitzar, diàriament, el show. Com ho valoreu?
Crec que una cosa així va totalment en contra dels drets humans, i que si és vol fer una cosa així se li ha de demanar permís a la persona amb la que es farà la sèrie un cop sigui major de edat.
7.- Quina significació té aquesta frase de Christoff: Acceptem la realitat del món tal i com ens la presenten.
Que la majoria de persones assimilen la societat del seu moment com se’ls hi diu que és i haurà de ser.
Les poques persones que es revelen contra la societat del seu moment i aconsegueixen fer-ne canvis notables són molt recordades, Clara Campoamor, Rosa Parks…
8.- Quins tipus de programa de televisió existeixen, actualment, amb un tema similar a l’argument de “El show de Truman”? Quina opinió en teniu?
Per exemple “Gran Hermano”, la meva opinió és que aquest tipus de programes el que volen aconseguir és idiotitzar els adolescents per aconseguir una societat molt més simple mentalment.