El llibre “El Mussol i la Forca” fou escrit per en Pau Joan Hernàndez l’any 2004, va ambientar el seu llibre en la seva ciutat natal (Barcelona) i en un any pròxim en el qual l’escrivia. Dic que la novel·la està ambientada als anys 2000 perquè durant la novel·la és parla com si no tingués importància que les/els adolescents portessin mòbil, i això no va començar a passar fins als anys 2000 i també diu que en breus farà 300 anys del 1714.
Pau Joan Hernàndez va escriure el llibre amb un punt de vista extern i com a narrador omnipresent. Per a escriure aquesta novel·la va utilitzar un estil d’acció i de misteri, posant-li un punt de fantasia a les coses que li convenia per a que la novel·la no li quedes inversemblant. Com per exemple quan parla d’una final de la Copa del Rei Espanyol-Barça tot i que l’última final que es va disputar entre aquests dos equips fou l’any 1957 o com quan parla de dos grups de marginats socials que viuen al subsòl de la ciutat.
El llibre ens explica la història basant-se majoritariament en quatre personatges principals. La Sònia (una atleta cega), l’Íngrid (l’atleta guia de la Sònia i una de les seves millors amigues), la Lara (una jove periodista) i la Rosa (una jove policia). Durant la major part de la novel·la les protagonistes van per parelles, l’Íngrid i la Sònia per una banda i la Lara i la Rosa per una altra, amb l’excepció d’alguns moments en els quals els seus camins és creuen.
Jo crec que el tema principal de la novel·la són les diferents formes de recuperació de l’aïllament social, degut a que la novel·la es basa en la manera de reaccionar de dos grups en front de l’aïllament social. Uns reaccionen intentant ajudar a la gent que es troba en la mateixa situació que ells i els altres reaccionen acollint gent en una situació similar a la seva per a posteriorment venjar-se de la resta de la ciutat, de la gent que els ha abandonat, fent una massacre a partir d’una bomba subterrània en una final Espanyol-Barça. Uns dels temes secundaris crec que són; la venjança (una de les formes de reaccionar davant de l’aïllament) i l’amistat incondicional (l’amistat que hi ha entre l’Íngrid i la Sònia).
La trama comença amb la Lara, la qual després de la desaparició d’uns okupes, a traves d’un pou, dels quals només n’havia quedat un grafit d’un mussol a la paret comença a sospitar que alguna cosa estranya passa. La Lara coneix a la Rosa i entre les dues veuen com la desaparició dels okupes no és la única desaparició que ha acabat amb els desapareguts dins del clavegueram de la ciutat i amb el grafit d’un mussol en alguna paret, així que poc a poc comencen a investigar. La Lara investiga amb el permís del seu cap (en Toni) però, la Rosa treballa clandestinament i sense dir-li res al seu cap (en Manuel). Per una altra banda, una de les millors amigues de la Sònia i l’Íngrid, l’Anna, cau desmaiada al costat d’una reixa del desguàs a causa d’una droga que algú li ha punxat amb una xeringa. Cosa que porta a que les dues parelles de noies acabin al subsòl de la ciutat investigant. Poc a poc veuen que allà hi viuen dos grans grups de gent i van descobrint coses sobre aquests grups de gent dels que mai abans no havien sentit res. Descobreixen que hi ha un grup de persones que es fa anomenar els Corders que són diferents marginats socials que porten acollint-se entre ells generació rere generació des del setge del 1714, i que tenen un sentiment ambigú respecte a la ciutat, això es deu a que, òbviament tenen un sentiment d’odi contra la ciutat que els va abandonar. Però també tenen un sentiment d’estima, perquè si no, no recollirien a la gent que la ciutat abandona. Per una altra banda hi ha el grup dels Mussols, aquests només representen el sentiment d’odi i volen cobrar-se una venjança personal amb Barcelona posant una bomba a la final de la Copa del Rei Espanyol-Barça.
En descobrir-ho la Lara, la Rosa, la Sònia i l’Íngrid intenten impedir-ho, i amb l’ajuda d’en Gavroche (un nen Corder) i d’en Abubakr (un Corder) aconsegueixen convèncer als Corders per a que ataquin als Mussols. Tot i així els Corders no ataquen als Mussols per estima a la ciutat si no perquè volen jutjar als Mussols per haver posat al descobert la seva existència després de 300 anys d’anonimat. Finalment, un cop els Corders han derrotat als Mussols, desactiven la bomba.
Personalment tinc l’opinió de que el llibre és molt bo, t’aconsegueix deixar en el sentiment de ganes de saber el final però sense ganes d’arribar-hi per no voler acabar el llibre, que per a mi és el millor sentiment en el qual et pot deixar un llibre. Però tot aquest sentiment es trenca quan arribes al final, després d’un llibre tant bo t’esperes que l’autor quan arribi la conclusió sigui capaç de matar algun personatge important de la trama per a tal de donar-li un bon final, però en Pau Joan Hernàndez va acabar el llibre sense matar a cap personatge ni principal, ni secundari. Acaba tant bé tot que al final només li faltava escriure “Fueron felices y comieron perdices”.