A classe vàrem veure una cançó anomenada “Milonga del moro judio”, a partir de la lletra d’aquesta cançó ens varen fer escriure un text explicant que havíem entès. Això és el que jo vaig escriure:
La lletra d’aquesta cançó parla de les vides que es perden en les guerres, de com d’injust és que es mati persones en nom de poblacions alienes a aquella guerra i que a vegades ni tan sols aproven la propia guerra. A part de la guerra també parla de com la humanitat sempre es separa, ja sigui per culpa de les religions o per culpa de les fronteres que separen els països. Quan el cantant esmenta “no sé qué Dios es el mío ni cuales son mis hermanos” intenta explicar l’excés de protagonisme que prenen les religions a l’hora d’establir relacions socials i com el fet de no sentir-te identificat amb cap d’elles pot arribar a determinar que et trobis sol perquè només seran “germans” els que pensin i creguin en el mateix Déu.
Al llarg de la cançó la imatge del cantant es va fonent per culpa d’una llum molt intensa, això es podria interpretar de dues maneres, la primera és com la silenciació d’aquest tipus de missatge al llarg de la història. La llum cegadora que fon la imatge del cantant podria representar a Déu, ja que Déu és la llum, fent així que el missatge sigui silenciat per la imatge de Déu. La segona manera de veureu seria que va desapareixent perquè no se sent representat per cap religió, cultura o nació, i aquests són els trets que a la societat actual defineixen a les persones.
Després ens van posar una xerrada de TED talks on el cantant explicava l’història de la cançó i a partir d’allò ens van fer explicar el que haviem comprés de l’explicació:
Comença explicant la història de la lletra, dient que el seu amic i mestre Joaquin Sabina una nit del 2002 a un bar de Madrid li havia demanat que escribis una cançó en forma de dècimes a partir de una estrofa que ell mateix li va donar.
Les dècimes són un tipus d’estrofes únicament espanyoles que tenen deu versos, amb vuit síl·labes cada vers, on el primer rima amb el quart i el cinquè, el segon rima amb el tercer, el sisè rima amb el setè i el desè i el vuitè amb el novè. A Espanya les dècimes ja no s’utilitzen però a Amèrica del Sud sí, i tot i ser autòctones d’Espanya tots els països Sud-americans creuen que són del seu país i que per tant estan bastant arrelades seva cultura. Aquest fet tant extravagant mostra com tot i voler separar les nostres identitats hi ha vegades on tots som bastant semblants. Això també demostra que la identitat és molt més complexa del que pensem i que moltes vegades tenim més coses que ens ajunten de les que ens separen. Normalment ens empenyem a separar-nos i crec que a vegades hauriem de intentar mirar les semblances que tenim en lloc de les diferències. Amb això no vull dir ni molt menys que no tinguem dret a sentir-nos d’algun lloc en concret, amb això vull dir que sentir-nos d’un lloc no hauria de marcar tants aspectes de la nostra vida.