Avui 9 d’octubre de 2019, la biòloga Constanza Morén ha vingut a l’Institut Viladomat a fer una xerrada sobre els mitocondris.
Ha començat la conferència parlant de la feina que ella duu a terme a l’Hospital Clínic i dels estudis que va haver de realitzar per a poder arribar on ara es troba. Ha remarcat que la carrera de biologia, així com la de medicina són dues carreres que requereixen molt esforç personal i amor per els estudis que s’han escollit, també ha mostrat la importància de fer màster i doctorat un cop acabada la carrera. La Constança ara es troba com a investigadora a l’Hospital Clínic junt amb un equip molt multidiciplar, fet que ha remarcat per la importància que té posseir persones que es complementin en un grup de treball. Com a última diapositiva de la xerrada sobre el seu àmbit laboral ha mostrat un mapa en el qual s’apreciava clarament les inversions dels països europeus en la investigació medicinal, els països de l’est tendeixen a donar menys diners que els de l’oest i Espanya posseeix molt bones instal·lacions i mitjans però falta personal per dur a terme la feina en aquests espais.
En acabar l’explicació “personal” ens ha explicat l’origen dels mitocondris dient que es van formar amb el pas del temps, gràcies al fet que un protobacteri i una cèl·lula hoste van formar una simbiosi tan forta que van donar lloc a els mitocondris, la simbiosi d’aquesta cèl·lula es basava en l’intercanvi de protecció per oxigen.
Un cop entesa la procedència ha passat a explicar-nos tant on es troben els mitocondris, com quina feina realitzen o quines són les seves malalties més comunes. Els mitocondris són els únics orgànuls que posseeixen un genoma propi, l’ADN mitocondrial, aquest genoma es manté en contacte amb l’ADN nuclear però crea proteïnes diferents. Tot i ser els únics capaços, a part de l’ADN nuclear, de crear proteïnes els ADN mitocondrials només creen 13 proteïnes davant de les 4487, que es coneixen fins al moment, del nuclear. Deixant de banda l’ADN ens ha explicat que els mitocondris realitzen: l’ATP (producció d’energia i calor), la respiració cel·lular, l’homeòstasi del calci, els metabòlits i l’apoptosi. Tres definicions que ens ha impulsat a recordar són la de “mutació personal: el canvi puntual d’algun nucleòtid)”, la de “deleció: la falta d’algun fragment de l’ADN” i finalment la de “depleció: la falta de còpia de l’ADN mitocondrial, ja que en el nuclear no és possible”.
Per acabar, i parlant de les malalties ens ha explicat que els mitocondris es troben a pràcticament tots els teixits del cos humà fet que fa que quan pateixen algun atac o malaltia moltes parts del cos puguin ser les afectades i que les malalties mitocondrials poden ser tan adquirides com heretades.