Avui us venim a parlar de la descolonització dels països de l’Àsia i de l’Àfrica durant els anys 1946 i 1966. Però abans que comencem volem que entengueu que tot i que aquests països van assolir la seva independència durant la descolonització, no van assolir, i de fet molts encara no han assolit, la seva independència econòmica. Això és deu a què quan aquests països van aconseguir la independència encara no tenien unes estructures de mercat ni un mercat interior prou sòlid, desenvolupant finalment en una dependència econòmica clara dels països del primer món. Fet molt clar en els enormes deutes, dels anys 70, que els països del tercer món acumulen.
Per entendre com i quan es van començar a independitzar els països colonitzats heu de saber els motius generals pels quals la idea d’independència va arribar als països del tercer món, els més clars són: l’arribada als països colonitzats de les idees d’independència, nació i llibertat de les revolucions europees del segle XIX, l’afebliment d’algunes potències europees després de la primera i segona guerra mundial, la Conferencia de Baku de 1920 organitzada per bolxevics on es van introduir dues idees molt poderoses, l’antiimperialisme i l’autodeterminació i per acabar aquest breu resum de les causes de la descolonització trobem l’interes clar d’Estats Units i Rúsia (els quals no tenien colònies) en afeblir les potències europees deixant-les sense colònies.
