El reportatge que he escollit es pot veure en el següent link.
He escollit aquest reportatge per motius que crec que són més que evidents, el moviment social que tracta el vaig viure de primera mà i per tant m’interessa poder saber-ne el màxim possible sobretot el que va passar.
Aquest 30 minuts comença amb la intervenció d’un senyor per tal de posar-nos en context i deixar clar que el vídeo és el màxim transparent possible. Després d’aquesta intervenció ens mostren unes quantes imatges de les actuacions policials i de les dels manifestants i apareix el títol del reportatge. Per a explicar-nos bé el perquè de les imatges que ens acaben de mostrar ens situen a tres dies abans que sortís la sentència i van avançant mostrant la banda política, la judicial i la social del conflicte fins a arribar a l’últim dia en què hi va haver manifestacions violentes als carrers de Barcelona.
Els actes violents per part dels manifestants independentistes (que és el tema principal del documental) van aparèixer per primer cop el 14 d’octubre del 2019 i es devien majoritàriament a la sentència aplicada als líders polítics del moviment independentista català, però realment la sentència només fou el “casus belli”, ja que els manifestants que van optar per la via violenta com a forma de fer-se escoltar també van decidir agafar aquest camí per coses com l’actuació policial en dies com l’1 d’octubre de 2017, les negatives de l’estat espanyol a negociar amb el català i/o el sentiment que Catalunya no havia de formar part d’Espanya. El sentiment que Catalunya no havia de formar part d’Espanya és el preludi de tot el que tracta el documental perquè els sentenciats eren, majoritàriament, els líders polítics catalans i és per això que a aquest conflicte no posseeix data d’inici, perquè el sentiment que Catalunya no ha de formar part d’Espanya és pràcticament impossible dir quan va aparèixer.
Aquest 30 minuts mostra tot el que va passar a Catalunya i sobretot a Barcelona la setmana en què la sentència es va fer pública de la forma més transparent possible, però és cert que en ell només i apareixen els alts càrrecs catalans mostrant la seva versió, no apareix cap jutge dels que va dictar la sentència ni cap polític espanyol, i és per això que crec que no se’l pot considerar 100% imparcial. Tot i això aquesta conclusió no pretén, ni de bon tros, dir que el programa no intentés tractar el tema d’una forma imparcial, ja que tal com es diu durant el vídeo els càrrecs espanyols es neguen a parlar amb la televisió catalana.