La segona feina de la situació 405_Nulli certa domus, per a l’assignatura de socials, ha estat mirar la pel·lícula “El verdugo”.
Aquesta pel·lícula, ambientada l’any 1963, comença amb el José Luis, un treballador d’una funerària, que projecta emigrar a Alemanya per a convertir-se en mecànic. La seva promesa és filla d’Amadeu, un botxí professional del franquisme. Davant la falta de mitjans econòmics dels recents casats, Amadeu, que està a punt de jubilar-se, persuadeix a en José Luis perquè demani la plaça que ell deixarà vacant, ja que això li donaria dret a un habitatge. El José Luis accepta la proposta amb el convenciment que mai haurà de matar a ningú perquè repudia la professió i en el cas que hagi de dur a terme alguna execució la seva intenció és dimitir.
Aquesta pel·lícula mostra uns quants temes que obren peu a reflexionar i a entendre el context històric del moment. Des del principi de la narració el protagonista té com a objectiu final poder marxar a Alemanya a ser mecànic, en veure-ho podríem pensar que simplement està fet així pel bé de la pel·lícula però no només és això, ja que entre el 1960 i el 1973 van emigrar prop d’uns 600.000 espanyols a alemanya en busca de feina gràcies al conveni que s’havia signat entre aquests dos països. Un altre tema que està present des del principi i que origina les discussions entre l’Amadeu i el José Luis és la pena de mort a l’Espanya franquista, a diferència del que es podria pensar sense veure la pel·lícula els diferents punts de vista entre l’Amadeu i el José Luis no són a favor o en contra d’aquesta pena sinó a favor o en contra de la feina com a botxí.
Durant el film podem apreciar, en diversos factors, que l’any 1963 el període autàrquic del franquisme ja havia acabat, dos exemples molt clars són la creació de nous barris a les grans ciutat per a poder acceptar l’èxode rural i la motivació del turisme per a poder tenir una balança de pagament positiva, perquè només amb la balança comercial el resultat era negatiu.
Dos dels papers dins la societat que ens queden molt clars després de veure la pel·lícula són el de la dona i el de l’església catòlica, la dona no treballa i es dedica a seguir les decisions que pren el marit, un exemple clar del seu paper el podem trobar quan el José Luis no sap si anar a matar al presoner de Mallorca o no, al final acaba decidint-se per agafar el vol en direcció a l’illa després que la dona digui que si no hi va ella tornarà a treballar. L’església només la veiem representada per una persona i aquesta el que fa és escoltar les confessions del condemnat a mort, sense oposar-se en cap moment a què la condemna es dugui a terme, mostrant-nos quan còmplice de la dictadura fou l’església catòlica.