A classe v\u00e0rem veure una can\u00e7\u00f3 anomenada “Milonga del moro judio”, a partir de la lletra d’aquesta can\u00e7\u00f3 ens varen fer escriure un text explicant que hav\u00edem ent\u00e8s. Aix\u00f2 \u00e9s el que jo vaig escriure:<\/p>\n\n\n\n
La lletra d\u2019aquesta can\u00e7\u00f3 parla de les vides que es perden en les guerres, de com d\u2019injust \u00e9s que es mati persones en nom de poblacions alienes a aquella guerra i que a vegades ni tan sols aproven la propia guerra. A part de la guerra tamb\u00e9 parla de com la humanitat sempre es separa, ja sigui per culpa de les religions o per culpa de les fronteres que separen els pa\u00efsos. Quan el cantant esmenta \u201cno s\u00e9 qu\u00e9 Dios es el m\u00edo ni cuales son mis hermanos\u201d intenta explicar l\u2019exc\u00e9s de protagonisme que prenen les religions a l\u2019hora d\u2019establir relacions socials i com el fet de no sentir-te identificat amb cap d\u2019elles pot arribar a determinar que et trobis sol perqu\u00e8 nom\u00e9s seran \u201cgermans\u201d els que pensin i creguin en el mateix D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n
Al llarg de la can\u00e7\u00f3 la imatge del cantant es va fonent per culpa d\u2019una llum molt intensa, aix\u00f2 es podria interpretar de dues maneres, la primera \u00e9s com la silenciaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de missatge al llarg de la hist\u00f2ria. La llum cegadora que fon la imatge del cantant podria representar a D\u00e9u, ja que D\u00e9u \u00e9s la llum, fent aix\u00ed que el missatge sigui silenciat per la imatge de D\u00e9u. La segona manera de veureu seria que va desapareixent perqu\u00e8 no se sent representat per cap religi\u00f3, cultura o naci\u00f3, i aquests s\u00f3n els trets que a la societat actual defineixen a les persones. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s ens van posar una xerrada de TED talks on el cantant explicava l’hist\u00f2ria de la can\u00e7\u00f3 i a partir d’all\u00f2 ens van fer explicar el que haviem compr\u00e9s de l’explicaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n
Comen\u00e7a explicant la hist\u00f2ria de la lletra, dient que el seu amic i mestre Joaquin Sabina una nit del 2002 a un bar de Madrid li havia demanat que escribis una can\u00e7\u00f3 en forma de d\u00e8cimes a partir de una estrofa que ell mateix li va donar.<\/p>\n\n\n\n
Les d\u00e8cimes s\u00f3n un tipus d\u2019estrofes \u00fanicament espanyoles que tenen deu versos, amb vuit s\u00edl\u00b7labes cada vers, on el primer rima amb el quart i el cinqu\u00e8, el segon rima amb el tercer, el sis\u00e8 rima amb el set\u00e8 i el des\u00e8 i el vuit\u00e8 amb el nov\u00e8. A Espanya les d\u00e8cimes ja no s\u2019utilitzen per\u00f2 a Am\u00e8rica del Sud s\u00ed, i tot i ser aut\u00f2ctones d\u2019Espanya tots els pa\u00efsos Sud-americans creuen que s\u00f3n del seu pa\u00eds i que per tant estan bastant arrelades seva cultura. Aquest fet tant extravagant mostra com tot i voler separar les nostres identitats hi ha vegades on tots som bastant semblants. Aix\u00f2 tamb\u00e9 demostra que la identitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa del que pensem i que moltes vegades tenim m\u00e9s coses que ens ajunten de les que ens separen. Normalment ens empenyem a separar-nos i crec que a vegades hauriem de intentar mirar les semblances que tenim en lloc de les difer\u00e8ncies. Amb aix\u00f2 no vull dir ni molt menys que no tinguem dret a sentir-nos d\u2019algun lloc en concret, amb aix\u00f2 vull dir que sentir-nos d\u2019un lloc no hauria de marcar tants aspectes de la nostra vida.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A classe v\u00e0rem veure una can\u00e7\u00f3 anomenada “Milonga del moro judio”, a partir de la lletra d’aquesta can\u00e7\u00f3 ens varen fer escriure un text explicant que hav\u00edem ent\u00e8s….<\/p>\n","protected":false},"author":135,"featured_media":323,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12,16],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/322"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/135"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=322"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/322\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":324,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/322\/revisions\/324"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/media\/323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=322"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=322"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16bernatjordana\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=322"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}