{"id":235,"date":"2017-05-01T09:29:30","date_gmt":"2017-05-01T09:29:30","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/?p=235"},"modified":"2017-05-22T06:08:18","modified_gmt":"2017-05-22T06:08:18","slug":"els-camps-daprenentatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/2017\/05\/01\/els-camps-daprenentatge\/","title":{"rendered":"EL CAMP D’APRENENTATGE"},"content":{"rendered":"

EN ELS CAMP D’APRENENTATGE hi vam anar el 18 d’abril i hi vam estar fins el 21. Durant aquests dies hem fet for\u00e7a coses, i ara us les explicar\u00e9.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

PRIMER DIA:<\/strong><\/p>\n

Vam fer una prova d’orientaci\u00f3 en la que const\u00e0vem de l’ajuda d’una br\u00faixola i un mapa, si encara necessit\u00e0vem ajuda pod\u00edem fer servir un GPS. Vam fer una ruta molt curta per una muntanya de Esterri i va ser for\u00e7a divertit el fet de creure’ns si els nostres companys ens guiaven per el bon cam\u00ed (ja que ens an\u00e0vem tornant per fer de guies).<\/p>\n

Despr\u00e9s ens van explicar una llegenda sobre el castell de Val\u00e8ncia d’\u00c0neu i els canals d’aigua que hi corren per l’interior de les muntanyes. La llegenda diu que fa molts anys a Val\u00e8ncia d’\u00c0neu hi havia un castell (nosaltres el vam veure en ru\u00efnes) que tenia unes vistes precioses. Per aquest fet molts imperis el volien conquerir. Aleshores un d’ells \u00a0 el va rodejar dient que si no els hi cedien el castell es moririen de fam ja que no podien sortir o moririen per les mans del seu imperi. Amb aquest xantatge la reina del castell va sortir al balc\u00f3 i els va contestar:<\/p>\n

-Jo morta de fam? Per\u00f2 quines bajanades dieu- I dit aix\u00f2 els va tirar una capsa plena de truites\u00a0ja que pels rius de l’interior de la muntanya les podien pescar. Aix\u00ed doncs el castell s’ha mantingut sense que ning\u00fa els hi prengu\u00e9s les precioses vistes fins el dia d’avui que el podem veure des del poble.<\/p>\n

Durant el primer dia vam estar fer activitats com orientar la br\u00faixola per saber on es trobaven els punts cardinals (posant-la en un lloc pla).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

SEGON DIA:<\/strong><\/p>\n

El segon dia va ser el dia del meu aniversari (el 19 d’abril). Aquest dia vam anar al Bosc del Gerdar (un bosc m\u00e0gic perqu\u00e8 diuen que s\u00f3n molt petits i no els veiem per\u00f2 s’hi amaguen els minairons) on hi vam parlar i treballar sobre la seva fauna i flora. Vam estar quasi fins a l’hora de dinar ja que aquest el vam fer a la casa de col\u00f2nies. Quan arrib\u00e0vem al final de l’activitat ens vam ajuntar tots el grups i vam estar cridant a ocells amb un altaveu i sons de diferents ocells que els monitors tenien gravats. Ja de tornada cap a la casa hi vam trobar un cabirol, la pena \u00e9s que estava mort.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Va ser un molt bon aniversari!<\/p>\n

TERCER DIA:<\/strong><\/p>\n

El tercer dia va ser el millor. Vam anar al Parc Nacional d’Aig\u00fcestortes on hi vam fer el mateix que en el Bosc M\u00e0gic treballar sobre la fauna i flora. Despr\u00e9s d’haver fet for\u00e7a treball i un dossier ens van explicar la hist\u00f2ria de Pirene i els Pirineus:<\/p>\n

Explica la llegenda que fa molts anys, en la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica hi regnava un imperi que estava en mans d’un rei, Tubal. Aquest rei tenia una filla: Pirene. Aquesta noia tenia la fama de ser molt bonica, la m\u00e9s bonica de tots els temps. Com a tots els regnes hi havia alg\u00fa que els hi volia treure el tro, aquest era Geri\u00f3. Per fer fora del lloc el rei Tubal va decidir matar-lo. I, un cop ja va haver decidit quan ho faria va anar a matar en Tubal.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una lluita Geri\u00f3 va v\u00e8ncer i va matar en Tubal. Quan estava conven\u00e7ut de que el regne era seu va pensar que en Tubal tenia una filla i que si no se’n desfeia d’ella \u00a0tamb\u00e9 no podia governar. Con Pirene ja ho sabia es va anar a amagar a un bosc molt gran que anava des del Cap de Creus fins a Gal\u00edcia. Geri\u00f3 va estar temps pensant on podia haver-se amagat fins que al final hi va caure. Ell sabia que en el bosc mai la trobaria i va enginyar de cremar-lo. Al cap del temps el bosc estava envoltat de flames i Pirene tamb\u00e9. Ella va comen\u00e7ar a cridar ajuda fins que la va sentir H\u00e8rcules. Aquest va anar el m\u00e9s r\u00e0pid que va poder fins que la va trobar. Estava quasi desmaiada del fum per\u00f2 resistia. Per\u00f2 un cop H\u00e8rcules la va tenir entre els bra\u00e7os per sortir de l’incendi, se li va morir. L’heroi va prometre que com era la noia m\u00e9s maca es mereixia la tomba m\u00e9s maca.<\/p>\n

I despr\u00e9s d’anys de treball va enterrar-la en el que ara diem els Pirineus.<\/p>\n

 <\/p>\n

En el Parc Nacional vam anar al costat de l’estany de la Ratera a dinar i, al final vam poder gaudir d’una guerra de neu.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ens ho vam passar s\u00faper b\u00e9 anant i tornant del parc amb “Quatre per\u00a0Quatres” veient de fons el llac de Sant Maurici. A m\u00e9s vam tenir molta sort i a la tornada del parc vam veure un ramat de uns 10 cabirols (Bambis).<\/p>\n

QUART I \u00daLTIM DIA:<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s d’haver-ho passat molt b\u00e9 hav\u00edem de marxar cap a Barcelona, per\u00f2 abans, quedava una activitat que era de mesurar el cabal i la velocitat del riu Son, un afluent de la Noguera Pallaresa. Per calcular tot aix\u00f2 vam anar preparats amb botes, metres, i una pilota de fusta per tirar-la i calcular quan temps trigava a caure (velocitat). Al final de tot vam dinar all\u00e0 i ens en vam tornar en un viatge molt divertit amb els companys i els amics del cole.<\/p>\n

M’ho vaig passar pipa!!!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per acabar volia dir que el m\u00e9s m’havia agradat.<\/p>\n

Per a mi el millor va ser la guerra de neu que vam fer al Parc Nacional d’Aig\u00fcestortes perqu\u00e8 ens ho vam passar s\u00faoer b\u00e9!!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

EN ELS CAMP D’APRENENTATGE hi vam anar el 18 d’abril i hi vam estar fins el 21. Durant aquests dies<\/p>\n","protected":false},"author":90,"featured_media":236,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/90"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=235"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":266,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/235\/revisions\/266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}