En aquesta entrada us explicarem qu\u00e8 \u00e9s una descolonitzaci\u00f3 i en qu\u00e8 consisteix.<\/p>\n\n\n\n
Una descolonitzaci\u00f3 \u00e9s un fet que consisteix en alliberar-se \u00f2bviament d’una colonitzaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
D’on prov\u00e9 aquest fenomen? La descolonitzaci\u00f3 gaireb\u00e9 sempre ha estat en on hi ha hagut una colonitzaci\u00f3, per\u00f2 no va fer-se important fins als anys entre 1945 i 1960 on prop de 600 milions de persones es veurien afectades per aquest fet. <\/p>\n\n\n\n
Tot i que molts pa\u00efsos de l’\u00c0sia i de l’\u00c0frica assolissin aquesta independ\u00e8ncia i aquesta alliberaci\u00f3 per part dels colonitzadors, hi ha molts que avui dia encara no han assolit la seva independ\u00e8ncia econ\u00f2mica. Aix\u00f2 passa perqu\u00e8 quan aquests pa\u00efsos van aconseguir la independ\u00e8ncia, encara s’havien de refer de moltes coses i clarament no tenien unes estructures de mercat ni un mercat interior prou s\u00f2lid, cosa que va fer que s’alliberessin dels colonitzadors per\u00f2 tinguessin una clara depend\u00e8ncia econ\u00f2mica dels pa\u00efsos del primer m\u00f3n. Fet molt clar en els enormes deutes, dels anys 70, que els pa\u00efsos del tercer m\u00f3n acumulen.<\/p>\n\n\n\n
Als pa\u00efsos colonitzats mai se’ls havia ocorregut la idea d’independitzar-se, i com pot ser que finalment aconseguissin alliberar-se? Aquests s\u00f3n els motius pels quals la idea d’independ\u00e8ncia va arribar al tercer m\u00f3n: l\u2019arribada als pa\u00efsos colonitzats de les idees d\u2019independ\u00e8ncia, naci\u00f3 i llibertat de les revolucions europees del segle XIX, l\u2019afebliment d\u2019algunes pot\u00e8ncies europees despr\u00e9s de la primera i segona guerra mundial, la Conferencia de Baku de 1920 organitzada per bolxevics on es van introduir dues idees molt poderoses, l\u2019antiimperialisme i l\u2019autodeterminaci\u00f3. Finalment, per acabar amb aquestes causes de l’origen de les idees de descolonitzaci\u00f3 trobem l\u2019inter\u00e8s clar d\u2019Estats Units i R\u00fasia (els quals no tenien col\u00f2nies) en afeblir les pot\u00e8ncies europees deixant-les sense col\u00f2nies.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
DESCOLONITZACIONS<\/strong><\/p>\n\n\n\n Descolonitzaci\u00f3 a l’\u00c0frica del nord<\/strong><\/p>\n\n\n\n Marroc: Aquesta col\u00f2nia meitat francesa i meitat espanyola va assolir la seva independ\u00e8ncia respecte els francesos l\u2019any a la meitat nord, i al 1975 van aconseguir la independ\u00e8ncia d\u2019Espanya a la meitat sud, l\u2019actual Sahara Occidental. Fran\u00e7a que dominava bona part d\u2019aquest territori, no tenia gaire inter\u00e8s en conservar-lo, ja que el Marroc era ben b\u00e9 l\u2019her\u00e8ncia del colonialisme del segle XIX i la pres\u00e8ncia francesa all\u00e0 era gaireb\u00e9 nula mentre que les inversions econ\u00f2miques tamb\u00e9 havien estat escasses. Espanya, en canvi, posse\u00efa la zona d\u2019Ifni i la regi\u00f3 del Rif que despr\u00e9s d\u2019una breu guerra, va acabar formant part del Regne del Marroc l\u2019any 1969 pel Tractat de Fez amb Mohamed V com a sobir\u00e0 de l\u2019Estat. El Sahara Occidental va ser la darrera col\u00f2nia perduda per part d\u2019Espanya i sempre va ser reclamada pel Marroc. Aquest pa\u00eds situat al sud d\u2019Ifni, Marroc, ja era ocupat l\u2019any 1882 i va passar a ser protectorat l\u2019any 1912 i prov\u00edncia espanyola al 1958. La seva independ\u00e8ncia esdev\u00e9 de pressions per part de l\u2019ONU i tamb\u00e9 per part del poble saharaui. A partir dels seixanta va sorgir el Front Polisario (Front Popular per a l\u2019Alliberament de Sakia-el-Hamra i R\u00edo de Oro) que iniciaria guerrilles contra les tropes espanyoles.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Ara parlem dels pa\u00efsos subsaharians, on la pres\u00e8ncia de 4 pa\u00efsos europeus com van ser Fran\u00e7a, Gran Bretanya, B\u00e8lgica i Portugal va ser notable fins a finals dels 80 on gaireb\u00e9 totes les col\u00f2nies s\u2019havien independitzat.<\/p>\n\n\n\n Comen\u00e7ant pel Regne Unit. Podem dir que va ser la for\u00e7a colonial m\u00e9s important al continent afric\u00e0. Utilitzava diversos models colonialistes regits mitjan\u00e7ant l\u2019administraci\u00f3 indirecta. L\u2019any 1957 s\u2019independitza el primer Estat despr\u00e9s d\u2019Egipte l\u2019any 1922, Ghana. Ho va fer d\u2019una manera pac\u00edfica amb un model que tamb\u00e9 va servir per a Sierra Leona, Nig\u00e8ria i Uganda. El cas de Kenia \u00e9s a\u00efllat perqu\u00e8 aqu\u00ed s\u00ed que hi va haver viol\u00e8ncia. Va apar\u00e8ixer el grup Mau-Mau, una organitzaci\u00f3 violenta de car\u00e0cter antieuropeu i anticristi\u00e0 que va causar una guerra colonial entre 1950 i 1956. Els atacs dels Mau-Mau van comportar un extermini massiu per part de les tropes brit\u00e0niques. Finalment Kenia aconsegueix la seva independ\u00e8ncia l\u2019any 1963.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Fran\u00e7a, igual que en el cas brit\u00e0nic, aplicava diferents models de r\u00e8gim colonial al continent afric\u00e0, per\u00f2 la difer\u00e8ncia es troba en que les elits franceses estaven millor establertes, i aix\u00f2 era un fet que no agradava a \u00c0frica. La idea d\u2019una Comunitat francesa no va caure gaire b\u00e9 i al final la majoria de col\u00f2nies assolirien la seva independ\u00e8ncia cap als 60. <\/p>\n\n\n\n En el cas de B\u00e8lgica, els seus territoris es concentraven a la part central del continent on s\u2019hi trobava el Congo belga. Les postures que adoptava el pa\u00eds europeu feien que la poblaci\u00f3 africana se sent\u00eds exclosa de l\u2019administraci\u00f3 i va ser aix\u00ed com van comen\u00e7ar les revoltes amb una independ\u00e8ncia l\u2019any 1960.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En aquesta entrada us explicarem qu\u00e8 \u00e9s una descolonitzaci\u00f3 i en qu\u00e8 consisteix. Una descolonitzaci\u00f3 \u00e9s un fet que consisteix<\/p>\n","protected":false},"author":90,"featured_media":798,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/797"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/90"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=797"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/797\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":799,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/797\/revisions\/799"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/798"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=797"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=797"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}