{"id":843,"date":"2020-05-16T17:47:16","date_gmt":"2020-05-16T17:47:16","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/?p=843"},"modified":"2020-05-16T17:47:17","modified_gmt":"2020-05-16T17:47:17","slug":"el-verdugo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/2020\/05\/16\/el-verdugo\/","title":{"rendered":"El Verdugo"},"content":{"rendered":"\n<p>&#8220;El Verdugo&#8221; \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de com\u00e8dia negra i una mica tr\u00e0gica. La pel\u00b7l\u00edcula es va portar als cinemes el 1963 amb la direcci\u00f3 de Luis Garc\u00eda Berlanga. El film es va rodar en blanc i negre i avui dia es considera un cl\u00e0ssic del cinema espanyol.<\/p>\n\n\n\n<p>La pel\u00b7l\u00edcula ens mostra la situaci\u00f3 de la \u00e8poca i com el seu protagonista, Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez V\u00e1zquez, l&#8217;afronta. Durant la pel\u00b7l\u00edcula es van veient diferents trets for\u00e7a caracter\u00edstics de l&#8217;\u00e8poca franquista i ara us parlar\u00e9 una mica de cada un d&#8217;ells.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p>Primer de tot. Jos\u00e9 Luis, des d&#8217;un bon principi diu que vol viatjar a Alemanya. Aix\u00f2 es deu a diferents raons. La primera, \u00e9s que durant l&#8217;\u00e8poca franquista, a Espanya hi havia una mala qualitat de vida i evidentment degut a la dictadura la majoria de gent no vivia a gust. Una altra ra\u00f3 per la qual en Jos\u00e9 Luis vol viatjar a Alemanya \u00e9s per a treballar de mec\u00e0nic, que \u00e9s el que li agrada. Finalment, la ra\u00f3 m\u00e9s important pel desig de marxar, \u00e9s per a la manca de seguretat que hi havia a Espanya per a la gent no franquista. Podem donar per fet, que ni en Jos\u00e9 Luis ni la Carmen, la seva dona, viuen a gust amb la dictadura, no es senten segurs ni tenen confian\u00e7a en portar una vida decent.<\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s, hi ha el repartiment de pisos. Abans, en comptes de que cada persona o fam\u00edlia compr\u00e9s un pis ja constru\u00eft pel seu compte, demanaven que d&#8217;uns pisos en construcci\u00f3, poguessin fer-se amos d&#8217;un. Amb aquest m\u00e8tode hi havia molt enrenou, ja que molts cops dues persones alhora signaven pel mateix pis, i m\u00e9s tard coincidien i se n&#8217;adonaven que les dos persones o fam\u00edlies tenien el mateix pis. D&#8217;aquest tipus de pisos se&#8217;n van fer molts, ja que el que es feia era construir un barri ple de vivendes i que la gent les compr\u00e9s. Podem dir que aquest m\u00e8tode no era molt eficient, perqu\u00e8 molts cops hi havia embolic per determinar de qui era el pis.<\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"alignright size-large\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"169\" height=\"127\" src=\"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-content\/uploads\/sites\/88\/2020\/05\/image.jpeg\" alt=\"Resultado de imagen de garrote vil\" class=\"wp-image-844\" \/><figcaption>Garrote vil<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>Durant el film ens adonem d&#8217;una cosa molt caracter\u00edstica, i d&#8217;aqu\u00ed ve el t\u00edtol. No fa m\u00e9s de cinquanta anys, que a Espanya hi havia la pena de mort. Depenent del crim que un hagu\u00e9s com\u00e8s, la sent\u00e8ncia podia arribar a ser la mort. Per a matar la persona sentenciada, es podien aplicar diferents maneres. Les m\u00e9s comunes per aix\u00f2, eren afusellar al &#8220;criminal&#8221; o utilitzar el &#8220;garrote vil&#8221;, una forma de tortura no tant visible com una altra m\u00e0quina de tortures, ja que el que feia era trencar la columna vertebral a la persona d&#8217;una manera no gaire r\u00e0pida, i aix\u00ed doncs, el sentenciat anava notant el dolor d&#8217;una mena de pua perforant-li el coll.<\/p>\n\n\n\n<p>Com he dit, aix\u00f2 \u00e9s el que dona nom a la pel\u00b7l\u00edcula. El protagonista, en Jos\u00e9 Luis vol tenir els diners i els drets suficients per a comprar un pis per a la seva dona i el seu fill (despr\u00e9s el sogre s&#8217;acaba unint). Com la seva feina, que \u00e9s el de funerari, no el deixa en molt bona posici\u00f3 per adquirir el pis, el sogre li diu que es faci botx\u00ed (verdugo). Evidentment en Jos\u00e9 Luis no vol acceptar, perqu\u00e8 no vol haver de matar a ning\u00fa, encara que s&#8217;ho mereixi. Tot i aix\u00ed, en Jos\u00e9 Luis, al ser una persona tant bona amb la seva fam\u00edlia acaba fent el treball per a poder donar una llar a la gent que estima. Es pot donar per fet, que ell queda traumatitzat per la experi\u00e8ncia, al final del film.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, vull parlar del paper de la dona en el film i en l&#8217;\u00e8poca. B\u00e0sicament la societat de l&#8217;\u00e8poca era molt masclista. L&#8217;home era el que portava els diners a casa, i en canvi la dona havia de cuidar la llar i estar al servei en tot moment del seu marit i de qualsevol cosa que no tingui relaci\u00f3 amb els diners. Aix\u00f2 \u00e9s una gran injust\u00edcia, per\u00f2 tot i aix\u00ed, en Jos\u00e9 Luis no \u00e9s un home del tot masclista. A aquella \u00e8poca la gent estava acostumada a fer les coses d&#8217;aquesta manera i no pensava que estava malament, en Jos\u00e9 Luis pensa molt en la seva fam\u00edlia i intenta fer tot el que \u00e9s possible per mantenir-la.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p>La pel\u00b7l\u00edcula m&#8217;ha agradat m\u00e9s del que em pensava. Evidentment no t\u00e9 el ritme m\u00e9s fren\u00e8tic dels films d&#8217;avui dia, per\u00f2 tot i aix\u00f2 \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula for\u00e7a entretinguda. Veure-la des de la perspectiva del canvi de les coses en aquests anys, et fa adonar-te de moltes coses i crec que per l&#8217;\u00e8poca en que es va rodar, \u00e9s una molt bona pel\u00b7l\u00edcula. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8220;El Verdugo&#8221; \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula de com\u00e8dia negra i una mica tr\u00e0gica. La pel\u00b7l\u00edcula es va portar als cinemes el<\/p>\n","protected":false},"author":90,"featured_media":845,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/843"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/90"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=843"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":846,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/843\/revisions\/846"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16ikerfernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}