Gaireb\u00e9 cinc-cents nens van ser enviats a M\u00e8xic, a la ciutat de Morelia, l’any 1937 per salvar-los de la guerra. Van ser els primers refugiats que arribaven a M\u00e8xic, dos anys abans que els exiliats de la guerra civil. La majoria havien sortit de Catalunya. Tenien entre cinc i catorze anys. El que havia de ser una estada curta, fins al final de la guerra, gaireb\u00e9 com unes col\u00f2nies, es va convertir en una estada per a tota la vida per a molts d’ells. <\/p>\n\n\n\n
En la guerra civil espanyola, per primera vegada les bombes de l’aviaci\u00f3 va tenir com a objectiu la destrucci\u00f3 de ciutats i ocasionar v\u00edctimes civils. Era un camp de proves per als nazis, que donaven suport a Franco, abans d’utilitzar la mateixa estrat\u00e8gia en la guerra europea. L’any 1937, Barcelona i altres ciutats eren bombardejades sistem\u00e0ticament des de l’aire i des del mar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Els nens de Morelia s\u00f3n d’extracci\u00f3 obrera, de pares no especialment significats pol\u00edticament i sindicalment. La guerra t\u00e9 un final diferent del previst. Els nens s\u00f3n a M\u00e8xic, en un internat i educats per mexicans en la cultura mexicana. Els pares, despr\u00e9s de la guerra, s\u00f3n morts o a l’exili, i als que s\u00f3n a Fran\u00e7a els tocar\u00e0 viure l’ocupaci\u00f3 alemanya o els camps de concentraci\u00f3. No tindran prioritat per reunir-se amb els fills a M\u00e8xic, i no formaran part de les expedicions d’exiliats. <\/p>\n\n\n\n
Es produeix una llarga separaci\u00f3 familiar, i els nens es fan grans lluny del pares. Molts lligams afectius no es podran refer mai m\u00e9s. Els nens i nenes de Morelia es consideren com germans d’una gran fam\u00edlia. <\/p>\n\n\n\n
Els espanyols residents a M\u00e8xic no s\u00f3n majorit\u00e0riament afins a les tesis republicanes; els refugiats de l’exili pensaran tard i poc en ells. Lluny de casa i oblidats de tothom quan s’acaba la presid\u00e8ncia de L\u00e1zaro C\u00e0rdenas, que els havia acollit, s’han d’espavilar i organitzar-se la vida. <\/p>\n\n\n\n
Han passat 63 anys des que van arribar a M\u00e8xic i la vida a cadasc\u00fa li ha anat com li ha anat. Per\u00f2, ara, ja amb els setanta anys fets, molts han de seguir treballant mentre puguin perqu\u00e8 la pensi\u00f3 no els arriba per viure dignament. No tenen ni reconeixement com a col\u00b7lectiu de v\u00edctimes innocents de la guerra ni unes pensions m\u00ednimes garantides pel govern espanyol que els permetin viure amb tranquil\u00b7litat els anys que els queden. \u00c9s com si formessin part d’una p\u00e0gina de la hist\u00f2ria que ning\u00fa vol recordar ni recon\u00e8ixer. S\u00f3n un cap\u00edtol de la guerra encara no tancat. <\/p>\n\n\n\n
Quan la guerra ha tornat a Europa (B\u00f2snia, Kosovo, …) i els moviments de poblaci\u00f3 despla\u00e7ada han despertat la solidaritat, els nens de Morelia es reconeixen en les imatges que ens mostren diaris i televisions. Ells s\u00f3n una mostra del que pot passar. Ells s\u00f3n ciutadans del nostre pa\u00eds oblidats a la seva sort, s\u00f3n els nens oblidats. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Gaireb\u00e9 cinc-cents nens van ser enviats a M\u00e8xic, a la ciutat de Morelia, l’any 1937 per salvar-los de la guerra. Van ser els primers refugiats que arribaven a…<\/p>\n","protected":false},"author":102,"featured_media":513,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/102"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=512"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":514,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512\/revisions\/514"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/media\/513"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16irsakhan\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}