En aquesta situació hem treballat la revolució industrial. Per endinsar-nos una mica més en el teme li hem escrit una carta a un nen d’aquella època. Aquesta és la carta:
Estimat Clement,
amb aquesta carta et voldria dir que ets un nen molt fort, que treballes més de 12h diàries amb 14 anys i que això no ho aguantaria tothom. Jo, puc anar a l’escola i aprendre durant 6 hores i després descansar tota la tarda, en canvi, tu, has de despertar-te, treballar durant unes 14h, tornar a casa i posar-te a dormir. Això no hauria de ser així però us passa. Per sort, en uns anys, hi hauran vagues, cada vegada més, fins arribar a la de la Canadenca, una vaga creada pel Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, que aconseguirà aquestes coses:
- Acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores
- Alliberament de la majoria dels presos
- Increments salarials
- Capacitat legal de negociació dels sindicats
- Readmissió dels acomiadaments
Sé, que aquesta vaga serà quan tu ja hagis treballat durant molts anys, però si portes 4 anys treballant 14 hores diàries, en pots aguantar 4 més.
Tots aquests canvis us ajudaràn en temes de salut, que ara mateix no crec que estigueu molt bé perquè treballar 14h per llavors a la nit menjar una sopa no crec que senti molt bé.
D’aquí a uns anys estareu molt millor.
Espero que aguantis,
Joan Bonet
Aquest treball m’ha agradat força perquè m’ha fet pensar sobre com vivien els nens en aquella època.