Com sempre jo mai tinc molt a dir, tot i que aquestes vacances sí que vaig fer alguna cosa per aquí per allà…

Tot va començar amb una família de barrancs que va crear el Frederic (un amic de la meva mare) primer va anar la meva germana quan tenia 12 anys, jo també volia anar però era massa petit fins aquestes vacances que ja tenia prou edat! El viatge va durar molt(unes 5 hores) però vam parar a mig camí en un restaurant gegant en el qual et preparaves tu el menjar, haig de dir que vaig gaudir molt d’aquell menjar, sobretot la carn, llavors vam tornar a la carretera fins que vam arribar al camp on estaríem dormint, jo primer pensava que dormiríem en unes tendes, i la veritat, no m’agradava molt la idea, però al arribar a la caseta que estaríem vaig al·lucinar! La casa era perfecta!, era com una caseta de camp molt ben decorada! El primer que vaig fer va ser anar cap al riu a banyar-me i vaig al·lucinar encara més! hi havia com quatre llocs  de on saltar i un es feia més alt que l’altre fins a arribar a la majestuosa pedra! Volia saltar de la majestuosa pedra però em van dir que de allà no es podia saltar fins que passes els quatre dies de barrancs i més total que així va anar el primer dia… al segon dia vaig escalar la paret d’una muntanya natural d’uns 60-70-80 o alguna cosa metres, assegurat, fins a arribar a dalt, després vaig fer ràpel fins a arribar a terra, més endavant vaig escalar un altre muntanya més petita sense segur… Em va encantar! Ho vaig passar molt bé! Els següents dies vaig fer vàries coses com barrancs, passava per forats tan petits que t’havies d’arrossegar amb força també vaig baixar per una cascada amb pedres a sota de l’aigua, vaig escalar amb el neoprens, el casco i la motxilla (cosa difícil) i el últim dia per fi vaig poder saltar la pedra majestuosa, fins i tot vaig gravar el meu salt amb la gopro tot i que aquí no podré ensenyar-ho… dies després vaig anar a visitar la meva novia, la Delia, ja que feia un mes que no la veia, quan em vaig plantar al davant de casa seva amb una flor i la vaig veure sortir em vaig recordar de perquè la meva vida era tan important, perquè ella estava en ella, els seus ulls brillaven amb la llum del sol com dues perles, el seu somriure afectava qualsevol persona que estiguis trista i el seu caràcter era únic, un caràcter senzill però complicat, perfecte… era la raó de la vida…bé ara paro que m’estic posant una mica sentimental… li vaig donar la rosa i va somriure, em va fer un petó de 6 segons i vaig desitjar que aquell petó mai acabés, em donava energia… vam passar els últims cinc dies junts sense parar de demostrar-nos el nostre amor per un i altre… Aquells dies van passar massa ràpid…i em vaig haver de a casa, vaig passar els últims dies parlant amb ella per mòbil fins a les dotze i estant trist a l’escola de tant que la trobava a faltar…