He decidit escriure aquesta entrada perquè crec que explicar-ho em farà sentir-me bé. Vaig néixer a Barcelona i no vaig parlar fins als quatre anys, la mateixa edat que tenia quan vam anar a viure a les muntanyes, allà el meu pare havia construït una casa tot sol amb una mica d’ajudar de part meva(bàsicament li passava les eines). Tot anava bé, molt bé de fet! Tenia molts amics a l’escola, sempre reia… Fins a l’edat dels set, era de nit i no podia dormir, així que vaig baixar al primer pis on em vaig trobar amb la meva mare i el meu pare discutint a la seva habitació, estaven cridant i no es donàven compte de què estava allà, ho puc recordar com si fos ara, la meva germana els intentava parar però no podia, em va agafar i ens vam anar. Més tard el meu pare va dir que baixéssim, semblava que ja estava més calmat. Em vaig seure al sofà amb ell i em va dir que s’havia d’anar de viatge durant uns quants dies però que tornaria. Al següent dia no estava, no m’havia dit ni adéu, simplement, s’havia anat. Dies després vam anar a viure a Barcelona a la casa de la meva àvia perquè la meva mare no podia controlar tot el ranxo sola. Vaig passar plorant tot el viatge fins a arribar, els següents dies van ser un infern, la meva àvia m’odiava, em tirava les coses, m’insultava en canvi li donava tot tipus de regals a la meva germana, cada nit li pegava a la paret amb tota la meva força fins que les meves mans sangraven, quasi no dormia. La meva mare treballava tot el rato, la meva germana es tornava en un adolescent i em començava a odiar i es quedava tancada a la seva habitació, ni m’apropava a la meva àvia així que estava bàsicament sol. No feia res, em quedava a l’habitació mirant a la paret, o això, o em posava a pegar la paret una altra vegada. Va començar l’escola i al pati m’apartava de tothom i la meva professora deia que el meu català no era correcte, perquè parlava com al poble. Treia molt males notes menys anglès i educació física. Més endavant vaig aconseguir uns quants amics però encara vivia en una casa trencada, encara plorava cada nit i li pegava a la paret, odiava la meva vida i ningú ho sabia… Recordo el sentiment… Recordo el mal de les meves mans quan no podia més pegant a la paret, aquell dolor… Era l’única cosa…es va convertir en el meu company, hi ha molt més a la història però ho acabo aquí…