A l’inici de la pel·lícula, Sciamma juga a ometre informació relativa al gènere de Laure als espectadors i espectadores, igual que la Laure ho fa amb els altres nens i nenes: fins a l’escena del bany assumim que la protagonista és un nen. Identifica els elements que ens fan arribar aquesta conclusió (aparença, accions, relació amb altres personatges…).
L’escena que més defineix el gènere real de la Laure és quan es fica una figura amb forma de penis dins el seu banyador i intenta ingenyiar alguna manera de que no es caigui. Quan ja està amb els seus amics banyant-se veiem que juga a un joc de força amb un dels nens, acaba guanyant, ensenyant una força “masculina”.
Després del bany està amb la Lisa, una amiga seva, i aquesta l’està portant a una part amagada del bosc, al arribar allà la Lisa li dona un petó a la Laure, i aquesta somriu, ensenyant que li agraden les noies, el qual, en la seva edat, significaría que és un noi.
Al llarg de la pel·lícula, es tracten diversos tòpics sobre allò considerat “de nens” o “de nenes”. Identifica quines són aquestes associacions mitjançant la comparació entre la Laure i la seva germana, les converses dels nens i nenes de la colla i allò que fa la Laure per encaixar en el grup d’amics com a Michael.
No estic segur sobre si parlen d’aquest tema però veig que la Laure es talla el cabell fent-lo més curt, penso que inconscientment alguna gent considera el gènere d’algú depenent també en el seu éstil de cabell.
També, quan estàn jugant al joc de veritat o repte veiem que la Laure accepta masticar el mateix xicle que mastica la Lisa, si sapiguessin que és una noia estic segur que no haurien reaccionat igual.
Els motius de la Laure per presentar-se com a Michael queden oberts a la interpretació de cadascú. En aquest sentit, Sciamma explica: «M’agrada la idea que la pel·lícula sigui oberta i no dogmàtica. Cadascú hi pot llegir el que vol. Per a certs espectadors, Laure es troba dins una problemàtica d’identitat que la seguirà tota la vida. Per d’altres, és un joc d’estiu». Consideres que la Laure està jugant o expressa la seva identitat? Creus que és possible que algú de la seva edat tingui totalment clara la seva identitat? La nostra identitat és estable o està en contínua construcció?
Jo crec que al principi simplement volia saber com es sentia ser un nen, pura curiositat, però amb el temps s’ha anat acostumant fins que s’ha sentit molt còmoda amb el gènere, potser més que amb l’altre. Potser és atenta emocionalment i és capaç d’entendre abans que altres. Jo crec que la nostra identitat està en contínua construcció ja que el que les forma són les experiències de la vida i com reaccionem a aquestes.
A través dels diferents personatges de la pel·lícula veiem diferents maneres d’entomar els gustos i manera de ser de la protagonista. Valora quines expectatives té la mare de la Laure envers la seva manera de ser basant-se en les seves reaccions quan li explica que té una amiga, arriba maquillada a casa o es descobreix que s’ha fet passar per un nen. Proposa maneres alternatives d’encarar el conflicte final. Compara la seva reacció amb la de Jeanne, la seva germana, quan descobreix que la Laure es fa dir Michael.
Jo penso que la mare no està en contra de la decisió de la Laure, simplement es preocupa pel seu futur i no sap com ajudar-la a entendre que això la farà el punt d’atenció sempre, de mala manera.