Després de la Segona Guerra Mundial, el bloc capitalista es va quedar amb varies zones en el món, les més importants sent Nord Amèrica, Europa Occidental i Japó. En totes aquestes es va produir un creixement accelerat només interromput per la crisi energètica del 1973. Fins aquest moment l’estat exercia un fort intervencionisme, el que va conduir a l’establiment de “L’estat de benestar”.
Des dels començaments dels anys vuitanta el neoliberalisme es va obrir pas i l’estat va reduir al mínim la seva intervenció política.
Així, menys a les dictadures del sud d’Europa, es va consolidar la democràcia parlamentària. Europa occidental va avançar, no sense dificultats, i al final del segle XX va començar a fer els primers pasos per una unió política.
El bloc comunista però, va tenir varis problemes de lideratge després de la guerra, entre l’acabament del lideratge de Kruschev i la crisis que quasi acaba amb l’estat després de la mort del Breznev no semblen tenir sortida, inclús després del lideratge de Andropov i Chernienko. Després apareix Gorbachov, que amb ganes de reformar el pais acaba amb la URSS.
