L’escola a la que anava, que per cert es deia escola Diputació, era una escola gran i nova, ja que van tirar la vella i van construir-ne una altra. Era una escola bastant avorrida, menys el pati que jo crec era l’única part que 
m’agradava, per que em divertia llegint, corrent respirant el bon aire que a vegades costava molt agafar-ne. El que no suportava eren les classes! No era per culpa de les professores, no! bé… d’alguna sí.
La cosa era que a la classe tots ens posàvem a somiar de tant avorrida que era la lliçó. Ni ara ni en mil anys trobaré a faltar aquella escola. Pero ara, repeteixo que no és per culpa dels professors.