El 20 de Novembre vaig visitar l’exposició de Joana Biarnés A Contracorrent al Palau Robert feta per Xema Conesa.
A l’entrar vaig estar molt sorprès amb trobar-me amb la Joana Biarnés mateixa! Semblava que estava aquí per una foto per un article. Seguidament vaig entrar a la sala on vaig ser il·luminat per unes fotos de diferents famosos. Vaig començar per la que tenia a l’esquerra i vaig seguir fins a l’última de la sala, em van semblar molt significants algunes d’elles, per exemple hi havia dos ballarins, aquests eren Rudolf Nuréiev i Antonio, penso que era significativa perquè ensenyava com en aquella època dos homes no podien estar junts, i com s’havien d’amagar del públic.
Un altre que em va semblar molt ben feta va ser una en què sortien sis noies corrent en direcció a la càmera, aquestes anaven vestides amb uns vestits que no eren molt d’aquella època, ensenyava una nova moda començant, una moda que encara està avui en dia. Darrere es veia una grua, aquesta significava la reconstrucció de Barcelona a la postguerra. Després d’observar atentament aquestes imatges vaig seguir cap a la sala dos on em vaig trobar amb més imatges de la seva carrera com fotoperiodista. Abans de començar observar les imatges em vaig fixar en l’ambient, la gent estava molt atenta a les imatges parlant sobre la gent que hi sortia, el moviment que estaven fent…Era un ambient calmat pero ple de il·lusió. Aquí es podien veure més imatges que en la sala anterior, en aquesta es podien veure més actors i directors, un que em va xocar molt va ser Orson Welles, jo sempre he considerat aquest home un dels millors directors de Hollywood. Vaig estar per aquella sala passejant mirant les fotografies fins que vaig decidir veure unes més.
Vaig passar a la sala següent on em vaig reunir amb encara més imatges i una televisió amb el documental sobre la Joana Biarnés. Vaig passejar per allà mirant les fotografies tot i que aquesta vegada va ser més difícil perquè el so i vídeo de la televisió em desconcentrava. Vaig seguir a la següent sala per veure més imatges i desitjant que no hi hagués una televisió però em vaig trobar a la sortida. Una mica trist vaig sortir de l’edifici. Aquesta expo va ser molt interessant i significativa per explicar com era aquella època, i la foto que em va interessar molt va ser la de Orson Welles fumant un porro mentre caminava, penso que la gent jove hauria de visitar aquesta expo per entendre el passat del seu país i així poder millorar el nostre futur, la recomano molt i espero que m’escolteu i sigueu bons i aneu.