Bon dia, bona tarda o bona nit,
Qui sigui que rebi aquesta carta per segur és un nen del segle 18 que treballa en una fàbrica 16 hores o més. Probablement et dius Ernest o en cas de que sigui una nena et deus dir Maria o potser Eva.
Tot i que segurament no trobaràs un moment lliure del dia per llegir aquesta carta, mereix la pena.
Jo sóc un jove del segle 21, actualment l’eduació necessària és de parvulari fins a la ESO, que és el que vindria desprès de primària, la ESO també es obligatòria.
Avui en dia l’eduació funciona molt diferent, la universitat junt amb altres cursos disponibles són més accessius per gent que no és rica, clar que una cosa que mai ha canviat i mai canviarà es que es paga amb diners, com tot en aquest món.
Tot i així és millor tenir una oportunitat a una vida millor que no pas passar-la en una fàbrica aprenent el necessàri per utilitzar les eines del treball.
Potser hauria sigut millor que no t’escribis un jove del futur ja que ara saps les possibilitats que hi tindries en el meu present i no poder tenir-les en el teu et farà patir.
Segurament t’entristirà saber que avui en dia nens encara treballen en fàbriques les mateixes hores que tú i amb un saldo semblant.
Encara que ara sigui il·legal, segueix passant, i, simplement, em decepciona molt.
Per ajudar-te més aquí tens unes fotos per veure la comparació entre nens del segle 18 i els d’avui.
–
–
–
–
Ara, unes coses molt importants que s’han aconseguit són igualtat de gènere, la teoria es que tant els homes com les dones tenen les mateixes oportunitats, la gent homosexual o “marica” que es probablement com els coneixei tot i que es un insult, bueno a aquests ja no els persegueixen ni els maten, com a mínim no tant com abans, ni són il·legals.
Espero que aquesta carta t’hagui fet sentir millor sabent que nosaltres, els joves del teu futur tenim una vida justa, i, per ajudar-te en el teu temps, tot i que estic trencant unes quantes normes del temps, aquí tens un invent per guanyar uns diners potser.
