La Marta Ballesta aquest dilluns  28 de maig en el plató de BTV ha portat una mostra de cable submarí, un element per on viatgen les nostres dades a Internet per tot el món, i explica com són aquests cables.

La Marta va portar una mostra d’un cable submarí com els que hi ha per tots els oceans del món i per on circula la immensa majoria de la informació de les dades del planeta.

Els cables tenen moltes capes i les explica una a una. Va portar una mostra del cable Marea, un cable real, el que uneix actualment l’Estat Espanyol i els Estats Units, exactament de Bilbao a Virgínia i està operat per Microsoft Electrònica i Facebook. Aquest cable es va acabar de desplegar a finals de l’any passat. Té moltes capes i cada una té una funció, i totes estan destinades a protegir els cables de fibra òptica que contenen a l’interior.

No tots els trams dels cables són iguals, depenent de la profunditat i del fons en els que s’han d’enfrontar. Hi ha dos grans grups de cables, els armats i els lleugers. Els armats són aquells que tenen més cables i estan més protegits, perquè estan pensats per ser posats a poca profunditat  però en fons més rocosos i més abrasius i espais en que poden estar sotmesos  a altres agresions. En canvi els cables lleugers que són els que van als fons oceànics, poden arribar a 9.000 metres de profunditat, són més prims, com una mànega de jardí, perquè no s’exposen a tants perills. En aquest cas el cable Marea seria exemple d’un cable de doble armat.

La primera capa de les tantes que el composen són els filaments de fibra òptica i estan protegits per un tub d’acer que dins seu té un compost viscós que el que fa és evitar que entri l’aigua. La següent capa és una doble capa que està feta amb fils d’acer que el que fan és donar resistència a la tensió i a la presió de l’aigua. Aquesta capa és la que permet que es desplegui des del vaixell fins al fons oceànic. La tercera capa és de coure que permet transportar i conduir l’electricitat necessària. Serveix per alimentar els amplificadors làsers que hi ha cada x quilòmetres i el que fa es que la senyal de fibra que va perdent força la torni a alimentar-se i faci un camí més. La capa que segueix és blanca, de poliatilé d’alta densitat. Es l’encarregat d’evitar qualsevol possible cortcircuit entre la capa de coure, que és la que condueix l’electricitat i l’aigua que hi pugui entrar. La cinquena capa és una capa d’armadura formada per filaments d’acer i és per protegir de qualsevol possible agressió. L’altre capa és negre que fa que perdi una mica de rigidesa, li dóna més flexibilitat, el fa més moldejable. Aquesta capa és de polipropilé. Finalment hi ha dos capes més que reprodueixen les dues capes exteriors.

Tots els cables submarins que estan avui en dia en servei transporten dades, però també trasllada la veu, la senyal de televisió… Actualment hi ha 450 cables submarins circulant pels fons dels oceans, 1.200.000 kilòmetres de cables per sota els nostres peus. Entre tots ells transporten el 95% de les telecomunicacions internacionals, de tot el planeta. El que fan aquests cables, aquesta fibra òptica és transportar feixos de llum, dades a través de dispositius com els làsers que són capaços “encendre i apagar” aquest feixos de llum a moltíssima velocitat. Poden traslladar l’informació a una velocitat exagerada, a 10.000.000 de vegades per segon. Cada fibra pot tenir més d’un centenar de làsers i que cada un d’ells actua a diferents longituts d’ona. Si ho anem multiplicant tot, es parla de moltíssima informació. Un exemple més quotidià podria ser que l’informació que poden contenir 4.000 DVD és capaç de travessar l’Atlàntic en 1 segon.

Quan s’espatlla un d’aquests cables, que és molt sovint, estan tant preparats i monotoritzats que automàticament es passa amb menys d’un quart de segon perquè l’usuari ni tan sols se n’adoni.