{"id":517,"date":"2019-02-03T15:52:58","date_gmt":"2019-02-03T15:52:58","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/?p=517"},"modified":"2019-02-03T16:00:31","modified_gmt":"2019-02-03T16:00:31","slug":"517","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/2019\/02\/03\/517\/","title":{"rendered":"Milonga de un moto jud\u00edo &#8211; Jorge Drexler"},"content":{"rendered":"\n<p>Per a comen\u00e7ar la situaci\u00f3 d\u2019Identitats a socials vam escoltar la can\u00e7\u00f3 \u201cMilonga del moro jud\u00edo\u201d de Jorge Drexler, una can\u00e7\u00f3 que parla sobre com \u00e9s tenir i viure amb dues religions, les quals estan enfrontades.<\/p>\n\n\n\n<p>Com b\u00e9 diu el t\u00edtol, \u00e9s una milonga. La milonga va n\u00e9ixer al segle XIX i \u00e9s t\u00edpica als pa\u00efsos Sud-Americans com l\u2019Argentina, l\u2019Uruguai i del Rio Grande do Sul. \u00c9s un tipus de m\u00fasica i dansa caracteritzada pel seu ritme r\u00e0pid i viva\u00e7, i pels seus girs mel\u00f2dics. El seu comp\u00e0s \u00e9s binari, acostuma a ser 2\/4. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh6.googleusercontent.com\/16z6I6Wj_P91-ImHrwh_TvcCcb1jWzbKj90OtjrAmNQMHMNOrw2O8CmYoOpGwTC6LIqij6GHxkuqVkjsI034trXm0IXgPUESsMtMJekrahmsSkwvAvMV_07Efm4VEw10uYAlO-pS\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>El tema principal d\u2019aquesta en concret \u00e9s la religi\u00f3, en aquest cas dues religions oposades com s\u00f3n la jueva i la cristiana.<\/p>\n\n\n\n<p>Parla de la vida jueva i de la tristor que es t\u00e9 per ser jueu. Ell est\u00e0 conf\u00f3s, aix\u00f2 de viure envoltat de dues religions diferents, que entre elles no s\u2019entenen, \u00e9s molt dif\u00edcil. <\/p>\n\n\n\n<p>La guerra \u00e9s un dels temes principals d\u2019aquesta milonga. L\u2019autor confesa que que qualsevol mort en guerra fa mal, que al final no hi ha ningun guanyador, que nom\u00e9s hi ha dolor i vides que desapareixen. Al final tothom acaba mort, sigui del b\u00e0ndol que sigui. Tamb\u00e9 diu que \u00e9s igual que hi hagi un munt de vides al m\u00f3n, totes s\u00f3n igual d\u2019importants.<\/p>\n\n\n\n<p>A part de la guerra tamb\u00e9 parla de com la humanitat sempre es separa, ja sigui per culpa de les religions o per culpa de les fronteres que separen els pa\u00efsos. <\/p>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-image\"><figure class=\"alignright\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh6.googleusercontent.com\/Voi3wpVJ1eqxu7ECbbiAj5K68wal2yK5NTLKznR_emlhiSJRmuyu3nOhrzR3zKlLPiMk43-Sk6x9E8KhA6YiF8tsOIs7yN9qsqU7819iKa1HF3lbQUkNucCfQxEUjZBAq_8USjZE\" alt=\"\" \/><figcaption>Xerrada TED<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n<p>El cantant despr\u00e9s d\u2019escriure la can\u00e7\u00f3 va fer diferents xerrades, entre elles fa una xerrada al TED. En aquesta xerrada explica com va comen\u00e7ar a escriure la can\u00e7\u00f3 i explica tamb\u00e9 en que est\u00e0 inspirada aquesta milonga.<\/p>\n\n\n\n<p>La can\u00e7\u00f3 comen\u00e7a quan l\u2019autor, Jorge Drexler est\u00e0 amb el seu amic Joaqu\u00edn Sabina, aleshores aquest li diu que anoti una estrofa, la que ser\u00e0 la tornada de la can\u00e7\u00f3:<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Yo soy un moro jud\u00edo<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Que vive con los cristianos<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>No s\u00e9 que Dios es el m\u00edo<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Ni cuales son mis hermanos<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p> Joaqu\u00edn Sabina li propos\u00e0 un repte: fer la can\u00e7\u00f3 amb d\u00e8cima. Ell tot conven\u00e7ut accept\u00e0, per\u00f2 despr\u00e9s \u00e9s don\u00e0 compte que no sabia que era la d\u00e8cima. Quan va arribar a casa es va informar sobre el que era i com s\u2019escrivia amb d\u00e8cima, i al tenir-ho clar es va posar a escriure. <\/p>\n\n\n\n<p>Aquell tema a ell el tocava de molt aprop, ja que a casa vivia aquesta mateixa situaci\u00f3. El seu pare era jueu i sa mare era cristiana, vivia envoltat de dues religions gaireb\u00e9 oposades<\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s d\u2019escriure la can\u00e7\u00f3 viatja pel m\u00f3n per veure com \u00e9s la d\u00e8cima a cada pa\u00eds. A Espanya les d\u00e8cimes ja no s\u2019utilitzen per\u00f2 a Am\u00e8rica del Sud s\u00ed, i tot i ser aut\u00f2ctones d\u2019Espanya tots els pa\u00efsos Sud-americans creuen que la d\u00e8cima \u00e9s pr\u00f2pia del seu pa\u00eds, ja que no se sap gaire d\u2019aquesta manera d\u2019escriure, per\u00f2 en Jorge Drexler va descobrir que no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p>Segons la meva opini\u00f3 crec que aquesta \u00e9s una can\u00e7\u00f3 interessant per sentir i que est\u00e0 plena de significat. Crec que la hist\u00f2ria que hi ha al darrera \u00e9s molt interessant i que est\u00e0 molt ben plasmada en la milonga. Jorge Drexler ens ensenya que per molt que no sigui simple, o el m\u00e9s normal, es pot viure perfectament envoltat de persones d\u2019altres races i creences, que les diferents identitats poden conviure perfectament. Tamb\u00e9 ens demostra que si busquem semblances entre totes les varietats d\u2019identitats que hi ha al m\u00f3n, trobar\u00edem moltes m\u00e9s semblances de les que creiem, perqu\u00e8 al cap i a la fi, tots som humans. Les identitats nom\u00e9s ens diferencien per simples detalls, per\u00f2 totes elles es mereixen el mateix respecte i els mateixos drets.<\/p>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed us deixo la lletra de la can\u00e7\u00f3:<\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:left\"><strong>Lletra de la can\u00e7\u00f3:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Por cada muro un lamento<br>En jerusal\u00e9n la dorada<br>Y mil vidas malgastadas<br>Por cada mandamiento<br>Yo soy polvo de tu viento<br>Y aunque sangro de tu herida<br>Y cada piedra querida<br>Guarda mi amor m\u00e1s profundo<br>No hay una piedra en el mundo<br>Que valga lo que una vida<\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:left\">Yo soy un moro jud\u00edo<br>Que vive con los cristianos<br>No s\u00e9 que dios es el m\u00edo<br>Ni cuales son mis hermanos<\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:left\">No hay muerto que no me duela<br>No hay un bando ganador<br>No hay nada m\u00e1s que dolor<br>Y otra vida que se vuela<br>La guerra es muy mala escuela<br>No importa el disfraz que viste<br>Perdonen que no me aliste<br>Bajo ninguna bandera<br>Vale m\u00e1s cualquier quimera<br>Que un trozo de tela triste<\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:left\">Yo soy un moro jud\u00edo<br>Que vive con los cristianos<br>No s\u00e9 que dios es el m\u00edo<br>Ni cuales son mis hermanos<\/p>\n\n\n\n<p style=\"text-align:left\">Y a nadie le d\u00ed permiso<br>Para matar en mi nombre<br>Un hombre no es m\u00e1s que un hombre<br>Y si hay dios, as\u00ed lo quiso<br>El mismo suelo que piso&nbsp;<br>Seguir\u00e1, yo me habr\u00e9 ido<br>Rumbo tambi\u00e9n del olvido&nbsp;<br>No hay doctrina que no vaya<br>Y no hay pueblo que no se haya<br>Cre\u00eddo el pueblo elegido<\/p>\n\n\n\n<p><br><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per a comen\u00e7ar la situaci\u00f3 d\u2019Identitats a socials vam escoltar la can\u00e7\u00f3 \u201cMilonga del moro jud\u00edo\u201d de Jorge Drexler, una can\u00e7\u00f3 que parla sobre com \u00e9s tenir i&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":521,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[64,1,68],"tags":[94,96,95],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/517"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/79"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=517"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/517\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":526,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/517\/revisions\/526"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/media\/521"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=517"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=517"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=517"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}