{"id":623,"date":"2019-05-31T08:50:14","date_gmt":"2019-05-31T08:50:14","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/?p=623"},"modified":"2019-05-31T08:50:14","modified_gmt":"2019-05-31T08:50:14","slug":"carta-a-un-infant-durant-la-revolucio-industrial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/2019\/05\/31\/carta-a-un-infant-durant-la-revolucio-industrial\/","title":{"rendered":"Carta a un infant durant la Revoluci\u00f3 Industrial"},"content":{"rendered":"\n<p>Benvolgut Thomas,<\/p>\n\n\n\n<p>S\u00f3c la Laia Cantarell i t\u2019escric en ple segle XXI per comparar la nostra societat, centrant-me en la trista foto de tu i el teu vell amic Robert a la f\u00e0brica t\u00e8xtil. No s\u00e9 exactament quan us la van fer, per\u00f2 m\u2019imagino que devia ser durant una de les llargues jornades laborals que d\u00faieu a terme. Devies vorejar els 10 anys i ja eres treballant, de forma obligada, en una f\u00e0brica t\u00e8xtil. Veure\u2019t perdent la inf\u00e0ncia en la f\u00e0brica em fa pensar que jo a la teva edat estava corrent pel parc amb els amics i amigues. En aquella \u00e8poca la major preocupaci\u00f3 del meu dia arribava quan la pilota de futbol s\u2019encallava sota d\u2019un cotxe i no pod\u00edem recuperar-la, en canvi un dels teus problemes diaris era dur a terme la teva feina sense equivocacions, ja que la teva fam\u00edlia no es podia permetre perdre\u2019t com a font d\u2019ingressos. Per a portar els diners necess\u00e0ris a casa treballaves durant jornades interminables de m\u00e9s de 10 hores di\u00e0ries, amb unes condicions de salut molt prec\u00e0ries i amb una higiene que deixa molt a desitjar. Mentre que molts dels teus amics i amigues anaven directes al m\u00f3n de les drogues a mesura que creixien, els meus aniran directes al m\u00f3n dels estudis universitaris, dels graus superiors o tamb\u00e9 pot ser que d\u2019altres comencin a treballar, per\u00f2 el pa\u00eds i \u00e8poca en la qual visc no els permet treballar fins a arribats els 16 anys. <\/p>\n\n\n\n<p>Em fa mal redactar aquesta carta sabent que la roba que porto posada mentre escric, una samarreta de la selecci\u00f3 brasilera de la marca \u201cNike\u201d i uns pantalons \u201cAdidas\u201d, ha estat creada molt probablement per uns nens i nenes que treballen en unes condicions molt semblants a les que tenies per aquells temps. Et preguntar\u00e0s com pot ser que uns nens hagin fet la roba que duc si fa un moment t\u00e9 dit que no es pot treballar fins a arribar als 16, aix\u00f2 \u00e9s deu al fet que aquesta llei no \u00e9s vigent a tot al m\u00f3n, sin\u00f3 que nom\u00e9s est\u00e0 implementada en els pa\u00efsos m\u00e9s rics, en molts dels pa\u00efsos pobres el poble no veu difer\u00e8ncia entre el que feies tu i el que fan ells. A m\u00e9s a m\u00e9s tamb\u00e9 els tenen contractats uns grans empresaris que dissimulen les condicions infrahumanes de les seves jornades laborals perqu\u00e8 la cr\u00edtica social no desperti. Tot i que \u201cels poderosos\u201d dissimulen la condici\u00f3 prec\u00e0ria en la que els treballadors es troben hi ha gent que els defensa intentant que aquesta \u201cesclavitud moderna\u201d desaparegui. Aquesta lluita suposo que et sonar\u00e0, ja que durant el teu temps tamb\u00e9 la va haver-hi, i gr\u00e0cies als incre\u00efbles esfor\u00e7os del vostre poble, defensats per organitzacions com els sindicats, al final v\u00e0reu aconseguir moltes parts del que reclam\u00e0veu.<\/p>\n\n\n\n<p>Espero que puguis entendre la carta, perqu\u00e8 amb la poqu\u00edssima educaci\u00f3 que vas rebre no m\u2019estranyaria que per a comprendre-la sencera necessitis l\u2019ajuda d\u2019algun bibliotecari. Crec de tot cor que tot el que he explicat i reflexionat sobre les difer\u00e8ncies i semblances de les nostres \u00e8poques en aquest breu text ser\u00e0 important per als dos a partir del moment en qu\u00e8 la llegeixis.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Cordialment,<\/p>\n\n\n\n<p>Laia Cantarell Delgado<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Benvolgut Thomas, S\u00f3c la Laia Cantarell i t\u2019escric en ple segle XXI per comparar la nostra societat, centrant-me en la trista foto de tu i el teu vell&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":79,"featured_media":624,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[64,1,71],"tags":[138,139,137,39],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/623"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/79"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=623"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/623\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":625,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/623\/revisions\/625"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/media\/624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16laiacantarell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}