Per començar aquesta situació de Televisió hem vist una pel·lícula que es diu THE TRUMAN SHOW, de Peter Weir. Dura 1 hora i 47 minuts i va sortir el 30 d’octubre de 1998. La pel·lícula és anglesa, però nosaltres la vam veure en castellà. Els protagonistes d’aquesta pel·lícula són Jim Carrey, Laura Linney, Ed Harris, Natascha McElhone, Noah Emmerich.
A mi m’ha agradat molt, perquè m’ha fet reflexionar sobre com ens poden manipular d’una forma tan senzilla els medis.
Al principi de la pel·lícula no s’entenia bé, però a poc a poc he anat veient que tractava i que estava passant a Seahaven. Des de un bon principi, a partir que s’ha començat a entendre la pel·lícula, s’ha vist que tota la gent era molt falsa i tot estava preparat. Quan la Sílvia li ha explicat que tot el que estava passant era un programa de televisió, és quan Truman a començat ha sospitar sobre la seva vida.
Ell volia marxar a les illes Fiji amb el seu amic Marlon, que ell també semblava que no tingués res a veure amb tot el programa, però a poc a poc es notava que tots els consells que li donava al Truman era per controlar-lo. A més, ja que el protagonista tenia pànic al mar per un accident que va passar amb el seu pare no podia tant fàcilment escapar-se.
La part que ens va fer més gràcia a tothom va ser quan va començar a fer que era un astroanuta.
La frase que més em va agradar de la pel·lícula era quan ell deia als seus veïns: “en caso de que no os vuelva a ver, buenos días, buenas tardes y buenas noches”.
Si voleu saber com acaba aquesta pel·lícula, us la recomano molt.