Els Nens de Morelia van ser 456 menors d’edat provinents d’Espanya que el 1937 marxaven de la guerra civil espanyola buscant protecció a Morelia i, es dirigien sols cap a Mèxic amb el vapor de bandera francesa anomenat Mexique. Molts pares espanyols van decidir enviar els seus fills a Mèxic perquè ells iniciessin una vida lluny de la guerra.
El president mexicà l’aleshores, Lázaro Cárdenas, va oferir voluntàriament allotjar els refugiats que escapaven de la guerra civil espanyola a Mèxic. Els Nens de Morelia van arribar al port el 7 de juny de 1937 i immediatament els van instal·lar a dos edificis de l’escola Espanya-Mèxic, situat a Morelia. Per aquest motiu són coneguts com els Nens de Morelia.
Aquesta iniciativa va ser d’Amelia Solórzano, que tenia la intenció d’acollir aquests nens durant un temps mentre acabés la guerra. Tot i això, la derrota republicana va impedir que tornessin i es van convertir en pioners de l’exili a Mèxic.
L’educació rebuda a Morelia va ometre tota atenció a la història d’Espanya, cosa que va ajudar a crear problemes d’identitat entre els menors. Un altre problema va ser la crítica a les institucions eclesiàstiques i a la religió catòlica per part d’alguns nens i compartit pel director, que va portar a hostilitat contra els catòlics del grup.