Dilluns 20 de novembre els alumnes de 2n d’ESO de l’Institut Viladomat vam anar a visitar l’exposició de Joana Biarnés A contracorrent, al Palau Robert, perquè estem estudiant fotoperiodisme i ella va ser la primera dona fotoperiodista. Vam estar allà durant uns tres quarts d’hora, però solament vam estar visitant l’exposició 15 minuts.
El comissari de l’exposició és Chema Conesa. La fotografia que en general va agradar més va ser la més gran, perquè ens va impressionar molt i al ser tan gran també ens vam fixar més, sortien unes noies posant després d’acabar de la postguerra. Aquí ens van explicar que havia fet aquesta fotografia perquè estaven sortint ja de la pobresa i la gent ja anava a les tendes a comprar els vestits ja fets, com es fa actualment.
En aquella època no estava ben vist que una dona treballés fora de casa i va tenir problemes en la seva carrera, però igualment va aconseguir arribar molt lluny.
Quan estàvem a punt d’entrar i estaven sortint els altres companys, van sortir cridant i ens van dir que havien vist a la Joana: “Hem parlat amb la Joana Biarnés!”. Tots ens vam posar nerviosos per entrar i vam tenir la sort de poder veure-la allà, però no de parlar amb ella. Per sort ens van poder fer una fotografia.
Vam veure les 90 fotografies de l’exposició agrupades en diferents sales. La primera sala on vam entrar hi havien fotografies de ballarins, després vam veure societat, a la tercera hi havia moda i famosos i al final de tot, hi havia una mica sobre la seva biografia.
L’ambient era tranquil, les sales per visitar estaven practicament buides i s’hi estava molt a gust.
La Blau Orduña m’ha explicat això: “A mi em va encantar i aquesta dona és la meva ídola”.
En canvi l’Ainara Gomez em va dir això: “M’ha semblat molt curta i semblava que no hi hagués 90 fotos”.
A mi em va agradar molt poder veure com era la societat fa uns anys i la diferència amb l’actualitat.