Aquest any, per els Camps d’Aprenentatge (CdA), tot el curs de 2n hem anat a passar quatre dies a l’Espluga de Francolí, no ens ha fet bon temps, peró ens ho hem passat la mar de bé. Per cert, aquesta entrada la escriuré en format de diari
Dia 10 d’abril, Barcelona
Avui m’he despertat a les 7:15 de la matinada, m’he canviat de roba, he esmorzat, he agafat la maleta i m’he anat amb els meus pares cap a l’institut, però, a l’entrada m’estaven esperant l’Iker i l’Oihan, i, els meus pares, han deixat anar el comentari de “Per fí coneixerem els amics del Marc”, ha sigut el pitjor trajecte de casa a l’insti de la meva vida. Al arribar a l’insti, he estat mitja hora esperant a que vingués l’autocar. Durant aquest estona, l’Anna, ha estat passant llista de les persones que havien portat la targeta sanitària.
Quan ha arribat l’autocar, hem fet cua per entrar, després de carregar les maletes i que l’autocar arrenqués, tots hem començat a cridar. La meva parella era l’Oihan, al devant tenía l’Ona i la Naiara, al darrere, el Nigel i el Toni, i al costat la Júlia i la Doha. Al principi el trejecte era tranquil, peró quan més portavem a dins de l’autocar, més em marejava, gairebé he vomitat.
Quan hem arribat a l’Alberg Jaume I, hem descarregat maletes i en hem anat a fer els primers tallers del día. El meu grup, era un grup d’onze persones. Hem analitzat una carbonera i els passos que s’ha de seguir per fer-la. Hem dinat, i hem anat a fer l’últim taller. El taller consistia en descobrir que les fulles d’esbarzer tenien tanins.
Plou. Plou molt. Plou massa. Portem mitja hora esperant a que l’altre grup arribés, i, quan arriben, per fí, ens diuen les habitacions. Hem sopat hem descansat i ara estic escrivint aixó. Fins demà.
Día 11 d’abril, Alberg Jaume I
Aquesta nit m’he dormit a les quatre de la matinada,i , amb el Pere, el Max i el Yonas, hem estat mantenint diferents debats, el meu preferit era el de la paranoia temporal. Peró, abans, he hagut de curar a l’Érik d’una ferida que s’havia fet al colze mentrestant que jugava a l’habitació, i, ara, hem fiu “Doctor Durán”.
Quan m’he despertat he vist el soroll personificat, la meva habitació és un galliner, peró estic bé, sense el meu germà i amb els meus amics, un somni fet realitat.
Avui hem fet de científics, historiadors i monjos medievals. A la part que hem fet de científics, hem creat tinta amb els taníns que ahir vam descobrir que les fulles d’esbarzer tenien; a la part que fet de monjos medievals, hem hagut d’escriure un text curt en llatí, jo he escrit “Ego sum eques regum rex” que vol dir “Jo sóc el cavaller del rei”; a la part que hem fet d’historiadors, hem analitzat marques de l’església i el monestir de poblet. Abans de tornar a l’alberg Jaume I hem vist un vespres, que és un conjunt de de oracions cantades.
Ara a dormir, espero que demà no plogui.
Dia 12 d’abril, Alberg Jaume I
Avui hem anat al monestir. Hem visitat sales privades i hem analitzat cadascuna d’aqestes.
Desés de dinar, hem fet el taller d’arquitectura i societat.
El meu grup ha coemnçat fent la part social del taller hem recreat una piràmide social dels estaments, i després hem Fet una maqueta del monestir de poblet. (Només hem hagut de moure unes peses tridimensionals de cada una de les sales).
Al taller d’arquitectura, l’Oihan, el Max i jo, hem “construit” una volta de creueria, després de vuit intents s’ens ha mantingut depeu, peró tremolava més que una gelatina. Sense voler, la Balbina, la monitora del taller d’arquitectura, ha fet un cop a la taula i la nostra volta de creueria s’ha caigut. Tot el grup ha començat a riure excepte nosaltres tres.
Ja s’han acabat les activitats d’avui, ara toca descansar i demà ja tornem a Barcelona.
Día 13 d’abril, Alberg Jaume I
Avui hem anat a fer una excursió a Montblanc, peró, abans, hem llegit el cómic de Tristos viatges de la memória, que parlava sobre la Guerra Civil Espanyola i les brigadesinternacionals. A Montblanc, no ens ha parat de ploure i del quadern que haviem de fer, només hem fet tres pàgines. i que hem tingut temps lliure, després de dinar, l’Iker i jo hem anat a veure tot el poble. Des de el castell es veien unes vistes espectaculars.
Quan hem tornat a Barcelona l’Oihan i jo ens he despedit, no m’ha donat temps a despedir-me de tothom. Aquí s’acaben els CdA 2017-2018. Fins l’any vinent.
La meva valoració
Les meves activitat preferida van ser la de fer tinta: sortir al bosc a buscar les fulles d’esbarzer per comprovar que aquelles fulles tenien tanins, anar al laboratori per que un 25% de la tinta, acabar mesclant els quatre treballs del grup general i veure com l’aigua es transformava en tinta, va se espectacular; i la d’arquitectura, intentar aixecar una volta de creueria amb el Max i l’Oihan, aixó si que era missió impossible. Una de les anècdotes que més em va agradar, va ser la següent: estavem a l’habitació i tots dient: “Que viene que vien eh, eh” repetides vegades, i, de sobte, la Maria José diu: “Ja estic aquí” tota la habitació està en silenci, la Maria José abandona la sala tots ens dormim.