Durant les vacances de setmana santa, he llegit el llibre d’Operació Urnes. Aquest llibre és la crònica periodística de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes els col·legis electorals i que es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i les dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònims, vaig descobrir una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa Popular, organitzar de forma secreta i piramidal, que va fer possible que el tresor més preuat arribés al seu destí. Un relat que sens dubte estarà sempre en la memòria col·lectiva de moltes generacions.
Hi ha hagut moments durant la crònica, que m’han sorprès, un d’ells ha sigut quan explica que per fundar la república, calia fer-ho de manera monàrquica.
La ruta de les urnes
Ja que existeix la ruta de la seda, en aquest llibre han creat la ruta de les urnes perquè les urnes han hagut de fer gairebé la volta al món només per entrar a Catalunya.
Una urna meticulosament dissenyada
El disseny de les urnes que es va fer servir per el referèndum, van estar molt ben estudiades, des del material del que estaven fetes, fins a les brides.
L’urna, estva feta de plàstic i no de metacrilat, i per aixó les forçes del CNI no les van poder reconeixer fins que Carles Puigdemont, les va presentar davant de la IPBC (International Press and Broadcasting Centre). La forma va estar dissenyada perquè els membres de la mesa electoral, poguessin agafar amb força les urnes en el cas que la Guàrdia Civil entrés al col·legi per endur-se-les. I per acabar, les brides eren de posar i treure, es a dir, que es podien treure ràpidament, per fer el recompte de vots.