Últimament, el paper de la dona, ha sigut un dels papers més questionats, i, ademés, un dels més vulnerats.
En aquestes circumstàncies, la dona s’ha reivindicat, pero el concepte de feminista ha sigut un concepte deformat al que és en realitat. El concepte feminista, que és quan una persona vol la igualtat entre l’home i la dona, ha sigut confós amb el concepte hembrista, que és el que la dona ha de ser superior a l’home.
En les darreres dècades, dones de totes les classes socials, principalment de la classe mitjana, s’han incorporat al treball remunerat, en part perquè amb un sol salari ja no pot viure una família, en part per l’emancipació femenina, en part pels canvis en els models familiars. Elles també treballen. Però els homes no han fet el camí invers en la mateixa mesura. Els homes dediquen 14 hores i mitja setmanals de mitjana a les tasques de la llar; les dones 28 i mitja, el doble.
Ademès, sumant el treball remunerat i no remunerat, les dones treballen cada dia gairebé una hora més, és a dir un 15% més, que els homes. Això malgrat que elles treballen al mercat de treball menys hores que ells, i, certament, menys hores de les que voldrien, a causa de les jornades parcials, l’atur, i les tasques domèstiques no cobertes per l’administració o pels homes de les seves famílies. Paradoxalment, les dones tenen menys diners. És coneguda la dada de la bretxa salarial global, que és de gairebé un 25% (Enquesta de Condicions de Vida, INE, 2012). Això vol dir que si agafes conjuntament tots els ingressos dels homes i tots els de les dones, elles cobren un 25% menys.
El que es podria fer és fer una campanya de concienciament que expliqui el vertader significat de feminisme i ensenyar les gràfiques de bretxa salarial, entre d’altres.