In time gira entorn d’una societat en la qual s’ha aconseguit anul·lar el gen que provoca l’envelliment a partir dels vint-i-cinc anys, per aquest motiu totes les persones aparenten tenir 25 anys. El temps s’utilitza com a moneda de canvi per evitar la superpoblació. Així doncs la gent rica pot viure eternament en, canvi els pobres han de negociar per a continuar existint. Will Salas és un home pobre del gueto que, després de ser acusat d’haver assassinat al sr. Hamilton, decideix fugir, segrestant a una jove rica que viu a cost del seu pare.
Entre partides de casino, segrestos i robatoris, en Will s’haurà d’enfrontar a la guàrdia del temps.
Quan hem acabat de veure la pel·lícula n’han proposat una sèrie d’escenes perquè en reflexionem. Si només tingués 24 h, viuria la vida, les coses que vulgui fer les faig, les que no, no, i al final del dia, m’acomiadaria de la meva família, i m’aniria de casa perquè la meva família no es preocupés de mi.
Fent càlculs, aquesta setmana, des de dilluns fins divendres a les 13:00, he gastat 120 hores, de les quals, 32 hores, les he gastat a l’institut, 40 hores, les he gastat dormint, 4 h i 30 min. els he gastat a les extraescolars, i les 43 hores i 30 minuts restants, les he gastat en l’oci.
El capitalisme darwinià, és l’ambició, característica darwiniana de la agresivitat individual necessària.
La riquesa distributiva, per a Aristòtil, té a veure amb el que és just el correcte pel que fa a l’assignació de béns en una societat. Els principis de la riquesa distributiva són principis normatius dissenyats per a guiar l’assignació dels beneficis i les càrregues de l’activitat econòmica.
Seguint aquests dos conceptes, la solució que dóna el guió a la pel·lícula, és correcte, ja que destruir el sistema capitalista de la societat que està representada a la pel·lícula, és el que s’hauria de fer.
Jo faria la seqüela en què derroquen el sistema i regna l’anarquia al món.