“El mussol i la forca”
Títol: El mussol i la forca
Autor: Pau Joan Hernàndez
Any de publicació: 2004
Editorial: Periscopi
Pàgines: 247
Pau Joan Hernández va néixer a Barcelona l’any 1967 on va estudiar Filologia. Quan era molt jove, va començar a dedicar-se a la literatura i, als divuit anys, va publicar la seva primera novel·la juvenil, “Tot et serà pres”, una obra de caràcter realista que tracta el tema de l’eutanàsia i que amb més de trenta edicions s’ha convertit en el seu millor èxit.
Aquesta vegada, l’autor ha escirt un novel·la policíaca, ja que hi podem trobar segrestos, intents d’assassinat i una policia que ho vol resoldre tot.
El mussol i la forca trenca d’alguna manera els estereotips de la novel·la policíaca, ja que el misteri es va resolent de manera paral·lela per diferents personatges, i el llibre acaba amb la la següent pregunta que es fa la Rosa, la policía: “Qui ha salvat la ciutat? Una policia i una periodista que tenien la mania que estava passant alguna cosa estranya al subsòl i es van ficar d’estranquis a les clavegueres gràcies a l’ajuda d’un funcionari municipal que tenia la mateixa mania? O dues atletes adolescents que volien venjar una amiga drogada en estranyes circumstàncies i van ser capaces de provocar una batalla?”
L’enrenou de la història pasa a les claveguers, ja que allà es produeixen una serie assassinats.
Dues noies joves, una periodista i una policia, i dues estudiants de secundària, una d’elles cega, investiguen unes desaparicions en el subsòl de Barcelona i altres fets molt misteriosos. Tots aquests fets misteriosos, van acompanyats d’un grafit en el que hi surt dibuixat un mussol.
Les quatre protagonistes són dones molt joves. Per una banda, dues adolescents, estudiants de secundària i atletes, una de les quals és cega: l’Íngrid i la Sònia. Per altra banda, dues noies una mica més grans, però considerades encara inexpertes en la seva feina per part dels seus caps: una periodista, la Lara Codina, i una agent de policia, la Rosa. Totes quatre investiguen les estranyes desaparicions de persones o bé l’accident d’una companya de les adolescents, l’Anna. Els ajuda moltíssim una bibliotecària, la Berta, experta en llegendes de Barcelona, que la Lara i les estudiants de secundària coneixen des de fa molt temps.
La constant aparició de descripcions, fan que aquest llibre es faci una mica pesat de llegir, però, en canvi, hi han unes altres escenes en les que l’autor es llueix per el misteri que deixa, la intriga que deslliga al seu pas.
La millor part es el final, perquè deixa un final obert a dues possibles solucions finals. La documentació que va fer l’autor sobre Barcelona es veu molt reflectit, ja que surten parts en les que hi apareix una mica de la història de la ciutat.