Per introduir-nos a la situació de còmic, ens han passat la pel·lícula de Timeline, hi han hagut moments durant la pel·lícula, en que un grup de companys de classe, no han parat de parlar. Tornant al tema d’interès, hi ha hagut un moment de la pel·lícula, que el meu capa no ha parat de donar voltes, perquè han començat a parlar del espai temps, i aixó m’ha encanta, però també m’ha confós molt.
L’argument.
Timeline, va sobre un grup d’arqueòlegs, un físic i un noi jove. El professor, el qual és un dels millors arqueòlegs del grup decideix, gràcies a un grup de gent el qual ja estaven fent proves per enviar objectes o éssers vius al passat, viatjar al passat.
Un cop el noi jove i els seus amics descobreixen que el professor s’ha anat al passat, decideixen anar a buscar-lo i resulta que arriben just quan França i els anglesos estan en guerra, la guerra dels cent anys.
Passem a la part científica.
El tema de com es podien teletransportar en el temps m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. Era com una màquina de fax, peró en comptes de enviar missatges, enviava objectes físics, transformat-los en la mida d’una molècula, viatjaven a la velocitat de la llum.
Una altre aspecte que m’agradaria ressaltar era el temps: Que conté el temps? El temps conté 3 parts, la plana del Present, el con finit del passat i el con infinit del futur. A mesura que la plana del present canvia, que es aproximad ament cada 
0,00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000001 segons, el con del passat es va fent més gran, i el del futur, segueix com sempre.
Passem a la part d’història.
L’antiga Britània romana va ser ocupada al segle V pels anglesos i els saxons, dos pobles germànics originaris de la península de Jutlàndia, que s’hi van establir.
Al segle XI, els normands establerts al continent (a Normandia) van conquerir Anglaterra i van practicar-hi una política de substitució de la noblesa i el clergat anglosaxó per normands.
L’any 1154, Enric II Plantagenet va afegir als dominis d’Anglaterra nombrosos territoris francesos, com ara Normandia, Aquitània i Gascunya. Així, Enric II va 
esdevenir un dels monarques més poderosos de l’Europa occidental: tot i ser alhora vassall del rei de França, posseïa més de la meitat dels territoris d’aquest regne. Aquest fet va provocar conflictes entre ambdues monarquies, els quals, al segle XIV, van desembocar en la guerra dels Cent Anys.
El conflicte començà quan l’últim capet, Carles IV, va morir sense descendència l’any 1328, i Eduard III d’Anglaterra reclamà el seu dret al tron de França, ja que era nebot per via materna del germà de Carles, el rei Felip V. Els francesos van negar la seva pretensió adduint la llei sàlica.