Que és el temps?

El temps és una forma abstracta que l’ésser humà va decidir establir fa 3.500 anys, els egipcis van dividir el dia en 24 hores i van inventar un rellotge solar que mesurava el temps mitjançant la longitud de les ombres. Amb la barra orientada cap a l’oest, el sol arribaria a les dotze del migdia just quan no hi hagués ombra en l’instrument. És a dir, l’inventor (o inventors) del primer rellotge sabien quan el sol estava en el més alt. La precisió de la mesura del temps va anar millorant tant amb nous rellotges com amb nous coneixements astronòmics.

 

Quines parts té el temps?

El témps te simplement tres parts:

  • El con finit del passat
  • La plana del present
  • El con infinit del futur

El con del passat conté tota la història de l’univers, i de cadascú de nosaltres. La plana del present és molt gran, perquè conté totes les possibles combinacions de successos que poden passar en tot l’univers i el con infinit del futur, està buit, no té res, només comença a modelar les possibles combinacions que poden estar en la plana del present.

Com funciona el temps?

El temps segueix un procés meticulós perquè passi el que passa i quan passa.

  1. El con infinit del futur comença a modelar les possibles combinacions de successos que poden passar en la plana del present.
    1. També, en el con infinit del futur, es poden destruir combinacions, per les decisions que una sola persona pot prendre.
  2. El con finit del passat marca la combinació de successos que està segur al 100% que succeirà  
  3. Llavors, el con infinit del futur, s’enllaça amb el con finit del passat, amb la plana del present per al mig.

Es pot viatjar en el temps?

Tècnicament sí, però pràcticament no. Stephen Hawkings va fer la següent declaració: El viatge en el temps solia ser pensat com només ciència ficció, però la teoria general de la relativitat d’Einstein permet la possibilitat que podríem deformar l’espai-temps tant que podries sortir en un coet i tornar abans de sortir. Que ens volia dir Stephen Hawkings amb aquesta dita? No ho sabíem, no ho sabem i mai ho sabrem.