{"id":1102,"date":"2020-05-05T09:51:59","date_gmt":"2020-05-05T09:51:59","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marcduran\/?p=1102"},"modified":"2020-05-05T09:55:41","modified_gmt":"2020-05-05T09:55:41","slug":"es-cert-que-el-sistema-electoral-beneficia-als-nacionalismes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marcduran\/raco-personal\/es-cert-que-el-sistema-electoral-beneficia-als-nacionalismes\/","title":{"rendered":"\u00c9s cert que el sistema electoral beneficia als nacionalismes?"},"content":{"rendered":"\n

1. Abstract<\/h1>\n\n\n\n

The subject of this project is related to the electoral results of June 26th<\/sup> 2016, the results of April 28th<\/sup> 2019 and the results of November 10th<\/sup> 2019. The main objective of this study is to reflect on how the fact that the electoral system of counting votes would change, finding out which political parties would benefit and which would be affected, would influence the results of an election.<\/p>\n\n\n\n

2. Objectiu de l\u2019estudi<\/h1>\n\n\n\n

La idea principal per fer aquest estudi VA SORGIR sorgeix amb una frase que vaig llegir a La Vanguardia<\/em>: \u201cVeinte provincias de la Espa\u00f1a vac\u00eda pueden decidir la mayor\u00eda el 28-A\u201d. M\u00e9s tard, al diari ABC<\/em> vaig veure un titular similar : \u201cLa ley electoral espa\u00f1ola que prima a los nacionalistas\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de pensar qu\u00e9 volien dir aquests titulars, vaig arribar a un article que m\u2019explicava com funciona el sistema electoral a Espanya. Vaig descobrir que \u00e9s un sistema complicat d\u2019entendre , i, \u00e9s per aix\u00f2, que vaig decidir fer aquest treball, perqu\u00e8 tothom pugui saber quant val el seu vot depenent de la prov\u00edncia espanyola on visqui, entendre perqu\u00e8 els vots de les persones que viuen a pobles petits i quasi despoblats tenen m\u00e9s valor que els vots de les persones que viuen a les grans ciutats com Barcelona o Madrid. Un altre objectiu d\u2019aquest treball es proposar un escenari alternatiu, on totes les idees pol\u00edtiques estiguin representades de manera equitativa i, alhora, que tots els vots tinguin el mateix valor<\/p>\n\n\n\n

3. Introducci\u00f3<\/h1>\n\n\n\n

Espanya t\u00e9 46.658.447,<\/sup> habitants, i, traient els menors de 18 anys, 37.416.0371<\/sup> vots. <\/p>\n\n\n\n

A Espanya hi ha un sistema electoral complex i, a la vegada amb una llista molt llarga de condicionants. <\/p>\n\n\n\n

Ens trobem en una situaci\u00f3 pol\u00edtica excepcional (i no m\u2019estic referint al Proc\u00e9s Sobiranista), sin\u00f3 a una situci\u00f3 a la que, per fi, comencen a referir-se alguns pol\u00edtics i que els est\u00e0 fent q\u00fcestionar-se si el sistema de repartiment d\u2019escons \u00e9s, podriem dir, just. Aquest \u00e9s el cas del partit minoritari UPYD. (Uni\u00f3n, Progreso y Democracia.<\/p>\n\n\n\n

El sistema electoral que s\u2019utilitza a Espanya est\u00e0 regulat per la Llei Org\u00e0nica del R\u00e8gim Electoral General (LOREG), aprovada l’any 1985 i modificada l\u2019any 2011, que regeix la delimitaci\u00f3 de les circumscripcions i l’assignaci\u00f3 d’escons a cadascuna d’elles.<\/p>\n\n\n\n

El Congr\u00e9s es compon de 350 diputats que representen a les 50 prov\u00edncies i 2 ciutats aut\u00f2nomes (Ceuta i Melilla) en que est\u00e0 dividida administrativament Espanya. Segons estipula la LOREG, mentre les ciutats aut\u00f2nomes de Ceuta i Melilla disposen d’un diputat cadascuna, les altres prov\u00edncies tenen dos diputats com a m\u00ednim. Els restants 248 diputats es reparteixen segons la poblaci\u00f3 empadronada en cadascuna de les prov\u00edncies<\/p>\n\n\n\n

A primer cop d\u2019ull podem veure que aquest sistema electoral provoca que hi hagi circumscripcions sobrerepresentades, com \u00e9s el cas de S\u00f2ria, a la qual li corresponen dos diputats per ser el m\u00ednim. Amb aquest exemple podem veure el desequilibri que provoca aquest sistema electoral. Per exemple, a Madrid un partit necessita al voltant de 100.000 vots per aconseguir un diputat, mentre que a S\u00f2ria nom\u00e9s calen al voltant de 26.000 vots. Dit d’una altra manera: no t\u00e9 el mateix valor decisori el vot d\u2019un elector de Madrid que el d\u2019un de S\u00f2ria ( es a dir,  el vot de les persones no val el mateix en totes les circumscripcions.)<\/p>\n\n\n\n

Un altre aspecte a destacar \u00e9s que, aquesta llei electoral beneficia aquells partits que tenen molta pres\u00e8ncia en poques prov\u00edncies, com \u00e9s el cas dels partits nacionalistes, mentre que perjudica els partits en els quals la pres\u00e8ncia est\u00e0 dispersa en moltes prov\u00edncies, com sempre li ha passat a Uni\u00f3 Progr\u00e9s i Democr\u00e0cia, el Partit Animalista Contra el Maltracte Animal o Esquerra Unida (quan es presentava en solitari als comicis).<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e8tode D\u2019Hondt, utilitzat per determinar el repartiment d\u2019escons, premia els partits amb m\u00e9s vots alhora que penalitza els partits que, encara que hagin obtingut representaci\u00f3, hagin tret menys vots i exclou els partits amb respatller inferior al 3% en cada circumscripci\u00f3. D’aqu\u00ed que, en campanya electoral, sigui habitual escoltar els grans partits apel\u00b7lar al “vot \u00fatil”.<\/p>\n\n\n\n

3.1. La llei D\u2019Hondt<\/h2>\n\n\n\n

La llei (o f\u00f3rmula) D’Hondt \u00e9s un sistema que va inventar el matem\u00e0tic i advocat belga Victor D’Hondt el 1878 per repartir els escons en un sistema de representaci\u00f3 proporcional plurinominal de partits. El m\u00e8tode s’utilitza, entre altres llocs, a l’Argentina, \u00c0ustria, B\u00e8lgica, Bulg\u00e0ria, Col\u00f2mbia, Cro\u00e0cia, Esc\u00f2cia, Eslov\u00e8nia, Espanya, Finl\u00e0ndia, Gal\u00b7les, Israel, el Jap\u00f3, els Pa\u00efsos Baixos, Pol\u00f2nia, Portugal, Su\u00efssa, Turquia, Xile.  En alguns pa\u00efsos europeus nom\u00e9s per a les eleccions al Parlament Europeu.<\/p>\n\n\n\n

Com he dit anteriorment, aquest m\u00e8tode afavoreix als partits amb m\u00e9s vots. Sovint s’utilitza el que s’anomena la llei D\u2019Hondt modificada, en qu\u00e8 nom\u00e9s s’atorguen escons als partits que han superat un determinat percentatge de vots, denominat barrera electoral (per exemple, requereix aconseguir 3% dels vots per tenir representaci\u00f3 al Parlament de Catalunya o i al Congr\u00e9s dels Diputats de l’estat espanyol i un 5% per les Corts Valencianes).<\/p>\n\n\n\n

El procediment per a convertir els vots en escons seguint la f\u00f3rmula D’Hondt \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

  1. S’ordena en una columna la xifra de vots obtinguts per cada candidatura que hagin superat una barrera electoral d’un X percentatge dels vots emesos a la circumscripci\u00f3.<\/li>
  2. Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per una s\u00e8rie de nombres naturals incrementals (1, 2, 3, …) fins al nombre d’escons que correspon a cada circumscripci\u00f3. Els escons s\u00f3n atribu\u00efts a les candidatures amb quocients majors seguint un ordre decreixent.<\/li>
  3. En cas d’empat, l’escany s’atribueix a la candidatura amb m\u00e9s vots obtinguts. I si els vots obtinguts foren iguals, el primer empat es resol per sorteig i els altres de manera alternativa.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Per tal d’explicar el funcionament de la regla, es pot imaginar una circumscripci\u00f3 electoral on s’hagin d’escollir vuit diputats, i on els resultats de les eleccions siguin els de la taula seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

    Partit pol\u00edtic<\/strong><\/td>Nombre de vots<\/strong><\/td><\/tr>
    A<\/td>120.000<\/td><\/tr>
    B<\/td>100.000<\/td><\/tr>
    C<\/td>40.000<\/td><\/tr>
    D<\/td>5.000<\/td><\/tr>
    E<\/td>2.500<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    No es tenen en compte aquelles candidatures que no hagin superat la barrera electoral. Aquesta barrera electoral, aquest percentatge de vots necessaris varia segons el pa\u00eds: a Espanya \u00e9s d’un 3%, a Israel d’un 3,25% i a Turquia d’un 10%. <\/p>\n\n\n\n

    En l\u2019exemple plantejat, hi ha hagut 267.500 vots a candidatures. La barrera electoral del 3% suposa 8.025 vots, i, com que els partits D i E no hi arriben quedaran exclosos del repartiment d’escons.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
    Partit pol\u00edtic<\/strong><\/td>Nombre de vots<\/strong><\/td><\/td><\/tr>
    A<\/td>120.000<\/td><\/tr>
    B<\/td>100.000<\/td><\/tr>
    C<\/td>40.000<\/td><\/tr>
    D<\/td>5.000<\/td><\/tr>
    E<\/td>2.500<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    Un cop finalitzat el recompte de vots els resultats obtinguts per cadascuna de les candidatures s\u2019ordenen en una columna de major a menor<\/p>\n\n\n\n

    A continuaci\u00f3 es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etc\u00e8tera, fins a un nombre igual al d’escons assignats a la circumscripci\u00f3, en aquest cas vuit. Amb aquesta taula s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els m\u00e9s grans quocients per ordre decreixent.<\/p>\n\n\n\n

    Quan en la relaci\u00f3 de quocients siguin iguals dos quocients corresponents a distintes candidatures, l’esc\u00f3 s’atribuir\u00e0 a la que hagi obtingut el nombre m\u00e9s gran total de vots. Si hi hagu\u00e9s dues candidatures amb el mateix nombre total de vots, generalment el primer empat es resol per sorteig i els successius de forma alternativa.<\/p>\n\n\n\n

    Partit<\/strong><\/td>Vots<\/strong><\/td>\/1<\/strong><\/td>\/2<\/strong><\/td>\/3<\/strong><\/td>\/4<\/strong><\/td>\/5<\/strong><\/td>\/6<\/strong><\/td>\/7<\/strong><\/td>\/8<\/strong><\/td>Escons<\/strong><\/td><\/tr>
    Partit A<\/td>120.000<\/td>1r<\/sup><\/strong> 120.000<\/td>3r<\/sup><\/strong> 60.000<\/td>5\u00e8<\/sup><\/strong> 40.000<\/td>8\u00e8<\/sup><\/strong> 30.000<\/td>24.000<\/td>20.000<\/td>17.142,86<\/td>15.000<\/td><\/td><\/tr>
    Partit B<\/td>100.000<\/td>2n<\/sup><\/strong> 100.000<\/td>4t<\/sup><\/strong> 50.000<\/td>7\u00e8<\/sup><\/strong> 33.333<\/td>25.000<\/td>20.000<\/td>16.667<\/td>14.285,71<\/td>12.500<\/td><\/td><\/tr>
    Partit C<\/td>40.000<\/td>6\u00e8<\/sup><\/strong> 40.000<\/td>20.000<\/td>13.333<\/td>10.000<\/td>8.000<\/td>6.666<\/td>5.714,28<\/td>5.000<\/td><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    En alguns pa\u00efsos es permet que les coalicions uneixin els seus vots per fer el c\u00e0lcul. En altres pa\u00efsos, per tal d’evitar aquest problema, els partits petits ja es presenten a les eleccions amb una llista \u00fanica per tenir m\u00e9s possibilitats de passar la barrera electoral.<\/p>\n\n\n\n

    3.2. El Sistema Electoral a Espanya<\/h2>\n\n\n\n

    En les eleccions per al Congr\u00e9s dels Diputats s’elegeixen 350 diputats. En aquestes eleccions s\u2019aplica la llei D\u2019Hondt i un sistema de representaci\u00f3 proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no obtenen el tres per cent de vots de la circumscripci\u00f3 electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les prov\u00edncies d’Espanya. Cadascuna t\u00e9 dret a un m\u00ednim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre d’habitants. A Ceuta i Melilla se’ls assignen els dos escons que queden.<\/p>\n\n\n\n

    \"Diputados<\/figure><\/div>\n\n\n\n

    D\u2019acord amb aquests par\u00e0metres, el nombre de diputats per cadascuna<\/strong> de les circumscripcions espanyoles \u00e9s el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

    Circumscripci\u00f3<\/strong><\/td>Diputats<\/strong><\/td><\/tr>
    Madrid<\/td>37<\/td><\/tr>
    Barcelona<\/td>32<\/td><\/tr>
    Val\u00e8ncia<\/td>15<\/td><\/tr>
    Alacant i Sevilla<\/td>12<\/td><\/tr>
    M\u00e0laga<\/td>11<\/td><\/tr>
    M\u00farcia<\/td>10<\/td><\/tr>
    Cadis<\/td>9<\/td><\/tr>
    Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia<\/td>8<\/td><\/tr>
    Ast\u00faries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa<\/td>7<\/td><\/tr>
    Almeria, Badajoz, C\u00f2rdova, Girona, Guip\u00fascoa, Tarragona i Toledo<\/td>6<\/td><\/tr>
    Cant\u00e0bria, Castell\u00f3, Ciudad Real, Huelva, Ja\u00e9n, Navarra i Valladolid<\/td>5<\/td><\/tr>
    \u00c0laba, Albacete, Burgos, C\u00e0ceres, Lle\u00f3, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca<\/td>4<\/td><\/tr>
    \u00c0vila, Conca, Guadalajara, Osca, Pal\u00e8ncia, Seg\u00f2via, Terol i Zamora<\/td>3<\/td><\/tr>
    S\u00f2ria<\/td>2<\/td><\/tr>
    Ceuta i Melilla<\/td>1<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    3.2.1. 1 vot no val el mateix a tot l\u2019Estat Espanyol<\/h3>\n\n\n\n
    Nom de la prov\u00edncia <\/strong><\/td>Nombre d\u2019habitants (>18 anys)<\/strong><\/td>Nombre d’escons que en t\u00e9 assignats<\/strong><\/td>Nombre de vots necessaris per obtenir 1 esc\u00f3<\/strong><\/td><\/tr>
    Madrid<\/td>6.661.949<\/td>37<\/td>180.052,68<\/td><\/tr>
    Barcelona<\/td>5.571.822<\/td>32<\/td>174.119,44<\/td><\/tr>
    Alacant<\/td>1.825.332<\/td>12<\/td>152.111,00<\/td><\/tr>
    Tarragona<\/td>792.256<\/td>6<\/td>132.042,67<\/td><\/tr>
    Girona<\/td>755.716<\/td>6<\/td>125.952,67<\/td><\/tr>
    Lleida<\/td>428.418<\/td>4<\/td>107.104,50<\/td><\/tr>
    S\u00f2ria<\/td>88.600<\/td>2<\/td>44.300,00<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    44.300 vots de la prov\u00edncia de S\u00f2ria, valen el mateix que 152.111 vots d\u2019Alacant. Segons aquestes dades, podem dir que el vot d\u2019un habitant de S\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s valu\u00f3s (electoralment parlant) que el d\u2019un habitant d\u2019Alacant? Sembla que la resposta \u00e9s que s\u00ed. \u00c9s a dir que el vot de la gent de S\u00f2ria val m\u00e9s que el vot de la gent d\u2019Alacant.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"<\/figure>\n\n\n\n

    Veient el gr\u00e0fic podem deduir que quan l\u2019esc\u00f3 val menys vots, el valor dels vots s\u2019incrementa de manera proporcional.<\/p>\n\n\n\n

    Els eixos d\u2019aquest diagrama s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

    • Cost d\u2019un  esc\u00f3:  Poblaci\u00f3 18 anys que viuen a la circumscripci\u00f3 XEscons que t\u00e9 la circumscripci\u00f3 X<\/li><\/ul>\n\n\n\n
      • Valor del vot: Escons que t\u00e9 la circumscripci\u00f3 XPoblaci\u00f3 18 anys que viuen a la circumscripci\u00f3 X<\/li><\/ul>\n\n\n\n

        4. Un mon imaginari<\/h1>\n\n\n\n

        Per demostrar que els vots no valen el mateix en totes les circumscripcions, plantejarem un  m\u00f3n imaginari.<\/p>\n\n\n\n

        A l\u2019illa ficticia de Sekai, on hi ha una poblaci\u00f3 de 160 persones, els governadors volen saber quina \u00e9s la fruita preferida dels seus habitants,. Per esbrinar-ho, decideixen fer una consulta popular on tots els habitants puguin votar. Hi ha nom\u00e9s tres opcions per votar: poma, pera o taronja.<\/p>\n\n\n\n

        Aquests, han sigut els resultats:<\/p>\n\n\n\n

        Opci\u00f3:<\/strong><\/td>N\u00famero de vots<\/strong><\/td><\/tr>
        Poma<\/td>67<\/td><\/tr>
        Pera<\/td>62<\/td><\/tr>
        Taronja<\/td>31<\/td><\/tr>
        TOTAL<\/strong><\/td>160<\/strong><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

        Segons aquesta taula de resultats podem concloure que ha guanyat la poma. Per\u00f2 amb aquestes mateixes dades i segons el m\u00e8tode que utilitzem per \u201cvalorar\u201d els vots podriem establir que el guanyador es la pera.<\/p>\n\n\n\n

        Per fer-ho separarem el n\u00famero de vots en regions (o circumscripcions), com es fa a la majoria dels pa\u00efsos, A cada regi\u00f3 guanyar\u00e0 la candidatura que obtingui un nombre major de vots, tant que aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

        \"\"<\/figure>\n\n\n\n

        Podem apreciar la difer\u00e8ncia de resultats comparant els seg\u00fcents gr\u00e0fics:<\/p>\n\n\n\n

        \"\"<\/figure>\n\n\n\n
        \"\"<\/figure>\n\n\n\n

        En aquests gr\u00e0fics podem apreciar com un sistema electoral pot fer desapar\u00e8ixer una idea.<\/p>\n\n\n\n

        5. Eleccions a les Corts Generals<\/h1>\n\n\n\n

        5.1. 26 de juny del 2016<\/h2>\n\n\n\n

        El diumenge 26 de juny de 2016 es van celebrar eleccions generals a Espanya per escollir les Corts Generals del pa\u00eds. Van ser les tretzenes eleccions des de la transici\u00f3 democr\u00e0tica espanyola i les segones amb Felip VI com a rei.,<\/sup><\/p>\n\n\n\n

        Partit<\/strong><\/td>% de vots<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
        PP<\/td>33,01%<\/td>137<\/td><\/tr>
        PSOE<\/td>22,63%<\/td>85<\/td><\/tr>
        Unidos Podemos<\/td>21,15%<\/td>71<\/td><\/tr>
        C\u2019s<\/td>13,06%<\/td>32<\/td><\/tr>
        ERC<\/td>2,63%<\/td>9<\/td><\/tr>
        CDC<\/td>2,01%<\/td>8<\/td><\/tr>
        EAJ-PNV<\/td>1,19%<\/td>5<\/td><\/tr>
        EH Bildu<\/td>0,77%<\/td>2<\/td><\/tr>
        CCa-PNC<\/td>0,33%<\/td>1<\/td><\/tr>
        Altres partits sense representaci\u00f3<\/td>3,22%<\/td>0<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

        I ens va quedar un mapa electoral aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

        En una gr\u00e0fica parlament\u00e0ria van quedar aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

        \"\"<\/figure>\n\n\n\n

        Per\u00f2, que hagu\u00e9s passat si s\u2019hagu\u00e9s aplicat el Sistema Proporcional sense cap filtre?<\/p>\n\n\n\n

        El que hagu\u00e9s passat \u00e9s que 6 partits haurien tingut representaci\u00f3 i, els grans partits, com PP i PSOE haurien obtingut molts menys diputats.<\/p>\n\n\n\n

        Partit<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td>Difer\u00e8ncia d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
        PP<\/td>116<\/td>\u25bc21<\/td><\/tr>
        PSOE<\/td>79<\/td>\u25bc6<\/td><\/tr>
        Unidos Podemos<\/td>74<\/td>\u25b23<\/td><\/tr>
        C\u2019s<\/td>46<\/td>\u25b214<\/td><\/tr>
        ERC<\/td>9<\/td>=<\/td><\/tr>
        CDC<\/td>7<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
        EAJ-PNV<\/td>4<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
        PACMA<\/td>4<\/td>\u25b24<\/td><\/tr>
        EH-Bildu<\/td>3<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        CCa-PNC<\/td>1<\/td>=<\/td><\/tr>
        Recortes 0-GV<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        UPyD<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        VOX<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        BNG-N\u00d3S<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        PCPE<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
        Escons vuits<\/td>3<\/td>\u25b23<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

        Els partits que estan marcat en color groc, s\u00f3n els partits que entrarien al Congr\u00e9s del Diputats gr\u00e0cies al sistema proporcional que proposo<\/em><\/p>\n\n\n\n

        Amb aquest nou repartiment quedaria un congr\u00e9s m\u00e9s variat i m\u00e9s representatiu. I ens quedaria una gr\u00e0fica parlamentaria com aquesta:<\/p>\n\n\n\n

        \"\"<\/figure>\n\n\n\n

        Aquestes difer\u00e8ncies resultants poden denominar-se de dues maneres:<\/p>\n\n\n\n

        • Infrarepresentaci\u00f3, si es perden diputats<\/li>
        • Sobrerepresentaci\u00f3, en cas que te n\u2019afeigeixin<\/li><\/ul>\n\n\n\n
          \"\"<\/figure>\n\n\n\n

          Tamb\u00e9 podem posar el gr\u00e0fic en que comparem els resultats dels dos m\u00e8todes, el sistema Electoral i el sistema proporcional:<\/p>\n\n\n\n

          \"\"<\/figure>\n\n\n\n

          5.2. 28 d\u2019abril del 2019<\/h2>\n\n\n\n

          El diumenge 28 d\u2019abril, es van celebrar unes eleccions a les corts generals que ning\u00fa va descartar d\u2019anomenar-les de \u201cvital import\u00e0ncia per al futur d\u2019Espanya\u201d (alguns partits han afegit tamb\u00e9 el terme de la \u201cunitat d\u2019Espanya\u201d). Aquesta vegada hi ha hagut una pluri-ideologia m\u00e9s gran que a les eleccions anteriors com podem observar.<\/p>\n\n\n\n

          Partit<\/strong><\/td>% de vots<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
          PSOE<\/td>28,68 %<\/td>123 <\/td><\/tr>
          PP<\/td>16,70 %<\/td>66 <\/td><\/tr>
          C\u2019s<\/td>15,86 %<\/td>57 <\/td><\/tr>
          Unidas Podemos<\/td>14,31 %<\/td>42 <\/td><\/tr>
          VOX<\/td>10,26 %<\/td>24 <\/td><\/tr>
          ERC<\/td>3,89 %<\/td>15 <\/td><\/tr>
          JxCat<\/td>1,91 %<\/td>7 <\/td><\/tr>
          PNB<\/td>1,51 %<\/td>6 <\/td><\/tr>
          Bildu<\/td>0,99 %<\/td>4 <\/td><\/tr>
          CC<\/td>0,53 %<\/td>2 <\/td><\/tr>
          NA+<\/td>0,41 %<\/td>2 <\/td><\/tr>
          Comprom\u00eds<\/td>0,66 %<\/td>1 <\/td><\/tr>
          PRC<\/td>0,20 %<\/td>1 <\/td><\/tr>
          Partits sense representaci\u00f3<\/td>4,09%<\/td>0<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

          Aquest va ser el mapa que es va presentar a les eleccions del 28-A:
          <\/p>\n\n\n\n

          I, en una gr\u00e0fica parlament\u00e0ria, va quedar aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

          \"\"<\/figure>\n\n\n\n

          Que hagu\u00e9s passat si haguessin aplicat el m\u00e9tode proporcional sense cap filtre?<\/p>\n\n\n\n

          El que hagu\u00e9s passat \u00e9s exactament el mateix que a les eleccions anteriors, que molts altres partits haguessin tingut representaci\u00f3, i els grans partits, com PP i PSOE, haguessin obtingut molts menys diputats.<\/p>\n\n\n\n

          Amb el Sistema Proporcional els resultats haurien estats els seg\u00fcents (podem veure que molts partits entrarien al Congr\u00e9s per primer cop):<\/p>\n\n\n\n

          Partit<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td>Difer\u00e8ncia d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
          PSOE<\/td>100<\/td>\u25bc23<\/td><\/tr>
          PP<\/td>59<\/td>\u25bc7<\/td><\/tr>
          C\u2019s<\/td>56<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
          Unidas Podemos<\/td>50<\/td>\u25b28<\/td><\/tr>
          VOX<\/td>36<\/td>\u25b212<\/td><\/tr>
          ERC<\/td>14<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
          JuntsxCat<\/td>7<\/td>=<\/td><\/tr>
          PNV<\/td>5<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
          PACMA<\/td>4<\/td>\u25b24<\/td><\/tr>
          EH-Bildu<\/td>4<\/td>=<\/td><\/tr>
          Comprom\u00eds<\/td>2<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
          CCa-PNC<\/td>2<\/td>=<\/td><\/tr>
          Front Republic\u00e0<\/td>2<\/td>\u25b22<\/td><\/tr>
          NA+<\/td>2<\/td>=<\/td><\/tr>
          PRC<\/td>1<\/td>=<\/td><\/tr>
          BNG<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
          CERO-GV<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
          NCa<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
          Escons vuits<\/td>3<\/td>\u25b23<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

          Els partits que estan marcat en color groc, s\u00f3n els partits que entrarien al Congr\u00e9s del Diputats gr\u00e0cies al sistema proporcional que proposo<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

          I, quedaria un gr\u00e0fic parlamentari molt m\u00e9s variat:<\/p>\n\n\n\n

          \"\"<\/figure>\n\n\n\n

          Si apliquem el sistema proporcional als resultats del 26-J, podem obtenir dues gr\u00e0fiques: <\/p>\n\n\n\n

          1. una en la que veurem quins partits que tenen infrarepresentaci\u00f3 i sobre-representaci\u00f3, i <\/li>
          2. una altra per comparar el nombre de diputats, per\u00f2 aquesta vegada amb els resultats del 28-A<\/li><\/ol>\n\n\n\n

            a) <\/p>\n\n\n\n

            \"\"<\/figure>\n\n\n\n

            b) <\/p>\n\n\n\n

            \"\"<\/figure>\n\n\n\n

            5.3. 10 de novembre del 2019<\/h2>\n\n\n\n

            El diumenge 10 de novembre de 2019 es van tornar a celebrar unes eleccions generals. <\/p>\n\n\n\n

            Aquests comicis es van convocar un cop acabat el termini del que va disposar Pedro S\u00e1nchez per a ser investit com a president del Govern espa\u00f1ol sense aconseguir el recolzament suficient, degut al frac\u00e0s de les negociacions realitzades per intentar arribar a un acord.<\/p>\n\n\n\n

            Aquests comicis van estar marcats per la recent sent\u00e8ncia del Proc\u00e9s que va acabar afectant als resultats a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

            Partit<\/strong><\/td>% de vots<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
            PSOE<\/td>28,00%<\/td>120<\/td><\/tr>
            PP<\/td>20,82%<\/td>89<\/td><\/tr>
            VOX<\/td>15,09%<\/td>52<\/td><\/tr>
            PODEMOS<\/td>12,84%<\/td>35<\/td><\/tr>
            ERC<\/td>3,61%<\/td>13<\/td><\/tr>
            C\u2019s<\/td>6,79%<\/td>10<\/td><\/tr>
            JuntsxCat<\/td>2,19%<\/td>8<\/td><\/tr>
            EAJ-PNV<\/td>1,57%<\/td>6<\/td><\/tr>
            EH – Bildu<\/td>1,15%<\/td>5<\/td><\/tr>
            M\u00e1s Pa\u00eds<\/td>2,08%<\/td>3<\/td><\/tr>
            CUP-PR<\/td>1,01%<\/td>2<\/td><\/tr>
            CCa-PNC-NC<\/td>0,51%<\/td>2<\/td><\/tr>
            NA+<\/td>0,41%<\/td>2<\/td><\/tr>
            BNG<\/td>0,50%<\/td>1<\/td><\/tr>
            PRC<\/td>0,28%<\/td>1<\/td><\/tr>
            Terol<\/td>0,08%<\/td>1<\/td><\/tr>
            Partits sense representaci\u00f3<\/td>3,07%<\/td>0<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

            Aquest va ser el mapa que es va presentar a les eleccions del 10-N:<\/p>\n\n\n\n

            \"\"<\/figure>\n\n\n\n

            La gr\u00e0fica parlament\u00e0ria resultant va ser aquesta:<\/p>\n\n\n\n

            \"\"<\/figure>\n\n\n\n

            Per\u00f2, quin hauria estat el resultat si s\u2019hagu\u00e9s aplicat el sistema proporcional sense cap filtre?<\/p>\n\n\n\n

            Doncs que els resultats haurien estat els mateixos que a les eleccions anteriors, A m\u00e9s, molts altres partits haurien tret representaci\u00f3 parlament\u00e0ria, i, els grans partits, com PP i PSOE haurien obtingut molts diputats menys.<\/p>\n\n\n\n

            Amb el Sistema Proporcional, molts partits entrarien al Congr\u00e9s per primer cop, i alguns en sortirien:<\/p>\n\n\n\n

            Partit<\/strong><\/td>Nombre d\u2019escons<\/strong><\/td>Difer\u00e8ncia d\u2019escons<\/strong><\/td><\/tr>
            PSOE<\/td>99<\/td>\u25bc21<\/td><\/tr>
            PP<\/td>73<\/td>\u25bc16<\/td><\/tr>
            VOX<\/td>53<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
            Podemos<\/td>45<\/td>\u25b210<\/td><\/tr>
            C\u2019s<\/td>24<\/td>\u25b214<\/td><\/tr>
            ERC<\/td>13<\/td>=<\/td><\/tr>
            JuntsxCat<\/td>8<\/td>=<\/td><\/tr>
            M\u00e1s Pa\u00eds<\/td>8<\/td>\u25b25<\/td><\/tr>
            EAJ-PNV<\/td>6<\/td>=<\/td><\/tr>
            EH-Bildu<\/td>4<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
            CUP-PR<\/td>4<\/td>\u25b22<\/td><\/tr>
            PACMA<\/td>3<\/td>\u25b23<\/td><\/tr>
            Escons vuits<\/td>3<\/td>\u25b23<\/td><\/tr>
            BNG<\/td>2<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
            CCa-PNC-NC<\/td>2<\/td>=<\/td><\/tr>
            NA+<\/td>1<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr>
            PRC<\/td>1<\/td>=<\/td><\/tr>
            Recortes 0<\/td>1<\/td>\u25b21<\/td><\/tr>
            Terol<\/td>0<\/td>\u25bc1<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

            Els partits que estan marcat en color groc, s\u00f3n els partits que entrarien al Congr\u00e9s del Diputats gr\u00e0cies al sistema proporcional que proposo, i, el que est\u00e0 marcat de color vermell, \u00e9s el que en sortiria.<\/em><\/p>\n\n\n\n

            I, quedaria un gr\u00e0fic parlamentari molt diferent:<\/p>\n\n\n\n

            \"\"<\/figure>\n\n\n\n

            Aplicant el sistema que hem utilitzat  amb els resultats del 26-J i el 28-A obtenim: les seg\u00fcents dues grafiques: <\/p>\n\n\n\n

            1. Partits tenen infrarepresentaci\u00f3 i sobre-representaci\u00f3<\/li><\/ol>\n\n\n\n
              \"\"<\/figure>\n\n\n\n
              1. comparaci\u00f3  del nombre de diputats que es poden obtener  amb cadascun dels sistemes electorals<\/li><\/ol>\n\n\n\n
                \"\"<\/figure>\n\n\n\n

                Per finalitzar l\u2019estudi nom\u00e9s queda comparar quines de les tres eleccions que hem analitzat s\u2019ajusta m\u00e9s al sistema que proposem:<\/p>\n\n\n\n

                \"\"<\/figure>\n\n\n\n

                Veient el gr\u00e0fic, podem observar que els tres comicis estan molt descompensats. A part d\u2019aix\u00f2 veiem com la afirmaci\u00f3 que hem comentat al principi de \u201cLa ley electoral espa\u00f1ola que prima a los nacionalistas\u201d es falsa, perqu\u00e8, com podem observar al gr\u00e0fic, els partits que sempre en surten m\u00e9s beneficiats s\u00f3n el PP i el PSOE. <\/p>\n\n\n\n

                6. Conclusions de l\u2019estudi:<\/h1>\n\n\n\n

                La primera conclusi\u00f3 que es pot treure, despr\u00e9s d’haver fet aquest treball, va \u00e9s que el vot de les persones que hi viuen a la famosa Espanya buida val m\u00e9s que el vot de les persones que viuen a les grans ciutats com Barcelona o Madrid pel simple fet que hi viu menys gent i que totes aquestes difer\u00e8ncies importants s\u00f3n degudes al sistema electoral que hi ha de Llei d\u2019Hondt. Per qu\u00e8 no es canvia? Doncs perqu\u00e8 els partits que governen ja sigui el PP o el PSOE, augmenten exponencialment d’escons gr\u00e0cies aquest sistema i aquesta llei.<\/p>\n\n\n\n

                Al principi de tot d\u2019aquesta tesi us vaig dir que proposaria un escenari en el qual totes les idees pol\u00edtiques estiguin representades i alhora tots els vots el tinguin el mateix valor. Doncs aqu\u00ed est\u00e0:<\/p>\n\n\n\n

                7. Escenari Alternatiu:<\/h1>\n\n\n\n

                L\u2019escenari alternatiu que proposo, consisteix en reconvertir el Congr\u00e9s i el Senat: Que el Congr\u00e9s es converteixi en un \u00f2rgan de decisions legislatives, i que el senat es converteixi en un \u00f2rgan de decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n

                El sistema circumpscripcional es deixaria tal i com est\u00e0, nom\u00e9s que en comptes de fer-se per a 350 diputats, es faria per a 266 senadors, tant que aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

                Circumscripci\u00f3<\/strong><\/td>Senadors<\/strong><\/td><\/tr>
                Madrid<\/td>28<\/td><\/tr>
                Barcelona<\/td>24<\/td><\/tr>
                Val\u00e8ncia<\/td>11<\/td><\/tr>
                Alacant i Sevilla<\/td>9<\/td><\/tr>
                M\u00e0laga<\/td>8<\/td><\/tr>
                M\u00farcia<\/td>8<\/td><\/tr>
                Cadis<\/td>7<\/td><\/tr>
                Illes Balears, la Corunya, las Palmas i Biscaia<\/td>6<\/td><\/tr>
                Ast\u00faries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa<\/td>5<\/td><\/tr>
                Almeria, Badajoz, C\u00f2rdova, Girona, Guip\u00fascoa, Tarragona i Toledo<\/td>5<\/td><\/tr>
                Cant\u00e0bria, Castell\u00f3, Ciudad Real, Huelva, Ja\u00e9n, Navarra i Valladolid<\/td>4<\/td><\/tr>
                \u00c0laba, Albacete, Burgos, C\u00e0ceres, Lle\u00f3, Lleida, Lugo, Ourense, la Rioja i Salamanca<\/td>3<\/td><\/tr>
                \u00c0vila, Conca, Guadalajara, Osca, Pal\u00e8ncia, Seg\u00f2via, Terol i Zamora<\/td>2<\/td><\/tr>
                S\u00f2ria<\/td>2<\/td><\/tr>
                Ceuta i Melilla<\/td>1<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

                Llavors, la resta d\u2019escons serian repartits entre els governs de les diferents  comunitats aut\u00f2nomes: sumant aix\u00ed els 300 escons que t\u00e9 el senat. <\/p>\n\n\n\n

                Llavors el Congr\u00e9s dels Diputats estaria distribu\u00eft amb el sistema proporcional. I aix\u00ed poder aconseguir la fita de tota democr\u00e0cia: representar en una sala als 46.658.447 habitants d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

                Si hagu\u00e9s de resumir tota aquesta tesi en una frase, seria aquesta: l\u2019estad\u00edstica i les matem\u00e0tiques son poderoses, tant, que poden posar i treure presidents.<\/p>\n\n\n\n

                8. Webgrafia<\/h1>\n\n\n\n