Durant la situació 405, hem vist la pel·lícula de “el verdugo”, una pel·lícula de Luis García Berlanga produïda l’any 1963.
Aquesta pel·lícula tracta sobre un funerari que coneix a un botxí i que s’enamora de la seva filla. En aquella època les persones amb aquestes professions eren molt rebutjats per la població. Un dia van a comprar-se una casa molt luxosa que s’està construint a un barri nou de Madrid però al final per motius legals no poden. Finalment el que fan és que l’home funerari passi a ser botxí durant uns mesos perquè els i donin el pis, esperant no haver d’exercir el treball o que indultin a la persona en l’últim moment per tal de no haver d’executar a ningú. Finalment no surt com s’esperaven i acaba exercint de botxí.
S’entén aquella època la dona era discriminada, per la manera de parlar i per comentaris com “no seas como una mujer”, però no d’una manera exagerada.
També parla sobre les intencions de l’home en anar a Alemanya a treballar com a mecànic, on era molt comú, ja que en aquella època hi havia molta demanda de treballadors.
A més a més quan va a Mallorca per exercir de botxí, es troba una gran quantitat de diversitat cultural per a l’època, a causa de les platges.
Finalment durant la pel·lícula es nota com el sogre va convencent a Jose Luís, el funerari, de ser botxí, que en aquella època estava malt vist, però segons el sogre, algú havia d’aplicar la llei de l’execució, imposada per l’església catòlica, ja que per algun motiu estava.