Lázaro Cárdenas va pertanyen a la revolució de Apatzingán, un moviment en contra del president, que va portar a fer eleccions i instaurar un nou govern. Més tard va arribar al grau de capità i després de tinent coronel.
Després va ser ministre de guerra del 1932-34 i finalment va passar a ser president i va expulsar a Plutarco Elias Calles del país, qui havia sigut el seu mentor i considerava que tenia molt de poder sobre la política mexicana.
És considerat un dels millors presidents de la història de Mèxic, ja que d’entre altres coses va portar a terme l’expropiació petroliera, que consistia en no deixar exportar el petroli als Estats Units i va repartir equitativament terrenys, mines i recursos naturals per obtenir millors condicions pels campesins i obrers.
També se’l coneix per acollir a més de 25 mil espanyols exiliats per la guerra provinents de 6 vaixells. Això es va fer a causa de la necessitat de Mèxic de cobrir places de treballs i la gran quantitat de persones intel·lectuals com professors, escriptors i altres que Làzero considerava que podien aportar molt al país.
Tot i que l’exili massiu havia estat l’any 1939 també s’havien acollit a nens dos anys abans i mentre la guerra terminava, amb la intenció de protegir-los.