Per obrir la situació de la Mediterrània, els meus companys i jo vam veure el musical Mar i Cel.
És bàsicament la història de Romeu i Julieta, però en un vaixell de pirates musulmans. Passa a l’edat mitjana a la nostra terra, quan la noblesa fa fora als moriscos del seu territori. Uns quants anys després es mostra la vida d’uns pirates musulmans que viuen en un vaixell buscant un nou lloc on viure des de llavors. A la bodega hi porten una família de cristians que han segrestat per demanar-ne un rescat, però el que no saben és que la Blanca, la filla d’un dels cristians, sortirà de la bodega per acabar enamorada d’en Saïd, el capità dels pirates. Ell li mostra el que li van fer passar els cristians i la Blanca s’horroritza i li diu que ella mai li hauria fet mal. Acaben els dos enamorats, però la seva història no dura massa, ja que Saïd mor disparat pel pare de Blanca, qui és qui va fer fora als musulmans anys enrere i ara ha pres el control del vaixell gràcies a un traïdor que s’amagava entre els pirates. En veure això, Blanca es clava un punyal al pit i mor per estar amb Saïd. Els dos són llençats al mar i l’obra acaba amb una emotiva escena de tots els abatuts (els enamorats inclosos) cantant al costat del vaixell un duet amb els que encara són vius la cançó principal del musical: Mar i Cel.
M’encanta aquesta història. M’agraden molt els musicals i de fet ja havia anat a veure Mar i Cel quan es representava als teatres. Com sóc fan de les històries romàntiques i dramàtiques, no cal dir que aquesta obra ha sigut del millor que he vist. Tot i que em va decebre el fet de veure als meus companys avorrits o impedint que qui volia veure el musical pogués gaudir-ne.