Durant la guerra civil, molts espanyols van veure’s obligats a abandonar la seva p\u00e0tria per assegurar-se un futur, i alguns ho van fer exiliant-se a M\u00e8xic. Venien d’unes condicions molt prec\u00e0ries, aix\u00ed que l’hospitalitat dels amfitrions els va sorprendre i els va deixar amb una gratitud que conservarien tota la vida.<\/p>\n\n\n\n
Van ser a bord de vaixells amb el nom de Sinaia, Mexique, o Flandra durant uns 20-30 dies, i la vida que s’hi va portar resulta molt diferent a la dels refugiats que coneixem actualment: els alimentaven amb carn guarnida i acompanyada de salses, patates i merengues<\/em> de postres, es celebraven activitats com concursos de dibuix per als m\u00e9s petits, i l’ambient que es respirava a bord era m\u00e9s similar a un ve\u00efnat que a un grup d’exiliats (tot i que clarament tamb\u00e9 hi havia enyoran\u00e7a i preocupaci\u00f3). Quan van arribar a M\u00e8xic una multitud de locals vestits amb roba tradicional i tocant m\u00fasica t\u00edpica els va rebre oferint-los menjar i llits per passar la nit abans de donar-els-hi un bitllet per anar a la capital, on podrien trobar un lloc a ocupar en la societat com a ciutadans normals. <\/p>\n\n\n\n Molts espanyols van convertir-se en professors, economistes, literaris o obrers, diuen que per tornar-li al pa\u00eds que els va acollir tota la riquesa intel\u00b7lectual, econ\u00f2mica i cultural que poguessin, ja que els va donar de tot sense mai demanar res a canvi.<\/p>\n\n\n\n Al veure aquesta situaci\u00f3 no he pogut evitar comparar-la amb la que s’est\u00e0 vivint al mediterrani actualment. Em crida molt l’atenci\u00f3 l’hospitalitat que van rebre els espanyols del seu pa\u00eds amfitri\u00f3 (M\u00e8xic), i la poca consideraci\u00f3 que est\u00e0 oferint als refugiats que ara necessiten entrar a Europa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant la guerra civil, molts espanyols van veure’s obligats a abandonar la seva p\u00e0tria per assegurar-se un futur, i alguns ho van fer exiliant-se a M\u00e8xic. Venien d’unes…<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":627,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[236,1,241],"tags":[286,289,287,145,193],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/103"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=626"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":628,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions\/628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/627"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16marllubia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}