Ahir els alumnes de 3r d’ESO vam fer una sortida relacionada amb el temari de socials: La revolució industrial. La sortida va tenir lloc a Terrassa específicament al Museu de Tècnica. En arribar al museu em vaig fixar amb la sala de recepció. Del sostre penjava un avió de la segona guerra mundial i un míssil també de la mateixa època. Tot seguit ens van dividir en dos grups i vam començar la visita…
Primer de tot vam entrar a dintre de la sala d’exposició on ens vam iniciar en la història de la indústria. La primera parada que, vàrem fer va ser per parlar sobre la construcció de la indústria i el perquè d’aquesta. Ens van ensenyar una maqueta molt ben conservada de com es va construir l’edifici.
L’arquitecte va decidir fer aquesta construcció per molts motius diferents. En primer lloc es pot apreciar, que el sostre de la fàbrica té una mena de vidrieres amb forma d’arc, bé, doncs això es va construir d’aquesta manera perquè en aquella època, quan just es construïa la fàbrica l’electricitat com a font lumínica no existia i aquestes vidrieres ajudaven al fet que la llum pogués entrar millor.
També ens van explicar que el sostre tenia forma d’arc per tal que quan caigués la pluja caigués cap a unes canonades de dintre de la fàbrica, que conduïen a un sistema de clavegueram intern. També tenim la “casa” que es pot apreciar al costat de la xemeneia, doncs, allà és on es trobava la maquinària que feia que funcionés tot.
Després d’aquesta petita introducció sobre com era la fàbrica ens van acompanyar a la sala de maquinària, on és vam trobar amb la famosa màquina de vapor. Era gegant, més gran del que m’imaginava. Només la gran maneta pesava més de 2 tones.
La màquina de vapor consistia en un motor de combustió externa que transforma l’energia tèrmica d’una quantitat d’aigua en energia mecànica. La màquina de vapor va reduir el temps de treball i donant pas a la producció en sèrie. Va ser una gran font d’energia aleshores. Quan s’encenia la màquina li costava una mica arrencar, ja que les rodes eren molt grans i la tecnologia d’aquella època no era tan avançada, però un cop agafava ritme funcionava molt bé i era molt útil per a la fàbrica.
Tot seguit ens vam endinsar més encara en la fàbrica i vam anar a parar als despatxos dels caps de la indústria. Eren uns despatxos molt foscos, ja que encara que ara ja hi havia electricitat les bombetes no eren de molt bona qualitat i la llum era més fluixa. Gairebé tots els despatxos constaven de telèfon, de pots de tinta per escriure, xucladors de tinta, armaris i més mobles, inclús alguns quadres.
En acabar de veure els despatxos, vam passar per un passadís el qual era per on passaven els obrers per entrar anar a treballar amb les diferents màquines que després comentarem. Doncs bé, els treballadors/res passaven per aquest passadís i deixaven una mena de paperet amb el seu nom perquè els caps sabessin que havien entrat a la fàbrica i ja estaven treballant. Al costat d’aquestes fixes també hi havia una sirena que indicava que el dia laboral havia començat.
Si no treballaves, et treien per complet el sou i potser et feien fora i tot. I no, no penseu que es cobrava molt, es cobraven al voltant de 140 al més, gairebé un euro. És veritat que abans tot era més econòmic, però els sous seguien sent una misèria pels treballadors/res. A més treballaven en unes condicions molt poc higièniques i en un ambient molt fosc, on la felicitat ni es coneixia.
Bé passem a veure i a comentar com treballaven. Cada treballador/a, tenia un lloc diferent de treball, unes tasques diferents, i uns sous diferents depenent del treball que fessis. També s’ha de dir que les dones cobraven menys. A continuació us deixo una taula amb totes les explicacions.
| Treballs | Homes sou / semana | Dones sou |
| Teixidors/es | 48 ptas | 32 ptas |
| Rodeters/es | 39 ptas | 28 ptas |
| Anunadors/es | 47 ptas | 32 ptas |
| Pasadors/es | 51 ptas | 35 ptas |
| Cosidors/es | 37 ptas | 27 ptas |
| Borradors/es | 33 ptas | 24 ptas |
| Ordidors/es | 50 ptas | 33 ptas |
| Ajudants/es | 38 ptas | 28 ptas |
| Ordidors/es | 45 ptas | 30 ptas |
Com es pot veure en la taula, la diferencia dels sous, depenent del treball era notable, i com hem comentat anteriorment les dones sempre cobraven menys. Era per això que alguns treballadors/es, obligaven als seus fills anar la fàbrica a treballar per poder treure més diners.
A la taula es pot apreciar que hi ha molts treballs diferents. Hi havia alguns que eren molt perillosos. Per exemple les ordidores, treballaven amb unes màquines que el que feien era passar una sèrie de fils de llana en “ziga-zaga” per dos tubs que feien pressió per allisar la llana. Doncs imaginem que la noia aquell dia anava amb el cabell sense recollir, si el cabell se li encallava entre els dos tubs, podia fer molt de mal.
Hi havia una màquina anomenada el diable. Servia per a desenredar la llana, deixant a la vista les fibres d’aquesta. Aquesta màquina era una de les més perilloses. Ja que contenia una sèrie de dents, (les encarregades de desenredar la llana), si aquell dia havies menjat molt poc i estaves mig marejat i sense voler queies i ficaves les mans entre aquestes dents, podies tenir un gran accident, per exemple trencar-te la mà, a sobre en aquella època no hi havia tanta regulació en seguretat laboral, i els metges no eren tan avançats com avui en dia. I si al final no et podien curar, et quedaves amb la mà trencada i ja no servies per a la fàbrica, aleshores et podien fer fora.
Per últim vam fer una activitat que consistia a llegir una carta i imaginar-te una història sobre qui podia haver sigut la que ho havia escrit. La nostra història era sobre una noia que és dei Eustàquia Duran Pous, que treballava d’ordidora i que un dia es va atrapar el cabell i es fa fer molt de mal, i que la carta era de la seva àvia que li deia que es canviés a passadora, ja que, cobraria més.
En general la sortida em va agradar, basant, va estar molt bé aprendre els diferents treballs que cada treballador podia fer i els sous que acompanyaven a aquests. També em va agradar que sortissin coses noves del temari que estàvem treballant a socials, així, després, si fèiem algun treball, podríem ampliar la informació. M’hauria agradat més que haguessin canviat el temps que van estar explicant-nos com funcionava la màquina de vapor, és a dir en la meva opinió li podien haver dedicat més temps. Però tota resta ha estat súper bé.