He triat aquest reportatge, perquè sóc de descendència basca i sempre he tingut curiositat per com va començar ETA i per com va acabar tot.
Fa poc el “30 minuts” va fer un reportatge parlant de la fi d’ETA. Abans de tot m’agradaria explicar qui eres i perquè lluitaven aquests joves estudiants del País Basc.
Eta va ser un grup d’estudiants radicals dissidents del col·lectiu EKIN. Ekin va néixer el 1952 com a reacció contra la passivitat i l’acomodament que en l’opinió dels estudiants i joves, patia el PNB, d’aquesta manera funden: Euskadi Ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat).
És el naixement d’ETA, una alternativa ideològica als postulats del PNB amb quatre principis bàsics: la defensa de l’euskera, l’etnicisme (com a fase superadora del racisme), l’antiespanyolisme i la independència dels territoris que, segons reivindiquen els fundadors d’ETA, pertanyen a Euskadi: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra (a Espanya), Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa (a França).
Un cop amb aquesta informació, endavant amb el reportatge.
ETA va posar punt final a la seva història amb un comunicat de perdó parcial, la dissolució de l’organització i un acte final a Cambo, al País Basc francès. Però encara hi ha sobre la taula el debat sobre que és farà amb els presos.
Durant aquests dies on es decidia tot, el “30 minuts” va viatjar al País Basc per parlar amb les persones més implicades que van patir aquesta existència d’ETA durant els 60 anys de lluita armada. Víctimes, familiars, representants polítics, negociadors i un exmembre d’ETA.
Tots ells afirmen que el període d’ETA va ser un fracàs, i que no son dies de celebració, ja que, el danys fets, els danys emocionals no s’han reparat encara. Alguns d’ells també pregunten sobre que passarà ara.
No només el País Basc es va veure afectat en tot aquest moviment. Catalunya també va patir moltes morts i molts atemptats. Catalunya va estar afectada pel terrorisme: atemptats com els de Vic, Hipercor i l’assassinat d’Ernest Lluch queden encendre la societat catalana. El reportatge també viatja a Catalunya per a entrevistar a les famílies afectades i per saber que opinen sobre la fi d’aquesta tràgica història.
A Catalunya les respostes dels familiars varen ser molt més agressives, afirmen que els d’ETA no tenien motius per a atacar tant contínuament el territori. Molts d’ells celebren la caiguda i la dissolució d’ETA, d’altres diuen que es impossible reparar el mal emocional causat.
M’agradaria deixar una frase que va dir una persona del País Basc, que va patir aquest període de foscor i violència. “S’ha de passar pàgina, però abans cal llegir bé la pàgina.”