Por cada muro un lamento
En jerusalén la dorada
Y mil vidas malgastadas
Por cada mandamiento.
Yo soy polvo de tu viento
Y aunque sangro de tu herida,
Y cada piedra querida
Guarda mi amor más profundo,
No hay una piedra en el mundo
Que valga lo que una vida.
Yo soy un moro judío
Que vive con los cristianos,
No sé que dios es el mío
Ni cuales son mis hermanos.
No hay muerto que no me duela,
No hay un bando ganador,
No hay nada más que dolor
Y otra vida que se vuela.
La guerra es muy mala escuela
No importa el disfraz que viste,
Perdonen que no me aliste
Bajo ninguna bandera,
Vale más cualquier quimera
Que un trozo de tela triste.
Y a nadie le dí permiso
Para matar en mi nombre,
Un hombre no es más que un hombre
Y si hay dios, así lo quiso.
El mismo suelo que piso
Seguirá, yo me habré ido;
Rumbo también del olvido
No hay doctrina que no vaya,
Y no hay pueblo que no se haya
Creído el pueblo elegido.
A principis de situació de 304 Identitats vam sentir una cançó que fou escrita per Jorge Drexler donant a entendre a la gent que el “moro judío” és ell. La cançó parla sobre com i quina càrrega comporta conviure amb dues religions oposades.
Al principi de la cançó es posa en la pell del Jueu i explica com és viure en aquest tipus de religió. El cantant en si, no envia missatges directes com ara: Sóc un jueu. Però si escoltes estrofes com aquests saps que parla sobre la religió jueva, és a dir envia missatges subliminals.
Por cada muro un lamento
En jerusalén la dorada
Y mil vidas malgastadas
Por cada mandamiento.
Yo soy polvo de tu viento
Y aunque sangro de tu herida,
Y cada piedra querida
Guarda mi amor más profundo,
No hay una piedra en el mundo
Que valga lo que una vida.
Tot seguit arriba la tornada de la cançó la qual és un dels missatges més directes relacionat al tema de les identitats. En la tornada ens explica que ell és un moro jueu i que no té clar quin deu és el seu ni quin són els seus germans. Ja que en conviure amb dues religions totalment oposades, és difícil saber quina de les dues et marca com a persona:
Yo soy un moro judío
Que vive con los cristianos,
No sé que dios es el mío
Ni cuales son mis hermanos.
Després de la tornada comença a enviar missatges a la gent dient que la guerra és dolenta sigui la causa que sigui, que mai hi ha un guanyador, i que tota mort afecta algú:
No hay muerto que no me duela,
No hay un bando ganador,
No hay nada más que dolor
Y otra vida que se vuela.
La guerra es muy mala escuela
No importa el disfraz que viste,
Després d’aquests missatges, en tres línies en torna a parlar sobre la identitat en aquest cas sobre la nació o bandera que representis. Ell diu que no sa allistat sota cap bandera és a dir que no hi ha una bandera en concret que el representi:
Perdonen que no me aliste
Bajo ninguna bandera,
Vale más cualquier quimera
Que un trozo de tela triste.
A mesura que avança la cançó l’autor ens va cantant la tornada de la cançó per deixar clar el missatge que vol fer que impacti en la gent que l’escolta, és a dir el tema de la identitat. El qual remarca en la tornada que no sap a quin bàndol pertànyer.
Després d’un temps d’escriure la cançó va fer una xerrada en TED TALKS per explicar que l’hi havia inspirat a escriure aquesta cançó. Ell ens explica que un dia que estava amb el seu professor (Joaquín Sabina) en un bar de Madrid, quan el seu professor li va proposar el repte de fer una cançó amb els següents versos:
Yo soy un moro judío
Que vive con los cristianos,
No sé que dios es el mío
Ni cuales son mis hermanos.
Ell li va dir que ho faria aleshores el seu professor li va afegir el repte d’escriure en dècimes. Ell li va dir que cap problema, però en realitat no s’hi havia que eren les dècimes ni perquè es feien servir. En Jorje va anar a casa i va començar a investigar sobre les dècimes. Va trobar que les dècimes és un tipus d’estructura musical en el qual una estrofa està composta per deu versos el qual han de seguir les següents condicions:
- El primer vers ha de rimar amb el quart i amb el cinquè.
- El segon amb el tercer.
- El sisè amb el setè i amb el dècim.
- El vuitè amb el novè.
Després de saber tot el necessari va començar a escriure la cançó. Ens explica que va triar aquesta lletra, ja que ell de petit i encara quan va a visitar als seus pares, es troba que la família del pare és jueva i la de la mare cristiana. Ens diu que és molt difícil conviure amb les dues religions a l’hora i que precisament va ser això el que li va inspirar per escriure sobre les identitats. A part el cantant també va fer un videoclip on el que crida l’atenció és que al principi es veu tot fosc i a mesura que avança la cançó es va aclarint fins a tornar-se blanc del tot. Crec que això és per al fet que al principi parla de coses molt més fosques i després comença a narrar que ell no pertany a cap bandera ni nació és a dir es va aclarint les idees.
Com ja he dit anteriorment aquesta cançó és molt significativa en el sentit dels missatges que envia a la gent parlant sobre la guerra. També té molt a veure amb la situació que estem treballant. Ja que la majoria de la cançó ens parla de què ell no té una identitat clara per molts motius com el de la convivència de les dues religions.
Personalment és una cançó que al principi no la vaig entendre però a mesura que l’anava escoltant vaig començar a entendre la temàtica de la cançó. En el fons és una cançó que s’enganxa i t’agrada escoltar-la. Les rimes m’han agradat molt i el ritme i el temps que distribueix en cada síl·laba em sembla molt bo.
La cançó en si no em representa però crec que a altra gent pot ser que si, ja que el missatge està molt clar important a entendre. Jo crec que cadascun pot ser lliure de poder triar a quin grup social integrar-se o a quina religió servir i que ningú ni res t’ha de marcar com a persona.