{"id":469,"date":"2019-06-07T07:46:34","date_gmt":"2019-06-07T07:46:34","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/?p=469"},"modified":"2019-06-07T07:46:57","modified_gmt":"2019-06-07T07:46:57","slug":"terretremols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/2019\/06\/07\/terretremols\/","title":{"rendered":"Terratr\u00e8mols"},"content":{"rendered":"\n<p>Cat\u00e0strofes<\/p>\n\n\n\n<p>(Oihan Iker i Ona)<br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh4.googleusercontent.com\/AjQcz9hD1Eio-smW-Mw-RpjxIG0nHz_4YMMHLCMVta3yRgKEIoBt6hdAvwiqBaI9duZ0p2e1VltpjW64lDAe0q0CUGeENzcMlEMKd3jxk5bjHuftWQBxJjZIod2NNDdxl6TxiUBE\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Hem vist dues pel\u00b7l\u00edcules relacionades amb els terratr\u00e8mols. <\/p>\n\n\n\n<p>Un <strong>terratr\u00e8mol<\/strong> o <strong>sisme<\/strong> (en algunes zones es considera que un sisme \u00e9s un terratr\u00e8mol de menor magnitud), \u00e9s el resultat de l&#8217;alliberament brusc d&#8217;energia acumulada pels despla\u00e7aments i les friccions de les diferents plaques tect\u00f2niques. Els m\u00e9s estranys s\u00f3n els sismes deguts a l&#8217;activitat volc\u00e0nica o d&#8217;origen artificial (explosions per exemple). Es produeixen nombrosos sismes cada dia, per\u00f2 la majoria no s\u00f3n sentits pels humans. Aproximadament cent mil sismes s\u00f3n gravats anualment sobre el planeta. Els m\u00e9s poderosos compten entre les cat\u00e0strofes naturals m\u00e9s destructores.<\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"http:\/\/ds.iris.edu\/seismon\/\">Aqu\u00ed<\/a> ho podeu veure.<br><\/p>\n\n\n\n<p>La ci\u00e8ncia que estudia aquests fen\u00f2mens \u00e9s la <strong>sismologia<\/strong>, i l&#8217;aparell de mesura electr\u00f2nica el <strong>sism\u00f2metre<\/strong>, el qual disposa d&#8217;un rellotge prec\u00eds i enregistra els moviments tant en amplitud i fase com en freq\u00fc\u00e8ncia per identificar magnituds, dist\u00e0ncies de l&#8217;epicentre i tipus d&#8217;ona. <br><\/p>\n\n\n\n<p>Un terratr\u00e8mol \u00e9s una sotragada m\u00e9s o menys violenta del s\u00f2l que pot tenir tres or\u00edgens: <strong>ruptura d&#8217;una falla<\/strong> o d&#8217;un segment de falla (sismes tect\u00f2nics); <strong>intrusi\u00f3 i desflamejat d&#8217;un magma<\/strong> (sismes volc\u00e0nics); <strong>explosi\u00f3, esfondrament d&#8217;una cavitat <\/strong>(sisme d&#8217;origen natural o deguts a l&#8217;activitat humana). <br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh5.googleusercontent.com\/cr75ikd3eGnPeNkjrVuC-ZiF1Hs-uZAvcBSTOBqBQuv2MO6sglstVjnbi0gRymU2ccb6jan3OuQzFFsZGnKCwCzac4us6Zd9Pi2ELw22xEFzSLTQQrhQyTuP-abZvftELLt0M2qt\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Els <strong>sismes tect\u00f2nics<\/strong> s\u00f3n de lluny els m\u00e9s freq\u00fcents i devastadors. Una gran part dels sismes tect\u00f2nics es produeix als l\u00edmits de les plaques, on existeix una lliscada entre dos mitjans rocosos. Aquesta lliscada, localitzada sobre una o diverses falles, \u00e9s bloquejada durant els per\u00edodes inters\u00edsmics (entre els sismes), i l&#8217;energia s&#8217;acumula per la deformaci\u00f3 el\u00e0stica de les roques. Aquesta energia i la lliscada s\u00f3n bruscament relaxades en el moment dels sismes.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh4.googleusercontent.com\/WdvZZsfXL6oy50cCDIdLdKeh5WiRqbbanrriOptkK8DdM8CMdiJCS_gyShta2lE0hRbgCbNBzAAcJmsvlPMacfU3cOj9Ep9KKj7ZH2vqXb_BmSIlWAuq6nW59__xSUalOLxjfwHM\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<table class=\"wp-block-table\"><tbody><tr><td><strong>Descripci\u00f3<\/strong><\/td><td><strong>Magnitud Richter<\/strong><\/td><td><strong>Efectes del terratr\u00e8mol<\/strong><\/td><\/tr><tr><td>Micro<\/td><td>Menys de 2,0<\/td><td>Microterratr\u00e8mols, no es noten.<\/td><\/tr><tr><td>Molt petit<\/td><td>2,0-2,9<\/td><td>Normalment no es noten per\u00f2 es registren.<\/td><\/tr><tr><td>Petit<\/td><td>3,0-3,9<\/td><td>Normalment es nota per\u00f2 no acostuma a causar danys.<\/td><\/tr><tr><td>Lleuger<\/td><td>4,0-4,9<\/td><td>Els objectes es mouen perceptiblement, sorolls repetitius. Improbable que hi hagi grans destrosses.<\/td><\/tr><tr><td>Moderat<\/td><td>5,0-5,9<\/td><td>Pot causar grans destrosses a edificis mal constru\u00efts. A edificis ben constru\u00efts, com a m\u00e0xim petits danys.<\/td><\/tr><tr><td>Fort<\/td><td>6,0-6,9<\/td><td>Pot ser destructiu fins a 100 milles en \u00e0rees poblades.<\/td><\/tr><tr><td>Molt fort<\/td><td>7,0-7,9<\/td><td>Pot produir grans destrosses a grans extensions.<\/td><\/tr><tr><td>Gran<\/td><td>8,0 o superior<\/td><td>Pot produir moltes destrosses a zones allunyades centenars de quil\u00f2metres.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p><strong>M\u00e8todes de previsi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Es poden distingir tres tipus de previsions: la previsi\u00f3 a llarg termini (sobre diversos anys), a mitj\u00e0 termini (sobre diversos mesos), i a curt termini (inferior a alguns dies).<br><\/p>\n\n\n\n<p>La principal causa dels danys ocasionats pels terratr\u00e8mols provenen de la sacsejada que aquests produeixen, que provoca la caiguda d&#8217;objectes i el col\u00b7lapse dels edificis. Aquest col\u00b7lapse pot fer que els seus habitants quedin atrapats sota les runes i en el pitjor dels casos, moren per aixafament. La caiguda dels objectes pot causar moltes ferides fins i tot la mort si es tracta d&#8217;objectes molt pesats (mobles, llums, sostres&#8230;).<br><\/p>\n\n\n\n<p>Els <strong>danys<\/strong> que es produeixen al terreny poden ser molt destructius si afecten zones sobre les quals hi ha les ciutats i les infraestructures necess\u00e0ries per a la nostra vida (bombers, hospitals, dip\u00f2sits d&#8217;aigua i de combustible, centrals el\u00e8ctriques&#8230;).<br><\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;un terratr\u00e8mol destructiu \u00e9s molt probable que s&#8217;interrompin el subministrament el\u00e8ctric, el d&#8217;aigua, les connexions telef\u00f2niques i d\u2019internet, etc., i que durant dies o setmanes es tinguin unes condicions dif\u00edcils de vida.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh4.googleusercontent.com\/cJ9qPestzLHvLo1Kuzjxm4WYmq-exZakfqm3ltygcPVgOBNBdMd82_0-H6b092tm7k8V-Hy_AVREvJdPC6gV3jdDUT4Dmnrn83DasGBrXlmW0R3iNjzq4CIZbsIXsvcjnhKUqzLA\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh5.googleusercontent.com\/mTzp5mI-mW1Ffe2h-oaI3CYJ142HtSGAykxquThkCi-1BiLLOzM6DM8kqDk915cEhbFvvUoLni-K3wWyJRZ7oZwcWtBvu35m-c1xpHWR16k-n7MPvQIqgnw0ZvATn-mvtJ0OurNk\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>Conducta a seguir en cas de terratr\u00e8mol<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ul><li>A les primeres sotragades, no s&#8217;ha d&#8217;intentar ni entrar ni sortir d&#8217;immobles. Cal mantenir-se al marge dels vidres i dels cables. Si s&#8217;est\u00e0 conduint, s&#8217;ha d&#8217;aturar el cotxe, per\u00f2 no sortir-ne.<\/li><li>\u00c9s recomanable amagar-se sota taules immediatament.<\/li><li>S&#8217;ha d&#8217;agafar fortament tot nad\u00f3 o nen petit i amagar-lo sota una taula.<\/li><li>Per seguretat cal allunyar-se de mobles alts, com vitrines, prestatges, llums de peu.<\/li><li>S&#8217;ha de retirar dels fogons o de la cuina qualsevol cassola o paella en qu\u00e8 s&#8217;estigui cuinant quelcom.<\/li><li>S&#8217;ha de cobrir el cap amb les mans.<\/li><li>Despr\u00e9s de la tremolor, s&#8217;ha de verificar l&#8217;aigua, el gas i l&#8217;electricitat. Reservar el tel\u00e8fon a les urg\u00e8ncies i escoltar les consignes de r\u00e0dio.<\/li><li>Un cop acabades les tremolors, cal sortir immediatament i r\u00e0pida dels edificis i immobles i dirigir-se a espais oberts, com places o parcs, endur-se els nens i deixar enrere qualsevol objecte personal pesant o que pugui donar dificultats a l&#8217;hora de poder sortir corrents en cas de nova tremolor.<\/li><\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh5.googleusercontent.com\/4y7dlDyhr-KTmcg7nOWy3jhIYt0HHed_OBV258yi9fnGpU7XJsuSecMNXKrXF1YVh9vCFy8bmW95GYU63QOOOwPbSPWfGq6TUNy_973hMzjw9BsdCdTROwvbt3Qxkt9QaJ7ZvAoJ\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Paul Giamatti i Archie Panjabi a San Andr\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n\n\n\n<p>San Andr\u00e9s \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula nord-americana publicada el 2015 que transcorre just enmig d\u2019un terratr\u00e8mol provocat per la falla de San Andr\u00e9s (d&#8217;aqu\u00ed ve el nom).<br><\/p>\n\n\n\n<table class=\"wp-block-table\"><tbody><tr><td><strong>Fitxa t\u00e8cnica pel\u00b7l\u00edcula \u201cSan Andr\u00e9s\u201d<\/strong><\/td><\/tr><tr><td>T\u00edtol: La falla de San Andr\u00e9s<br>Any: 2015<br>G\u00e8nere: Cat\u00e0strofe i acci\u00f3<br>Duraci\u00f3: 114 minuts<br>Idioma: Angl\u00e8s (tradu\u00efda al castell\u00e0)<br>Pa\u00eds de producci\u00f3: Estats Units<br>Pa\u00efsos on passa l\u2019acci\u00f3: Australia (primera fotografia) i Estats Units (conclou a San Francisco)<br>Direcci\u00f3: Brad Peyton<br>Producci\u00f3: Beau Flynn, Tripp Vinson i Hiram Garcia<br>Gui\u00f3: Carlton Cuse, Andre Fabrizio i Jeremy Passmore<br>Repartiment: Dwayne Johnson, Carla Gugino, Alexandra Daddario, Ioan Gruffudd, Archie Panjabi i Paul Giamatti<br>Productora:  New Line Cinema, Flynn Picture Company, Village Roadshow Pictures i RatPac-Dune Entertainment<br>Distribuci\u00f3: Warner Bros<br>Pressupost: 110 milions de $<br>Recaptaci\u00f3<strong>:<\/strong> 473 768 279 de $<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n<p>En primer lloc, San Andreas \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula divertida i interessant. Per\u00f2 t\u00e9 un d\u2019escenari de destrucci\u00f3 fatalista: un que esperem que mai no passi realment, hem vist que la pel\u00b7l\u00edcula cont\u00e9 diversos errors cient\u00edfics.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha un problema sobre la predicci\u00f3 del terratr\u00e8mol. Un augment dels polsos magn\u00e8tics no ens pot provocar els terratr\u00e8mols potencials. No podem &#8220;predir&#8221; els terratr\u00e8mols, en el sentit que la ci\u00e8ncia no es desenvolupa prou per a poder preveure que hi haur\u00e0 un terratr\u00e8mol en un lloc determinat i en un moment determinat. El que es pot fer \u00e9s una previsi\u00f3 probabil\u00edstica, que b\u00e0sicament diu que en els 10 anys vinents hi haur\u00e0 un terratr\u00e8mol d\u2019una certa magnitud. Aquestes previsions es basen en observacions de fets passats i coneixements sobre els defectes locals.<br><\/p>\n\n\n\n<p>A la pel\u00b7l\u00edcula, un terratr\u00e8mol destrueix la presa Hoover. Ens preocupa lleugerament que un terratr\u00e8mol de magnitud de 7,4 fes que la presa Hoover fall\u00e9s: hauria de ser dissenyada per suportar un terratr\u00e8mol m\u00e9s gran. Per\u00f2 hi ha un altre defecte en aquesta escena: en la pel\u00b7l\u00edcula, semblava que hi havia una s\u00e8rie d&#8217;explosions internes a la presa, i aix\u00f2 no era un fenomen que esper\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n<p>Un altre error de comentar \u00e9s que est\u00e0 demostrat que California t\u00e9 una zona de subducci\u00f3 i el terratr\u00e8mol m\u00e9s gran pot arribar a 8,2, per\u00f2 en la pel\u00b7l\u00edcula hi ha una escena on els protagonistes es troben en California i detecten un terratr\u00e8mol de 9.1.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Per una altra banda tenim una de les morts del protagonista en aquesta escena. Veiem com l&#8217;amic del doctor corre cap al lloc segur i es d\u00f3na compte de qu\u00e8 hi ha una nena espantada en un rac\u00f3 de la presa. Ell decideix agar a la noia en bra\u00e7os i seguir corrent mentre el terra es destrueix al seu darrere. Quan ja est\u00e0 a punt d\u2019arribar a lloc on el doctor l\u2019espera, de sobte el terra es trenca davant seu en comptes de darrere seu. Aleshores el terra que ell trepitja baixa un 1\u202fm i ell cau llencen a la nena als bra\u00e7os del doctor. B\u00e9, en primer lloc podia saltar perfectament aquella altura, per\u00f2 quan s\u2019intenta aixecar es troba que t\u00e9 un ferro clavat al peu. En la pel\u00b7l\u00edcula es pot apreciar que el ferro estava apuntant cap a baix i no cap a dalt, \u00e9s a dir, \u00e9s impossible que \u00e9s claves el ferro. <br><\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 es podria comentar que quan la presa es trenca totes les persones van cap a una mateixa direcci\u00f3. \u00c9s a dir, imaginem que tu pots anar cap a la dreta o cap a l\u2019esquerra. Si tu entres a la presa per la dreta i es comen\u00e7a a trencar, el l\u00f2gic seria sortir per la dreta, ja que seria m\u00e9s curt. Per\u00f2 en la pel\u00b7l\u00edcula la gent que entra per la dreta se&#8217;n van per l\u2019esquerra, perdent molt de temps i posant-se a ells mateixos en perill.<br><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=v_7W0D10CDs\">Escena<\/a><br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/W3FvWggqD8fTHUaZQkoYnChXCYX04lyippzLOAHuucRzip9pAVwEkCoOnEqCui7zIb4g9ByUET9qE6GPWlwFu2srBL2oVIxT6GT6389p3BaDBciVdt4ymyJgxukyIcpLRY41O3J4\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s hi ha els danys a les persones. En general, la mort i la destrucci\u00f3 representades a la pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n prou negatives, ja que inspira el fatalisme i promou la sensaci\u00f3 d&#8217;impot\u00e8ncia. La pel\u00b7l\u00edcula tamb\u00e9 fallava en els dissenys s\u00edsmics. Els edificis nous estan dissenyats per ser resistents als terratr\u00e8mols. Estarien molt danyats, per\u00f2 hi hauria temps per sortir-ne abans que es col\u00b7lapsessin. Veure els edificis que es desfacin a San Andreas suggereix que els enginyers no poden dissenyar-se contra aquest tipus d&#8217;esdeveniments: aix\u00f2 no \u00e9s cert. No podem protegir-nos de qualsevol mena de dany, per\u00f2 podem assegurar-nos que els edificis s&#8217;aixequin de manera que puguin escapar.<br><\/p>\n\n\n\n<p>Un del errors m\u00e9s grans s\u00f3n les escenes del tsunami, un tsunami desencadenat per un terratr\u00e8mol succeeix en una falla de subducci\u00f3, San Andreas no ho \u00e9s. San Andreas \u00e9s una falla basada en la terra, que es mou al llarg de la ruptura horitzontal (per cert, la falla mai no obriria com succeeix a la pel\u00b7l\u00edcula, deixant un abisme buit a terra). Com que la falla no est\u00e0 sota l\u2019aigua, no hi ha manera de despla\u00e7ar cap aigua i crear un tsunami. <\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019\u00fanica cosa f\u00edsica que podria haver generat un tsunami seria una esllavissada de terra submarina desencadenada des del terra. Suposo que \u00e9s una possibilitat. Per\u00f2 oblidant aix\u00f2 el tsunami, quan es crea, comen\u00e7a a cr\u00e9ixer quan xoca amb la costa, per\u00f2 en la pel\u00b7l\u00edcula ja ha crescut quan es troba mar a dintre, aix\u00f2 es pot veure, ja que un dels muntac\u00e0rregues que es trobava molt mar a dintre es destrueix. B\u00e9, s\u00ed, tots sabem que quan hi ha un tsunami has de navegar mar a dintre per superar-lo abans que trenqui, per\u00f2 en la vida real els tsunamis iniciats mar a dintre s\u00f3n ones de 2\u202fm, en aquest cas en la pel\u00b7l\u00edcula, el protagonista, amb una llanxa, puja un tsunami de 25 m d\u2019al\u00e7ada, \u00e9s a dir, \u00e9s impossible. \u00a0Tamb\u00e9 s\u2019aprecia que el tsunami quan arriba a San Francisco supera els 25 m i quan trenca, i  passa per sobre del pont i de San Francisco a una al\u00e7ada estimada de 10 m o 15 m.<br><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/lh3.googleusercontent.com\/8pRnGUW5o05E3Zdn68IBEuK8u2PawOQTAC-F636oNNN8vy1wxwT-calBFMFM6wqlTpcfs1TlLUTQhUbDjxtbkzoqUVX6_AZPGYTGzmwFOo4PO-dNpqIX4mPwryg_QnjIL2wLyCIw\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, era una inundaci\u00f3 tan gran que arribava al pis 10 o al 15 d\u2019un edifici. Vull dir, est\u00e0s parlant de 15 a 25 metres d\u2019inundaci\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s enorme. Tenir una al\u00e7ada d&#8217;inundaci\u00f3 fins ara a l&#8217;interior \u00e9s una mica poc realista, per\u00f2 molt teatral!<br><\/p>\n\n\n\n<p>San Andreas \u00e9s divertit i els efectes especials s\u00f3n incre\u00efbles, per\u00f2 el caos i la destrucci\u00f3 s\u00f3n exagerats. Per\u00f2 suposo que aquest \u00e9s tot el punt d\u2019aquest tipus d\u2019impressionant pel\u00b7l\u00edcula de Hollywood. El que realment veu \u00e9s el valor de la preparaci\u00f3. En un moment donat, Lawrence (Giamatti) diu alguna cosa en la l\u00ednia de: &#8220;No es tracta d&#8217;un terratr\u00e8mol, si pot o no pot ser, \u00e9s, quan ser\u00e0&#8221;. \u00c9s el cas de la majoria de les zones amb una activitat s\u00edsmica alta. Hem de preparar-nos per quan succeir\u00e0 un terratr\u00e8mol, perqu\u00e8 ho far\u00e0. No sabem quina mida ser\u00e0 o quan tindr\u00e0 lloc, per\u00f2 hem de preparar-nos en l&#8217;\u00e0mbit personal, comunitari i governamental per tal de minimitzar les conseq\u00fc\u00e8ncies. La import\u00e0ncia de tenir un pla d&#8217;emerg\u00e8ncia i estar preparat arriba a la pel\u00b7l\u00edcula, i aix\u00f2 \u00e9s positiu.<br><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cat\u00e0strofes (Oihan Iker i Ona) Hem vist dues pel\u00b7l\u00edcules relacionades amb els terratr\u00e8mols. Un terratr\u00e8mol o sisme (en algunes zones es considera que un sisme \u00e9s un terratr\u00e8mol&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":73,"featured_media":470,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[40],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/469"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/users\/73"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=469"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":472,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/469\/revisions\/472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/media\/470"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16oihanblasco\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}