{"id":1095,"date":"2020-06-01T12:58:01","date_gmt":"2020-06-01T12:58:01","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/?p=1095"},"modified":"2020-06-02T11:16:27","modified_gmt":"2020-06-02T11:16:27","slug":"el-verdugo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/2020\/06\/01\/el-verdugo\/","title":{"rendered":"El Verdugo"},"content":{"rendered":"\n<p> A la situaci\u00f3 405_Nulli certa domus, per socials ens hem hagut de veure \u201cEl verdugo\u201d de Berlanga, i aprofitant que estem confinats a casa ha sigut una bona oportunitat per passar el temps. Al principi em va xocar que fos en blanc i negre, i aix\u00f2 \u00e9s degut a que va ser estrenada l\u2019any 1964. <\/p>\n\n\n\n<p>La pel\u00b7l\u00edcula comen\u00e7a amb el Jos\u00e9 Luis, un treballador d\u2019una funer\u00e0ria, que projecta emigrar a Alemanya per a convertir-se en mec\u00e0nic.  Aquest coneix a Amadeo, un botx\u00ed professional. (A l&#8217;\u00e9poca de la dictadura franquista, quan encara existia la pena de mort a Espanya, els que s&#8217;encarregaven d&#8217;executar les tortures, els c\u00e0stigs i la pena de mort eren els botxins.) Jos\u00e9 Luis no troba xicota, perqu\u00e8 totes les noies fugen quan s&#8217;assabenten que treballa en una funer\u00e0ria. La filla d&#8217;Amadeo, Carmen,  tampoc troba xicot, ja que tots els seus pretendents desapareixen quan saben que el seu pare \u00e9s botx\u00ed.  Aix\u00ed que aquests dos acaben casant-se al poc temps de coneixer-se.  Davant la falta de mitjans econ\u00f2mics dels recents casats, Amadeu, el botx\u00ed, que est\u00e0 a punt de jubilar-se, persuadeix a en Jos\u00e9 Luis perqu\u00e8 demani la pla\u00e7a que ell deixar\u00e0 vacant, ja que aix\u00f2 li donaria dret a un habitatge. El Jos\u00e9 Luis accepta la proposta amb el convenciment que mai haur\u00e0 de matar a ning\u00fa perqu\u00e8 repudia la professi\u00f3 i en el cas que hagi de dur a terme alguna execuci\u00f3 la seva intenci\u00f3 \u00e9s dimitir.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta pel\u00b7l\u00edcula ens dona pas a reflexionar sobre uns quants temes de la societat d&#8217;aquells temps. Des del principi de la narraci\u00f3 el protagonista t\u00e9 com a objectiu final poder <strong>marxar a Alemanya<\/strong> a ser mec\u00e0nic. Al igual que gran part de la poblaci\u00f3 espanyola va emigrar cap a Barcelona, Madrid o el Pa\u00eds Basc, molt\u00edssims espanyols van anar a Alemania buscant una vida m\u00e9s estable econ\u00f2micament. Aproximadament, uns 600.000 espanyols van emigrar a Alemanya entre 1960 i 1973 en busca de feina gr\u00e0cies al conveni que s\u2019havia signat entre aquests dos pa\u00efsos. <\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 podem veure la <strong>creaci\u00f3 de nous barris a les grans ciutat<\/strong>, com ara Madrid en el cas de la pel\u00b7l\u00edcula. A causa d\u2019aquesta onada d\u2019immigrants que arrib\u00e0ven a les grans ciutats, el govern franquista va donar peu a la construcci\u00f3 de barris sencers a les perif\u00e8ries dels grans municipis. En el film veiem que a Amadeo, pare de Carmen i sogre de Jos\u00e9 Lu\u00eds, li cedeixen un pis en un d\u2019aquests nous barris. Sovint aquestes zones estaven en mig del no res i sense asfaltar i a m\u00e9s tenien unes condicions de comunicaci\u00f3 molt prec\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda la pel\u00b7l\u00edcula tracta de la <strong>pena de mort a Espanya<\/strong>, on fins fa 40 anys era legal. Veiem el dilemma \u00e9tic d&#8217;en Jos\u00e9 Luis amb la seva nova professi\u00f3, quan, tot i sabent que \u00e9s una manera cruel de matar, ho ha de fer per obligaci\u00f3. Ell no t\u00e9 la sang suficientment freda com per matar a ning\u00fa. Per altra banda, el seu sogre, despr\u00e9s de tants anys en la professi\u00f3, li va donant consells sobre el proc\u00e9s de l\u2019execuci\u00f3. Una cosa que tamb\u00e9 em va semblar molt ironica \u00e9s que tot i sent legal la pena de mort, tractaven als botxins d&#8217;assassins i el seu treball no era ben rebut.<\/p>\n\n\n\n<p>El primer treball que t\u00e9 \u00e9s a <strong>l\u2019illa de Mallorca<\/strong> i m&#8217;ha sorpr\u00e8s tot el turisme que hi havia en aquella \u00e8poca. \u00c9s veu que a partir de la d\u00e8cada dels 60 Mallorca comen\u00e7a a ser una destinaci\u00f3 tur\u00edstica a considerar a Europa i a la resta del m\u00f3n. De fet, incl\u00f3s per als espanyols era ex\u00f2tic anar a les Balears i era molts cops el lloc per passar-hi la \u201cluna de miel\u201d. Per aix\u00f2 la dona de Jos\u00e9 Lu\u00eds, Carmen, es posa molt contenta quan han d\u2019anar-hi.<\/p>\n\n\n\n<p>Dos dels papers dins la societat que ens queden molt clars despr\u00e9s de veure la pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n el de <strong>la dona <\/strong>i el de<strong> l\u2019esgl\u00e9sia cat\u00f2lica<\/strong>. La dona era ensenyada a ser una bona esposa i mare, no treballa i es dedica a seguir les decisions que pren el marit. De fet a l\u2019escola les educaven per aix\u00f2. El paper de la dona en la societat era irrellevant m\u00e9s enll\u00e0 de les feines de casa, com ja m&#8217;esperava. Podem veure-ho clarament reflectat en el paper que fa la Carmen. El que em va sorprendre va ser que l&#8217;esgl\u00e9sia cat\u00f2lica an\u00e9s de la m\u00e0 del franquisme i que no s&#8217;opos\u00e9s a la pena de mort. <\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A la situaci\u00f3 405_Nulli certa domus, per socials ens hem hagut de veure \u201cEl verdugo\u201d de Berlanga, i aprofitant que estem confinats a casa ha sigut una bona&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":97,"featured_media":1096,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[54,49,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1095"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/97"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1095"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1095\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1104,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1095\/revisions\/1104"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1096"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1095"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1095"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16onagracia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1095"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}