Títol: El mussol i la forca
Autor: Pau Joan Hernández
Any de publicació: 2004
Editorial: Edebé
Pàgines: 249
Pau Joan Hernández és escriptor, traductor i crític. Va publicar la seva primera obra, ‘Tot et serà pres’, al 1986, quan tenia només divuit anys. Es van fer més de trenta edicions, convertint-se així en el seu més gran èxit. Des de llavors va escriure molts llibres, guanyant també molts premis, com ara el Premi Crítica Serra d’Or del 1998, Premi Edebé Juvenil del 2004, el Premi Columna Jove del 2005 i el White Ravens de Munic del 2010, entre altres.
‘El mussol i la forca’ està ambientat a Barcelona, a l’actualitat. Els personatges principals són la Laura, una periodista, la Rosa, una agent de policia, la Sònia i l’Ingrid, una noia cega i la seva amiga i guia, en Gavroche, un nen que viu al carrer i sembla formar part d’una organització secreta… entre altres.
La Lara i la Rosa investiguen estranyes desaparicions a Barcelona, ja que totes semblen estar relacionades per un mateix grafit: un mussol. Descobreixen que està tot relacionat amb el clavegueram,una conclusió a la que també arriben la Sònia i l’Ingrid, quan algú ataca a la seva amiga Anna deixant-la inconscient. Diferents personatges ajuden a les quatre protagonistes a resoldre el misteri del grafit de mussol, i un altre que apareix també de vegades: el d’una forca.
El llibre és molt interessant, la trama et condueix fins al final sense cap problema. M’ha agradat molt el fet de que expliqui trets històrics de Barcelona, es nota molt que hi va haver feina de documentació i recerca abans d’escriure. També és molt particular el fet de que parli sobre el clavegueram i que pràcticament tota la novel·la estigui situada en aquell lloc. Un altre punt interessant de destacar és que les protagonistes siguin gairebé totes noies. En les novel·les de misteri que acostumo a llegir, normalment els protagonistes són nois i una, o dues noies com a molt. Però en aquesta en tenim quatre!
Crec que tant el principi com el desenvolupament de la història estan molt ben fets. L’única cosa que m’ha desagradat és el final. M’ha semblat massa bàsic per una novel·la amb una trama tan rebuscada. Des del meu punt de vista podria haver estat un final més interessant.
A part d’això, és un llibre molt recomanable sobretot per a joves adults, ja que té contingut que pot resultar avorrit per a nens més petits, però amb el que els no tan petits podran aprendre i entrtenir-se!