Avui hem vist la pel·lícula de El Show de Truman, una pel·lícula on es veu molt bé què són els “reality shows”, què són el que aporten i com s’influencia al públic.
El Show de Truman la va dirigir Peter Weir l’any 1998. El film dura 103 minuts i la seva llengua original és l’anglès. A la pel·lícula actuen Jim Carrey (Truman), Laura Linney (Meryl), Ed Harris (Christof), Natascha McElhone (Silvia) i Noah Emmerich (Marlon).
Sinopsi:
El film tracta d’un programa de televisió que adopta a un nen (Truman) per fer el seu programa. Aquest s’estrena el dia del seu naixement. A partir d’aquest moment es veu com aquest nen sense enterar-se viu en una vida d’engany. Cada dia quan es lleva fa el mateix veu a les mateixes persones i diu el mateix. Aleshores quan és més gran se’n adona de que viu en un lloc que no és normal i es planteja com cada dia ell fa el mateix. Gràcies a una amiga de la Universitat (Silvia) que li diu que tot és mentida, ell poc a poc s’adona de que viu en un teatre.
Aquesta pel·lícula ens mostra com als “reality shows” hi ha molta influencia publicitaria.
Jo crec que quan algú diu “Mai has pensat que les nostres vides están dirigides en certa direcció? ” té raó perquè nosaltres, els humans, hem format un estereotip de vida que si no segueixes, ets com una persona rara. L’estereotip de has de fer batxillerat, després la universitat, has de conèixer allà la teva parella (que serà de per vida), tindràs una bona feina ben pagada i tindràs fills.
També que algú em diu es que “El món gira al voltant teu” crec que no té raó, perquè potser a la meva vida si que ho sóc del centre del MEU univers. Però al món jo sóc una petita formiga insignificant.